Raons per aprendre del Sistema Educatiu Finlandés (II)

Acabà el claustre i, com de normal, alguns ens quedàrem comentant les impressions i idees generades després del debat. “Diuen que, a Finlàndia, deixen d’ensenyar a escriure a mà, en saps alguna cosa?” em van preguntar. No, no en sabia res. La notícia semblava del tot incomprensible: que l’escola finlandesa, una de les millors institucions del Món, renunciava a l’escriptura cal·ligràfica en favor dels teclats tàctils de les tablets? “És un canvi de paradigma…”, fou la possible explicació.

Ens sobtaren dues coses. La primera, la notícia en sí. Ensenyar a escriure en tablets és molt important, en la societat present i més en la futura; però, abandonar l’escriptura manual en favor de la mecanografia? Qwerty versus ma-me-mi… Això no acabava de quadrar-nos. La segona, que en cap dels fòrums i blogs, cap dels rastrejos sistemàtics de la web que fem, cap dels contactes dels quals ens nodrim, ningú no en sabia del cas.

Amb els dies i un cert tràfec i navegos per documentar-nos, poc a poc vam poder reconstruir quin seria l’origen de la notícia, i quina la reinterpretació que hauria originat aquesta “falsa informació” o “falsa alarma” (no hi trobem una traducció fàcil de l’anglés hoax, allò del “bulo” dels castellans). Les idees que vàrem recollir foren aquestes:

• Que actualment conviuen a les escoles finlandeses dos sistemes cal·ligràfics, la cal·ligrafia simplificada i la “d’imprempta”.

• Que a Finlàndia introduiran la cal·ligrafia “manual” (simplificada) als plans d’estudis, com a optativa.

• Que, a més, als nous plans d’estudis la mecanografia (readaptada als temps i teclats moderns) serà matèria obligada ja des del primer curs.

• Que la reforma educativa que incorpora aquest canvis ha estat ben estudiada durant els darrers tres anys per un diversificat grup d’experts en connexió amb un gran equip l’Institut Nacional d’Educació Finlandés; i ha comptat amb un ampli consens en els aspectes més polèmics i la unanimitat absoluta en uns altres (entre més, això de la mecanografia).

És comprensible que Finlàndia, el referent PISA al continent europeu, i un dels millors sistemes educatius del món refine els seus currículums i els mantinga en consonància amb el món i els temps que corren. També és comprensible que la “notícia” del suposat abandonament de l’escriptura expressiva a mà correra com la pòlvora, amplificada pels canals d’Internet primer i els grans mitjans de comunicació (com la BBC britànica) després.

L’escriptura amb lletra d’imprempta (la típica per reomplir formularis: majúscula de pal, o sans serif) conviurà des del primer curs amb la mecanografia. La cal·ligrafia simplificada continuarà sent l’opció (de preferència) ja que, segons els propis responsables de la programació educativa al país nòrdic, fomenta el treball de qualitat, en les seues vessants més personals, expressives i, fins i tot, artístiques. Així doncs, pregunta contestada.

[Imatge: teclat internacional/finlandés versus cal·ligrafia manual, una falsa controvèrsia. ]

«L’OBSESSIÓ PER L’ANGLÈS ÉS UN PARANY QUE OFEGA LA CREATIVITAT» (Carme Junyent per a Vilaweb)

Entresaca de l’entrevista publicada al diari electrònic vilaweb (molt interessant)

—Què en penseu que la universitat valori tant la publicació de treballs de recerca en anglès i no tingui en compte els aspectes docents?

—Jo no sóc la persona més adequada per parlar d’això… En la mesura que puc faig boicot al sistema, tot i que no m’ho puc permetre gaire perquè hi ha persones que depenen de mi. No comparteixo gens aquest sistema d’avaluació. Crec que per aconseguir uns resultats es renuncia a moltes coses i bàsicament al coneixement. Perquè ens reconeguin internacionalment hem de funcionar seguint unes pautes determinades. Si ho fas en anglès ja renuncies a la creativitat per buscar aquest reconeixement. Aquest funcionament no el comparteixo en absolut. No ens perjudica només a nosaltres: és una situació que Europa pagarà molt cara. Es renuncia a tot allò que podem aportar. Això que dic no és un discurs popular i a mi em poden atribuir que, com que jo no tinc bons resultats, és la manera de justificar-me.

—La universitat hauria de ser més crítica, hauria d’estirar més?

—Hi ha moltes coses que ens interpel·len i crec que la universitat té l’obligació de donar resposta a problemes immediats. Si aquestes respostes no segueixen els cànons determinats no te les valoren i si no les fas en anglès menys. Jo, quan vaig tornar [d’ampliar estudis a la Universitat de Califòrnia], ho vaig fer amb la idea de treballar en català. Em vaig preguntar què podia aportar a l’africanística general i vaig veure que era aquí on feia falta el coneixement sobre llengües africanes. Si aquesta investigació l’escric en català no me la valoren, però a mi m’és igual. La meva obligació és aportar coneixement a aquesta societat que ho necessita. De totes maneres, puc dir en defensa meva que, havent treballat sempre en català, m’han traduït a vuit o nou llengües i, pel que fa a la internacionalització, ens han convidat a universitats de tot el món. Crec que si tens alguna cosa a aportar ja t’ho reconeixen.

—No esteu gaire d’acord amb la importància que es dóna a l’anglès.

—Jo sempre dic als meus alumnes: ‘L’anglès s’ha de saber, però no s’ha de fer servir.’ Ens han posat un parany i s’ofega la creativitat de les criatures posant-los anglès a P4, quan és prou clar que no serveix de res o gairebé de res. Ens passa a tots els nivells: tothom s’ha obsessionat amb l’anglès. Però no tenim cap raó per a sotmetre’ns-hi si fem la nostra aportació al coneixement des de la nostra llengua i la nostra manera de fer. Ara ens convé que els amos de l’imperi ens facin copets a l’esquena. A mi em costa molt d’entendre que ens pleguem tan alegrement a aquesta imposició. Sempre poso un exemple: amb el pla Bolonya un Umberto Eco no seria possible, perquè el que ens demanen és renunciar al pensament original i seguir els dictats de l’imperi. I em sap greu de fer servir aquest llenguatge tan pamfletari, però em provoca això. Renunciem a la nostra creativitat, a les nostres aportacions perquè ens aplaudeixin els que tallen el bacallà, i això implica la submissió. No puc entendre que la ‘modernor’ catalana i la ‘progressia’ local s’hagin llançat amb tanta alegria a alimentar aquesta llengua. Quan, de fet, seria molt més revolucionari fer-ho en amazic.

[Imatge: Carme Junyent entrevistada a vilaweb, unes aportacions molt a tenir en compte en l’actual moment socio-polític.]

Carme Barba: I+D (il·lusió més dedicació)

Sobirana del webquest, innovadora atemporal i sobretot mestra de mestres, la Carme va dir i reiterar que com més retallaren els actuals governs en I+D més posarem els mestres en il·lusió i dedicació (que és un altre camp I+D). Va dir, tant com va poder, què ens depararà la Llei Wert (o contra-reforma educativa). Va dir-ho fins que va poder. La Carme Barba ha faltat, però ens deixa un munt d’idees i propostes, i el seu exemple.

Il·lustrem aquesta abraçada amb un vídeo que ens va recomanar i que fa temps teniem pensat difondre. Paga la pena remirar-se’l i redifondre’l, per que tots ens mantenim actius i en guàrdia davant la nova i antipedagògica Llei.

Carme Barba, per sempre!

TMI: saber, saber fer, fer i fer saber

El títol d’aquesta entrada inclou una de les més celebrades máximes científiques. Se sintetitzen en ella les quatre idees rectores del treball de tot investigador/investigadora.

• Saber: aprendre’s de l’objecte d’estudi amb tanta dimensió o tant de detall com resulte necessari (o possible).

• Saber fer: interioritzar les metodologies d’estudi; utilitzar les eines (algunes vegades simples instruments de mesura, unes altres sofisticats algoritmes computacionals).

• Fer: executar les tasques d’investigació en la pràctica; recollir les dades de camp o laboratori; tractar aquestes dades (agrupar-les, ponderar-les, segmentar-les…) i analitzar-les.

• Fer saber: organitzar les conclusions de la investigació i comunicar-les, divulgar-les, sotmetre-les al judici d’altri (com a mínim al dels nostres iguals -revisió per parells, en diuen-, abans de presentar-les a un públic generalista).

Doncs bé, poques assignatures de l’actual currículum poden cobrir tots aquests elements de la investigació tan bé com ho fa el TREBALL MONOGRÀFIC D’INVESTIGACIÓ (TMI) de 4t d’ESO. Aquesta assignatura optativa ofereix als estudiants la possibilitat de posar en joc nombroses habilitats investigadores, fomentant el desenvolupament de totes les competències curriculars.

Per que el treball resulte fructífer, cal atendre, però, unes premises bàsiques.

La primera, i principal, és que el TMI aborde un tema sobre el qual l’alumnat puga realment realitzar una investigació pràctica. Cal descartar temes tan apassionants com “Els forats negres”, o intrigants com “Jack l’esbudellador: la meua ressolució del cas”. Evitarem doncs aquells temes en els quals l’únic que pot fer l’alumne és llegir i copiar, amb millor o pitjor fortuna, això que ha llegit.

La segona premisa fa referència a la concrecció del tema a un nivell real, ni esotèric ni de tesi doctoral. Treballs com “L’aigua” careixen de sentit; treballs com “El que costa una reforma: el cas de la casa del poble dels meus iaios” no responen a un interés general (i fins i tot contravenen els principis de la recerca activa de l’alumne, qui limitarà les seues fonts a una: l’esmentat projecte de reforma).

La tercera és la referida al temps: hem de ser molt realistes respecte a aquest assumpte. El treball ha de poder desenvolupar-se en un temps breu (de l’ordre d’un trimestre acadèmic, comptant amb les possibles vacances i dies lliures). No podem observar el creixement d’un exemplar d’arbre des de la llavor fins la seua maduresa sexual, ni l’evolució dels meandres d’un riu.

Aclarides aquestes i d’altres idees disruptores de la bona marxa de la investigació, els alumnes han de triar un tema que realment els interesse. Aquesta és la clau de l’èxit. Han de ser capaços d’explicar perquè el tema escollit els interessa tant i, més enllà de les dèries personals i intransferibles, perquè el tema podria resultar d’un interés general. Aquesta explicació ha de quedar recollida per escrit, ja que passarà a formar part de la introducció en la memòria del TMI.

Acalarits el tema, la seua importància i interés, l’estudiant inicia una primera recerca bibliogràfica. No totes les fonts consultades seran igualment vàlides. Però, aquelles fonts de les quals “bega” el TMI hauran de passar a engrossar la bibliografia. I, per suposat, les citacions en el text i la bibliografia al final de la memòria hauran d’atendre’s a certa normativa (això inclou aquells continguts procedents d’Internet, actualment predominants).

Per dur endavant la seua tasca, els joves investigadors/investigadores necessitaran certes eines (a voltes simples eines de laboratori) i la suficient destresa en el seu maneig. Fins i tot, en alguns casos hauran de construir les seues pròpies “eines”. Aquestes poden variar, des de la confecció d’una enquesta al disseny d’un sistema de mapejat específic (per exemple, per ubicar físicament en quines zones del pati i a què juguen, preferentment, els alumnes d’infantil). Tot el que necessitaran per a la seua investigació, i les metodologies que aplicaran pera l’obtenció de dades quedarà recollit al corresponent apartat de material i mètodes.

Per suposat que la seua investigació, com totes, ho és sobre algun fet o fenòmen ja conegut. Per això és imprescindible que a les memòries dels TMI s’hi incloga un apartat dedicat a explicar els fonaments teòrics de la investigació. L’alumne/alumna, esdevingut investigador/investigadora ha d’entendre perfectament què està fent i amb quina finalitat.

Quan tot això anterior ha quedat assolit, és el moment de passar a la fase pràctica de la investigació. Aquella que aportarà dades concretes sobre el fet o fenòmen estudiat. Dades que hauran de rebre l’adequat tractament gràfic i/o estadístic; que hauran de ser expressades en unitats apropiades i d’una forma comprensible per a qualsevol lector. Aquestes dades o conjunt de dades, s’hauran d’explicar en el corresponant apartat de resultats.

Posteriorment, els resultats seran analitzats. L’analisi detallada, fins i tot la conversió mitjançant l’algoritme adequat, permetrà que l’alumnat arribe a redactar les seues pròpies conclusions.

Per suposat, el TMI quedarà ben trabat si en l’armassó de la memòria s’inclou: una portada amb el títol i les dades d’identificació de l’autor/autora; un apartat d’annexos (que molt bé poden il·lustrar el treball realitzat); i un índex per que la consulta del document resulte més senzilla. Fins i tot alguns alumnes arriben a la conclusió de que necessiten incloure glossaris de termes tècnics, o índex alfabètics d’espècies, per posar-ne un parell d’exemples.

Tot plegat, podria semblar que així s’aconsegueix plenament l’objectiu del TMI, però encara queda un aspecte tan important o més que el de desenvolupar la investigació i redactar la monografia: comunicar-la públicament. Aquest és el contingut central de l’assignatura durant el tercer trimestre del curs.

Nosaltres optem per fer les presentacions en Open Oficce Impress (programari gratuït i de lliure accés). Però, i açò és fonamental, abans de començar a elaborar la presentació en suport digital passem per una “fase de treball analògic” sobre paper, completament personal i artesanal. En aquesta fase, definim quantes diapositives (poques) composaran la nostra presentació. Generalment, entre 7 i 9 diapositives són més que suficients:

• la portada, amb el títol del TMI i el nom de l’autor/autora

• una diapositiva (o dues) que òbriga la gana de saber sobre el tema escollit

• un altre parell, si és necessari, sobre els materials i metodologies utilitzats

• una amb els resultats, molt gràfica, senzilla d’interpretar

• una amb la conclusió/conclusions: clara i concisa

• una que il·lustre per què el tema ens atreu, ens interessa, ens importa… i perquè podria ser igualment interessant, o útil, o important, per a l’auditori

• una última, per tancar i agrair a l’auditori l’atenció prestada

Proveïts de fulls en blanc, els alumnes esbosen per una cara el que es mostrarà a la diapositiva. La banda de darrere del full, dividida per dues rectes en quatre parts, servirà eper redactar l’anomenat mapa d’empaties (aquesta és una poderosa eina que retorna el protagonisme al qui fa la presentació i no exclusivament a allò que mostra a la pantalla).

En el mapa d’empaties de cada diapositiva escriuran què cal DIR (allò que el públic els escoltarà dir); què han de FER (quins seran els seus gestos, accions o moviments); què tractaran de fer PENSAR al públic (si volen que es concetren en una dada, o en les possibles aplicacions del treball a molts altres camps d’activitat); i com volen fer-los SENTIR (divertits, seriosos, tristos, enfadats, indignats, il·lusionats…). Si el mapa d’empaties de cada diapositiva ha estat confeccionat de forma coherent, hi haurà prou amb seguir-lo a l’hora de preparar la presentació.

Pel que fa a la projecció, incluorà el desenvolupament acurat d’allò esboçat a cada un dels fulls corresponents a les diapositives. El tipus de lletra i la mida utilitzada (sempre un cos de font gran) obligaran a limitar la quantitat de paraules. Ací, la màxima ha de ser que la paraula es convertesca en icona, i la frase en paraula. Per altra banda, la transició entre diapositives ha de ser fluïda, sense artificis ni elements distractors. La presentació ha de ser elegant, clara i concisa. Si durant la seua exposició pública l’alumne acompanya la presentació amb les paraules, línies de pensament, accions i emocions que va anotar al mapa d’empaties, la seua connexió amb l’auditori serà més que segura.

Les habilitats posades en joc per l’alumnat entronquen de ple en els presupòssits del pla Bolònia, on cada vegada més els alumnes han de ser capaços de generar els seus propis continguts. En la nostra opinió, l’assignatura de TMI és l’optativa més optativa de totes i, en certa manera, la més avançada de les assignatures que contempla el currículum de l’ESO. Per tot açò i més ens declarem obertament uns entusiastes del TMI.

[Imatges: a la dreta, fent proves de memoria amb laberints; a l’esquerra, identificant pigments naturals amb codis RAL asimilables.]

 

Per a mestres competents!

AKOE escola de mestres

L’objectiu de l’escola de mestres és definir un espai d’encontreper compartir, intercanviar i fer créixer iniciatives que milloren l’acció educativa de mestres, llicenciats, educadors, desocupats, en actiu o que encara es formen. Volem ser un punt de trobada ample, independent, compromés, que puga acollir tanta gent amb la il·lusió de continuar aprenent.

Com que volem aprendre amb vosaltres, l’escola de mestres posarà en comú el coneixement, a partir de xarxes d’aprenentatge que contribuiran al canvi i a l’intercanvi metodològic, posarà en valor una experiència compartida i millorarà la consideració social de la professió de ser mestres.

En resum, volem programar una formació  excelsa –ara que som en temps de retallades i d’abandonament de l’administració–, justament perquè els mestres es puguen trobar còmodes a l’aula, acollits, tot facilitant-los propostes que canalitzen energies i iniciatives innovadores.

Esperem amb goig trobar-vos en la presentació d’aquest nou projecte i, per això, volem convidar-te a la presentació del projecte AKOE: escola de mestres que iniciarà el seu camí dimecres, 24 d’abril, a les 18 h. a les instal·lacions del Centre Cultural i Esportiu La Petxina, a València. Comencem amb un programa d’interès:

• La presentació del llibre “Ser mestres del segle, competents o inadaptats” una investigació feta per mestres, alumnes i pares d’escoles cooperatives, i
• Carta al mestre Celestín Freinet, lectura a càrrec del mestre Ferran Zurriaga

* L’aforament és limitat, per això us caldrà fer la inscripció. Per a més informació:

Telèfon de contacte 96.126.64.00 de 9 a 14 h. o al correu informacio@akoe.org

Pots difondre aquesta informació a les persones que consideres oportunes.

Un encontre educatiu per a una societat líquida

ASSOCIACIÓ DE MESTRES GRUP DE TREBALL PER LA INFÀNCIA

Benvolguts companys i companyes:

La intenció d’aquest breu correu és transmetre, difondre, proposar i compartir amb vostès i la resta del seu equip de treball:

–        Informació general sobre la nostra Associació Educativa AMESTI EDUCACIÓ (adjunt en document pdf).

–        Programa de les Primeres Jornades d’Educació Infantil “De 0 a 6 raons i emocions per enriquir la pràctica a l’educació infantil”

 

-AMESTI EDUCACIÓ

Breu ressenya:

 

Amb la denominació AMESTI EDUCACIÓ definim l’Associació de Mestres Grup de Treball per la Infància.

Som una AssociacióEducativa sense ànim de lucre, democràtica i d’àmbit estatal, formada per un equip de mestres que ens hem agrupat per repensar la pràctica activa a l’Educació Infantil des dels 0 anys.

Des d’AMESTI EDUCACIÓ treballem per a donar un reconeixement social i pedagògic amb el màxim de qualitat a l’educació infantil i a la nostra professió.

Així, uns dels nostres objectius és donar a conèixer i compartir experiències capdavanteres i enriquidores per acompanyar a la infància en el créixer harmònic i protegir els drets i la dignitat dels infants com a fonament de la vida.

“Educar no és afegir, és ajudar a descobrir amb estima. És tindre el compromís de garantir el desenvolupament integral i harmònic dels infants, d’ensenyar nous camins per construir un present i un futur d’èxit, benestar i millora social” (AMESTI EDUCACIÓ)

                                                                                                    

-Primeres Jornades d’Educació Infantil “De 0 a 6 raons i emocions per enriquir la pràctica a l’educació infantil”

Breu ressenya:

AMESTI EDUCACIÓ presenta a la ciutat de València, durant els dies 5 i 6 de setembre de 2014, les seues primeres jornades de formació i desenvolupament professional amb un clar objectiu de transmetre a la societat educativa un esperit renovador, creatiu, crític i just, basat en l’aprenentatge actiu, afectiu, experiencial, holístic, competencial i global del infant.

Així, tanmateix, les jornades són una manera enriquidora i molt interessant de:

–        Començar el nou curs 2014/2015 amb il·lusió, motivació i noves idees, propostes, recursos i perspectives.

–        Omplir amb contingut renovador i de qualitat el pla de formació continuada dels professionals de la seua Escola, Escola Infantil o Centre de Formació (claustre, etapes, coordinadors, equips directius, formadors, especialistes…).

–        Formació i desenvolupament personal i professional (experiències, repensar, aprenentatge, intercanvi, estimulació, recolzament, renovació, participació activa…)

–        Conèixer, debatre i contactar amb altres professionals de l’educació compromesos (o estudiants, entitats…).

–        Connectar i interactuar amb el mon AMESTI EDUCACIÓ (col·laboració, itineraris de formació, Grup de Treball per la Infància, edicions, activitats, desenvolupament i formació professional, ponents…

Per contactar, ampliar informació, conèixer-nos, formalitzar la matrícula i qualsevol altra consulta o qüestió que necessiten, els convidem a visitar i navegar per la nostra pàgina web:

amestieducacio.wix.com/infancia

Així doncs, i agraint de cor la seua atenció i compromís, els preguem, per favor, difonguen al seu equip de treball tota la informació que breument els acabem d’exposar, i que, a nivell general, es recull als dos documents que els adjuntem.

Esperant contar amb alguns representants del seu Centre Educatiu a les Jornades d’Educació Infantil “De 0 a 6 raons i emocions per enriquir la pràctica a l’educació infantil” del mes de setembre de 2014, aprofitem l’ocasió per desitjar un feliç, harmònic, gratificant i agradable fi de curs.

 

 

 

Salutacions i moltes gràcies. Estem en contacte!

 

 

Una forta abraçada,

           Junta Directiva

      AMESTI EDUCACIO

     Associació de Mestres

Grup de Treball per la Infancia

[Imatge: el treball infantil com a fusió entre el goig i l’aprenentatge significatiu. (foto d’AMESTI.)]

Si creus en les escoletes…

Andrea R. Lluch ens fa arribar la sgüent petició. Ens pareix justa i cabal i ens fem resó!

Mai escric correus massius però aquesta vegada no em queda més remei. L’Escoleta Beteró de València, una escola de 0 a 3 anys pertanyent a Escola Valenciana i que porta molts anys lluitant en defensa de l’escola pública i valenciana no està passant un bon moment i necessita la nostra ajuda.

Per favor doneu difusió a aquest missatge a vore si algun xiquet o xiqueta es matricula i podem salvar aquesta escola que degut als impagaments de Conselleria hauria de tancar les portes després de més de 30 anys de funcionament…

Moltes gràcies pel vostre temps i la vostra ajuda…

PODEU COPIAR I PEGAR EL SEGÜENT MISSATGE:

“Si tens un fill o filla de 0 a 3 anys i busques Escoleta en València…

Escoleta Beteró és el teu lloc 

“No ens anomenen ‘guarderia’, perquè entenem que l’aprenentatge del xiquet i la xiqueta comença quan naix, i a aquesta tasca és a la que respon la nostra existència, conviure i educar-nos en col·lectivitat…”

– Els pares i mares poden acompanyar els seus fills i filles fins a l’aula.
– Pots tindre un tracte directe i diari amb l’educadora que estarà amb els teus fills/es (tant a l’entrada com a l’eixida).
– Pots participar activament en l’educació dels teus fills/es.
– Amb la possibilitat de passar-te per l’escola mentre es realitzen les activitats.
– Compta amb un aulari tot amb llum natural.
– Dos patis grans en una zona tranquil·la sense cotxes ni sorolls.
– El menjar que es dóna es confecciona a la mateixa Escoleta, a la cuina especialitzada, amb uns menús elaborats pel personal d’aquesta, per assegurar l’equilibri i adequació. 

Però el millor és que els visites al Carrer Campillo de Altobuey, 14.

Més informació: 

– Pàgina web: http://www.facebook.com/l/kAQGcqci2AQGurmbY6MrrbDY-5QQVYdMp0kwrIw_WDQon7Q/www.escoletabetero.cvguia.com/
– Twitter:https://www.facebook.com/l/UAQHV3lCmAQHovEg99UUVM1inFuPYs3Lc3MwE8QamHkOsKQ/https%3A//twitter.com/escoletabetero
– Youtube:https://www.facebook.com/l/0AQGW1MgbAQF_JvIVsxA3s_nltj5sEso25GFJIeEmdk5QUQ/https%3A//www.youtube.com/user/escoletabetero

#educació #escola #infantil #València

https://www.facebook.com/l/_AQG8qVt6AQFB7PuK7eAU9iSxROqgA99z3AycjAxnO1qMnA/https%3A//www.youtube.com/watch%3Fv%3D7Duw4dmBcb0“

Bicillibres 2014!

(pel Col·lectiu Soterranya)

Un banc en l’Avinguda del País Valencià, la base d’un arbre del Parc Central, una parada d’autobús o un portal de veïns, qualsevol lloc és bo per a trobar uns dels 200 llibres que van ser alliberats pel Col.lectiu Soterranya en la ciutat de Torrent, que va despertar dimecres passat 7 de maig ple d’aventura, suspens, història i de cultura. La iniciativa s’engloba dins del programa “Torrentdellibres” que Soterranya realitza des de fa uns anys i de les activitats de l’associació per a celebrar el Dia del Llibre. L’activitat estava prevista per al passat dia d’abril, però el devastador incendi esdevingut en la Serra Perenxisa aqueix mateix dia, va ajornar l’activitat.

La promoció de les lletres es va agafar de la mà de la cultura de la mobilitat sostenible en aquesta campanya que sota el nom de “Bicillibres 2014” va unir dos dels pilars bàsics de Soterranya, acostar la cultura de manera gratuïta a màxim nombre de persones i potenciar la bicicleta com a mitjà de transport sostenible. Sota aquests preceptes, la nit del passat dimarts, quinze bicicletes van eixir de la seu de l’associació, carregades de llibres en els seus alforjas i van recórrer cada racó de Torrent repartint llibres per tota la ciutat. En obrir el llibre es podia trobar un fullet que sota el títol “M’has trobat” explicava els principis que mouen Bicillibres i s’animava a la persona que ho hi haja trobat, a gaudir del llibre i tornar a alliberar-ho de manera que es cree un cicle que permeta a més ciutadans  gaudir d’aquesta iniciativa. En paraules de membres de Soterranya “la iniciativa després de tres anys, té molta acceptació i ja s’ha convertit en un clàssic amb el qual pretenem acostar la cultura a tots i totes perquè els canvis i la millores de la situació actual sens dubte passen per crear una consciència crítica al servei de la cerca de solucions, i en això, els llibres i la bicicleta com a mitjà de transport són importants eines de millora de la societat”. En definitiva un dia màgic para tot aquell que en despertar van rebre els bon dia en forma de llibre i un exemple més que enmig de la situació de crisi, iniciatives d’aquest tipus ens fan somiar amb que un altre món és posible.

[Imatge: a les antípodes de la distopia de Fahrenheit 451, la iniciativa de la gent de Soterranya ens ompli d’il·lusió.]

 

 

S’ajorna BICI LLIBRES 2014

Els companys del Col.lectiu Soterranya <soterranya@gmail.com> ens fan arribar la següent nota.

 

“Com és tradicional, cada any amb motiu del Dia del Llibre, en la matinada del 22 al 23 d’abril, realitzem un alliberament d’un gran nombre de llibres per la ciutat de Torrent. Aquest any no tenim el cor per a alegries. L’incendi en la nostra estimada Perenxisa i el desallotjament de persones que viuen a la zona ens omple de tristesa. és per això pel que BICI LLIBRES 2014 queda suspès fins a nova data.”

[Nota: la nostra solidaritat i més ferma adhesió a totes les iniciatives en favor de la Comarca. La nostra expressió de tristor davant la devastació patida per un territori i unes gents que no ho mereixen.]