Archive for the ‘Polítiques’ Category

Articles

Canal 9: final de trajecte

In Polítiques on Novembre 29, 2013 per Paco Raga

tall_emissio

[Imatge: el regne de l’obscuritat és al nostre País.]

Anuncis

Articles

Les AMPES també són escola

In Escola i Món,Polítiques on Octubre 16, 2013 per Paco Raga

ampa_vaga

[Cartell/argumentari ràpid en favor de la vaga del dia 24. Tret d’AMPA Gavina.org (clik per augmentar)]

Articles

Les Cooperatives d’ensenyament qüestionen l’avantprojecte de Llei per a la Millora de la Qualitat Educativa

In Polítiques,Uncategorized on Setembre 22, 2012 per Paco Raga

El consell rector de la UECoE sent no haver tingut accés encara a un document articulat i de reflexió profunda per a poder fer una valoració fundada de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), en què està treballant el Ministeri d’Educació i que s’espera que arribe al Consell de ministres en les pròximes setmanes. No obstant això, amb el que es coneix fins ara, “aquesta llei no sembla oportuna ni necessària i té evidents espais de millora”, segons valora el Consell rector de la Unió Espanyola de Cooperatives d’Ensenyança (UECOE), els membres del qual s’han reunit aquest dilluns a Madrid per a analitzar les propostes educatives del Govern. Una representació de la Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes (UCEV) va assistir a la reunió per a analitzar conjuntament les propostes plantejades.

En relació amb la reforma que proposa el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, entre les qüestions que més troben a faltar les cooperatives d’ensenyament es troba l’existència de propostes de millora i mesures preventives i compensadores per a les primeres etapes de l’escolarització. Tant per a l’educació infantil com en primària. Segons l’opinió d’UECOE, “les dificultats en l’aprenentatge han de detectar-se ací i aplicar el màxim esforç en el seu tractament”. I, així mateix, la referència a la diversificació curricular, ja que es valora que ha incidit positivament en l’alumnat.

D’altra banda, preocupa la diversificació dels itineraris en l’ESO tal com es planteja en la LOMCE, ja que suposaria “una segregació prematura de l’alumnat”. Enfront d’açò, es proposa la possibilitat de triar distintes trajectòries que haurien de conduir a un mateix títol (graduat en ESO) i sempre que l’elecció per part de l’alumne siga reversible.

La reforma també proposa millorar el nivell de coneixements en matèries prioritàries i, si bé UECoE ho considera una proposta “lloable”, recela de la falta de concreció sobre les matèries que haurien de veure disminuïda la seua càrrega lectiva o que podrien ser suprimides. “Pot ser raonable una concreció i simplificació del nombre d’assignatures, sempre que el resultat final siga el màxim desenvolupament de les competències essencials i no sols les bàsiques”, expliquen des d’UECoE.

Quant a les avaluacions de final d’etapa que recupera la setena llei orgànica educativa de la democràcia, per a les cooperatives “deixen sense contingut l’avaluació contínua i processal, fet que pot devaluar el valor del treball i de l’esforç constant, donant per suposat que en una prova puntual es demostra el coneixement de l’alumnat. Premia l’alumnat memorístic o academicista en contra d’aquells aplicats en competències, contradient l’informe PISA”. La principal reserva d’UECoE en aquest punt és la possibilitat que supose “la segregació de bona part de la població estudiantil. En finalitzar l’ESO, impediria a qui la suspenguera continuar els estudis i deixaria sense la titulació mínima del nostre sistema educatiu a un nombre més gran d’alumnes. Així mateix, en finalitzar batxillerat limitaria l’accés a la universitat, a més de deixar sense títol a alumnes que han superat totes les matèries del currículum de Batxillerat”.

A l’aprenentatge de llengües estrangeres, es referix també la nova llei educativa i, encara que UECoE està d’acord a dedicar atenció al que considera “un repte pendent del nostre sistema educatiu”, posa l’èmfasi a millorar la formació del professorat, tant la inicial com la permanent, caminar metodològicament cap a un ensenyament més funcional i pràctic de les llengües i tindre en compte el plurilingüisme, especialment en les comunitats bilingües. Sense deixar d’assenyalar la contradicció que suposa l’augment de les ràtios actuals a l’hora de propiciar els canvis metodològics necessaris.

Formació Professional

L’alternativa de la Formació Professional bàsica que planteja introduir l’Executiu als 15 anys és vista pel Consell rector d’UECoE com “una especialització primerenca que pot conduir a una divisió entre bons i dolents dins del sistema educatiu”. La Unió Espanyola de Cooperatives d’ensenyament veu la FP com “una opció de l’alumnat en funció de les seues expectatives, capacitats i oportunitats” i, en tot cas, advoca per l’existència de qualsevol tipus de passarel•les que donen l’oportunitat d’un avanç continu per a l’alumnat.

D’altra banda, l’ambiciosa aposta de vincular l’ensenyança de la FP a les pràctiques en empreses, mitjançant la introducció en el nostre sistema de l’anomenada Formació Professional dual planteja, per a la UECoE, algunes dificultats ja que a Espanya quasi el 90% de les empreses són pimes, on és més difícil que es puga assumir el cost de la formació.

[Imatge: revàlida a una “escuela de niñas” durant el tardofranquisme.  Els dos conceptes, revàlida i segregació, li semblen vàlids a José Ignacio Wert (l’actual ministre d’Educació).]

Articles

Claus de la reforma Wert

In Escola i Món,Polítiques on Març 6, 2012 per Paco Raga

Ahir, durant una reunió d’Akoe societària (una de les comissions de treball al si del grup cooperatiu Akoe-educació), debatíem sobre el marc d’incertesa en el qual ens moguem en aquests moments, pel que fa a la secundària. Des d’unbloceducat voldríem contribuir aportant algunes referències sobre el particular, per a la seua consideració.

I és que des de fa uns mesos planeja sobre l’ESO l’amenaça d’una severa reforma. Poques dades han transcendit sobre les característiques i organització d’aquesta. Però, hui sabem una mica més de l’assumpte. I ho sabem per boca de qui hauria de ser l’artífex principal d’aquesta reforma de l’ensenyança secundària: el ministre d’Educació, José Ignacio Wert.

Hui, durant la seua comparecència al Senat, Wert ha anat desvetlant algunes de les claus de la seua reforma educativa. Tal volta per precipitació (en aquesta voràgine reformista que ara mateix assola l’Estat) va anunciar una reforma “en profunditat”; una d’aquelles reformes de fons i forma. Ho diguem, això, perquè com més en sabem d’ella més se’ns assembla a la temptativa de reforma que ja el Govern de Zapatero havia aprovat en 2011… La reforma de Wert va perdent calat.

Les linies claus de la reforma Wert són aquestes:

– El 4t d’ESO passarà a ser 1r de batxillerat o primer de FP.

– Totes dues opcions (1r de batxillerat o primer de FP) tindran assignatures comunes.

– Hi haurà, però, diferències d’itinerari formatiu (basades en assignatures específiques d’itinerari).

– Els alumnes obtindran el títol d’ensenyança obligatòria quan aproven aquest nou primer curs

És curiós, perquè a proposta del 4t d’ESO flexible (aprovada l’any passat pel Govern del PSOE, la posada en marxa del qual seria paralitzada, segons que anunciava el ministre Wert) ja contenia aquests elements:

– Els estudiants de 4t d’ESO tenien assignatures troncals comunes a tots els itineraris.

– S’obrien tres possibles vies (opcions que determinaven quines haurien de ser la resta de les assignatures d’itinerari).

– Els itineraris formatius estarien orientats, un al batxillerat de lletres, un altre al de ciències i un tercer cap a la FP

On està, doncs, la diferència?

Segons allò que ha explicat un portaveu ministerial, en el número d’assignatures troncals comunes. Hi hauria una reducció: de les set assignatures comunes (sis, en les Comunitats Autònomes que no tenen llengua cooficial) es passaria a només quatre. La resta d’assignatures, fins completar les onze (deu, en les esmentades CC.AA.) ja serien assignatures de modalitat (bé orientades al batxillerat, bé a la FP). Clar que açò últim desflexibilitza els itineraris (és a dir, al final del 4t de l’ESO flexible, els estudiants sí podien canviar d’itinerari sense més problema; però al final d’aquest nou 1r de batxillerat o d’FP qui vulga canviar haurà de fer de nou el “primer” de l’altra opció).

En paraules de Wert davant la Comissió d’Educació del Senat:

<<La fórmula que ha dissenyat el ministeri consisteix a transformar 4t de l’ESO en un curs d’orientació i motivació que guie els alumnes cap al batxillerat o la formació professional […] Els alumnes no podran titular si no realitzen aquest curs de iniciació, en el qual, junt amb assignatures comunes, tindran la possibilitat de començar a cursar unes altres pròpies dels ensenyaments de batxillerat o FP. Tots ells, per tant, tindran la possibilitat, abans d’abandonar el col·legi o l’institut, de conèixer millor la següent etapa educativa no obligatòria>>.

Moltes crítiques li han plogut al ministre des que presentà la seua idea d’acurtar l’ESO en un curs, per donar-li’l al batxillerat o a la FP. Moltes d’aquestes crítiques vingueren des de l’ala més progressista de la professió, preocupada per com afectaria això a la igualtat d’oportunitats dels alumnes (separats un any abans, als 15). Però, no sols… També aquells que no saben com els afectarà aquesta reforma (la qual suposarà trastocar l’estructura de la secundària, amb els consegüents transtorns organitzatius) han fet crítica ferotge. Fins i tot, des de la patronal de les escoles catòliques FERE (amb molt de pes en el conjunt de la concertada). Independentment de les crítiques anteriors, se’ns fa rar que aparega un curs obligatori el qual, per si sol, no condueix a cap títol.

Hui, amb la comparecència de Wert, s’aclareixen algunes d’aquelles incertesses a les que ens referíem al principi de l’apunt. Tot ens fa l’efecte que la recerca del consens (una de les claus que el ministre Wert sempre ha defensat) l’ha dut a mimetitzar aquella altra iniciativa, ja aprovada durant de la negociació del fracasat intent de pacte educatiu.

Expressem els nostres dubtes…
Això tanca algunes incògnites, però no totes. Perquè s’obrin noves i desagradables interrogants. Per exemple: el primer curs dels nous batxillerats/FP s’oferirà junt amb les restes de l’anterior secundària obligatòria a les escoles que només ofereixen ara fins al final de l’ESO? Caldrà començar una nova etapa per tal d’aconseguir el títol de l’anterior? On s’haurà de cursar aquest nou primer curs: tal vegada en centres educatius que, específicament, completen aquest segon tram de la secundària obligatòria/post obligatòria tot-en-una?

[Imatge: portada del llibre de formació de l’esperit patriòtic “Así quiero ser” (Ed. Hijos de Santiago Rodríguez-Burgos). La promesa de l’abolició de l’Educació per la Ciutadania (que serà substituïda per una altra assignatura exempta de temes polèmics) ha estat tildada de “neofranquista” per alguns sectors del món educatiu.]

Articles

Farenheit 38.3, comença la #PrimaveraValenciana

In Escola i Món,Polítiques on febrer 22, 2012 per Paco Raga

L’educació presenta cada cop més característiques d’exclussivitat i prestigi per als fills de les famílies benestants. Mentre tant, les famílies menys acomodades veuen com es deterioren objectivament les condicions en les quals es desenvolupa l’educació dels seus fills i filles. La manca de calefacció als instituts valencians il·lustra amb senzillesa (però a la perfecció) aquest fet. El deteriorament selectiu de la qualitat del sistema (sols per a uns, mai per a uns altres) plantejarà nous problemes de desigualtat social a mig i llarg termini. Desigualtat real, mesurable. (Per exemple mitjançant indicadors de l’estil del coeficient de Gini, on el 0 correspon a una igualtat perfecta, i l’1 a la total desigualtat. Per a l’Estat espanyol, aquest coeficient se situa ja en el valor 0.32 i va augmentant paulatinament.)

L’educació com a factor de cohesió social

Una de les més greus desigualtats socials és l’educativa. Per dues raons:

– Perquè és expressió de la desigualtat d’oportunitats inicials (com ara l’escola a la qual assistirà un xiquet) que poden perpetuar-se generació rere generació.

– I perquè tornarà a manifestar-se com a desigualtat d’oportunitats al final del procés (per exemple a l’hora d’accedir al món laboral).

Lògicament, l’educació pot operar en un sentit contrari, convertida en una poderosa eina per a la reducció de les desigualtats socials. En aquest sentit, apuntava el discurs amb el qual el professor Vicente Boix obria el curs de 1860 en el Instituto Provincial de Enseñanza Media de Valencia, l’actual IES Lluís Vives de València:

«Las familias de todas clases, desde la más elevada jerarquía social, hasta la proletaria más humilde, envían sus hijos a estos centros de instrucción […] Confúndense ya amistosamente en nuestras escuelas el hijo del magnate y el labrador, y anima a todos un mismo sentimiento; porque se ha conocido al fin que el triunfo de la inteligencia es tan seguro, como inmediato…».

L’educació podrà esdevindre’s, doncs, un factor discriminant (a l’estil d’uns altres com ara el sexe, el color de la pell, etc.) o un element de cohesió i integració social. Que siga una cosa o l’altra dependirà molt del curs que prenguen els esdeveniments.

Un apunt històric sobre la rebel·lió contra la discriminació

El dia u de desembre de 1955, Rosa Parks (una negra nord-americana) va refusar d’alçar-se del seu seient a l’autobús. Estava obligada per Llei a cedir-lo als passatgers blancs. Ella no s’alçà. I això li valgué ser arrestada, jutjada i sentenciada per conducta desordenada i violació de la Llei. L’incident s’hi va conèixer entre la comunitat negra, la qual, indignada organitzà boicots i protestes contra la segregació de negres i blancs en els autobusos públics. El boicot durà 382 dies, fins que es va abolir de la Llei de segregació entre afroamericans i blancs. Aquest incident, el qual va convertir-se en l’espurna del Moviment pels Drets Civils, té molt més a veure amb nosaltres del que pensem.

#PrimaveraValenciana

Els alumnes del Lluís Vives encetaren les seues protestes el 25 de gener. Ho feren localment, de forma discreta, fent-se visibles just a la porta del seu institut. Enmarcada a dins d’un context general de malestar per les retallades pressupostàries, pels incompliments dels pagaments per part de l’Administració, etc, ells/elles presentaven una demanda concreta. Volien tenir a classe una cosa anomenada calefacció. La seua acció era sistemàtica. Una “sentada” al carrer Xàtiva de València; 10 minuts de protesta. Com els bons hàbits, cada dia…

Però les tornes canviaren dràsticament el dia que la Policía Nacional va rebré l’ordre de dispersar-los, de forma contundent si era precís. Un policía ordrenà a una alumna que s’alçara, i l’alumna respongué que no. Que no s’alçava. De fet, ningú no s’alçà. Eixe instant començàren els estirons, els colps, les lesions, les corregudes, la presa de les dades de filiació, les detencions.

A través de les xarxes socials (especialment twiter) i del ressò que se’n feien molts mitjans de comunicació, la comunitat estudiantil va assabentar-se del que estava passant als carrers de la nostra ciutat. La societat sencera es va mirar amb perplexitat la violència descarregada contra aquells joves (no n’eren més de cent, aquell dia). I ningú (ni tan sols els que discrepaven de les protestes per qüestions de fons o de forma) va contenir el seu malestar davant l’acció policial, a la vista d’unes imatges tan aterridores. Per primer colp en anys, les pilotes de goma i els gasos lacrimògens tornaven a formar part del discurs del poder. El valor dels joves davant la cara més violenta de l’Estat era innegable. La #PrimaveraValenciana havia començat.

La lluita dels alumnes del Lluís Vives s’ha convertit en el símbol renascut de la rebel·lió dels joves (i de tots) contra els abusos indiscriminats per part dels poders públics. Qui ho hauria dit, dues setmanes abans, que aquests xicots i xicones estaven escrivint una nova pàgina de la història de la democràcia. Que tot occident se’ls miraria, els alumnes d’aquest bell institut de la ciutat de València, amb una mescla d’orgull per la seua valentia i fàstic per la brutalitat de la qual eren víctimes. Ara ja no són un parell de centenars. L’exemple del Vives ha posat en peu a la societat sencera. Són milers i milers de persones les que clamen ara contra les retallades i els abusos. I tallant no un carrer, sinò tot el nucli de la ciutat. I no per uns minuts… durant hores i hores.

Quant més “barat” els hagués resultat fer les coses bé, en lloc de deixar que la temperatura de les aules baixara fins els 38.3 farenheits (3.5 ºC dels nostres)… perquè eixa és la temperatura a la qual es produeix la ignició de la #PrimaveraValenciana.

Decicat especialment a tots i totes els nostres alumnes represaliats durant les manifestacions, i als seus valents companys/es de l’IES Lluís Vives.

[Imatge: com en el relat de Ray Bradbury, la duresa de les actuacions policials contrasta fortament amb el caire pacífic dels represaliats.]

Articles

Bravo pels alumnes del Lluís Vives

In Escola i Món,Polítiques on febrer 17, 2012 per Paco Raga


Des d’un bloc educat volem fer constar la nostra adhesió i solidaritat amb els valents i valentes estudiants, pares, mares i professorat de l’IES Lluís Vives (València) així com la repulsa cap als mètodes policials violents i l’ús desproporcionat  de la força amb que s’ha ordrenat dispersar la seua protesta legal, democràtica i pacífica.

[Fotografia: escenes de brutalitat policial en la càrrega contra els alumnes de l’IES Lluís Vives.]

Articles

No estem per eliminar les activitats extraescolars: no estem per desdibuixar l’escola

In Polítiques on gener 28, 2012 per Paco Raga

Comunicat de la Unió de Cooperatives d’Enseyament:

· No al decret de retallades. El que ens afecta a les cooperatives són tres aspectes: el personal contractat acaba contracte al mes de juny, les baixes per malalties no les cobreixen al 100% i per últim l’augment de l’IRPF tant en l’àmbit estatal com autonòmic.

· Decidim no eliminar cap de les activitats extraescolars que organitzem en els centres #en consonància amb la proposta d’Escola Valenciana#.

· Decidim si participar en les activitats que organitze l’Administració, sempre que estiguen orientades a la formació del professorat.

· No al cobrament de quantitats a les famílies contra els impagaments de Conselleria.

· Estudiarem les mesures que prenga la Plataforma Sindical Unitària i decidirem en cada cas quina postura prenem.

Hem estat d’acord en que la situació cal entendre-la a llarg termini i per tant requerim certa dosi de paciència, anàlisi continu i objectius clars quant a la negociació amb la pròpia Administració. Tanmateix tenim clara la importància de recaptar de les cooperatives i dels cooperativistes i treballadors les seves propostes i suggeriments d’acció conjunta.

En breu tindrem oportunitat de seure’ns amb la consellera d’educació per tal de repassar els temes rellevants (millora de la gestió del mòdul íntegre, compromís de calendari de pagament dels deutes, impuls del reconeixement social de les cooperatives, major visibilitat del 2012, major i millor interlocució com agents educatius…).

[No castiguem els alumnes, per partida doble. El nostre projecte educatiu es “desdibuixa” si suprimim les activitats extraordinàries. (Imatge: captura del rodatge de un Lip-dub en el context d’un intercanvi internacional a la nostra escola.)]