Articles

«L’OBSESSIÓ PER L’ANGLÈS ÉS UN PARANY QUE OFEGA LA CREATIVITAT» (Carme Junyent per a Vilaweb)

In Uncategorized on Octubre 9, 2014 by Paco Raga

Entresaca de l’entrevista publicada al diari electrònic vilaweb (molt interessant)

Què en penseu que la universitat valori tant la publicació de treballs de recerca en anglès i no tingui en compte els aspectes docents?

—Jo no sóc la persona més adequada per parlar d’això… En la mesura que puc faig boicot al sistema, tot i que no m’ho puc permetre gaire perquè hi ha persones que depenen de mi. No comparteixo gens aquest sistema d’avaluació. Crec que per aconseguir uns resultats es renuncia a moltes coses i bàsicament al coneixement. Perquè ens reconeguin internacionalment hem de funcionar seguint unes pautes determinades. Si ho fas en anglès ja renuncies a la creativitat per buscar aquest reconeixement. Aquest funcionament no el comparteixo en absolut. No ens perjudica només a nosaltres: és una situació que Europa pagarà molt cara. Es renuncia a tot allò que podem aportar. Això que dic no és un discurs popular i a mi em poden atribuir que, com que jo no tinc bons resultats, és la manera de justificar-me.

La universitat hauria de ser més crítica, hauria d’estirar més?

—Hi ha moltes coses que ens interpel·len i crec que la universitat té l’obligació de donar resposta a problemes immediats. Si aquestes respostes no segueixen els cànons determinats no te les valoren i si no les fas en anglès menys. Jo, quan vaig tornar [d’ampliar estudis a la Universitat de Califòrnia], ho vaig fer amb la idea de treballar en català. Em vaig preguntar què podia aportar a l’africanística general i vaig veure que era aquí on feia falta el coneixement sobre llengües africanes. Si aquesta investigació l’escric en català no me la valoren, però a mi m’és igual. La meva obligació és aportar coneixement a aquesta societat que ho necessita. De totes maneres, puc dir en defensa meva que, havent treballat sempre en català, m’han traduït a vuit o nou llengües i, pel que fa a la internacionalització, ens han convidat a universitats de tot el món. Crec que si tens alguna cosa a aportar ja t’ho reconeixen.

No esteu gaire d’acord amb la importància que es dóna a l’anglès.

—Jo sempre dic als meus alumnes: ‘L’anglès s’ha de saber, però no s’ha de fer servir.’ Ens han posat un parany i s’ofega la creativitat de les criatures posant-los anglès a P4, quan és prou clar que no serveix de res o gairebé de res. Ens passa a tots els nivells: tothom s’ha obsessionat amb l’anglès. Però no tenim cap raó per a sotmetre’ns-hi si fem la nostra aportació al coneixement des de la nostra llengua i la nostra manera de fer. Ara ens convé que els amos de l’imperi ens facin copets a l’esquena. A mi em costa molt d’entendre que ens pleguem tan alegrement a aquesta imposició. Sempre poso un exemple: amb el pla Bolonya un Umberto Eco no seria possible, perquè el que ens demanen és renunciar al pensament original i seguir els dictats de l’imperi. I em sap greu de fer servir aquest llenguatge tan pamfletari, però em provoca això. Renunciem a la nostra creativitat, a les nostres aportacions perquè ens aplaudeixin els que tallen el bacallà, i això implica la submissió. No puc entendre que la ‘modernor’ catalana i la ‘progressia’ local s’hagin llançat amb tanta alegria a alimentar aquesta llengua. Quan, de fet, seria molt més revolucionari fer-ho en amazic.

[Imatge: Carme Junyent entrevistada a vilaweb, unes aportacions molt a tenir en compte en l’actual moment socio-polític.]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: