Articles

TMI: saber, saber fer, fer i fer saber

In Ferramentes on Juliol 3, 2014 by Paco Raga

RAL_pigment

El títol d’aquesta entrada inclou una de les més celebrades máximes científiques. Se sintetitzen en ella les quatre idees rectores del treball de tot investigador/investigadora.

  • Saber: aprendre’s de l’objecte d’estudi amb tanta dimensió o tant de detall com resulte necessari (o possible).

  • Saber fer: interioritzar les metodologies d’estudi; utilitzar les eines (algunes vegades simples instruments de mesura, unes altres sofisticats algoritmes computacionals).

  • Fer: executar les tasques d’investigació en la pràctica; recollir les dades de camp o laboratori; tractar aquestes dades (agrupar-les, ponderar-les, segmentar-les…) i analitzar-les.

  • Fer saber: organitzar les conclusions de la investigació i comunicar-les, divulgar-les, sotmetre-les al judici d’altri (com a mínim al dels nostres iguals -revisió per parells, en diuen-, abans de presentar-les a un públic generalista).

Doncs bé, poques assignatures de l’actual currículum poden cobrir tots aquests elements de la investigació tan bé com ho fa el TREBALL MONOGRÀFIC D’INVESTIGACIÓ (TMI) de 4t d’ESO. Aquesta assignatura optativa ofereix als estudiants la possibilitat de posar en joc nombroses habilitats investigadores, fomentant el desenvolupament de totes les competències curriculars.

Per que el treball resulte fructífer, cal atendre, però, unes premises bàsiques.

La primera, i principal, és que el TMI aborde un tema sobre el qual l’alumnat puga realment realitzar una investigació pràctica. Cal descartar temes tan apassionants com “Els forats negres”, o intrigants com “Jack l’esbudellador: la meua ressolució del cas”. Evitarem doncs aquells temes en els quals l’únic que pot fer l’alumne és llegir i copiar, amb millor o pitjor fortuna, això que ha llegit.

La segona premisa fa referència a la concrecció del tema a un nivell real, ni esotèric ni de tesi doctoral. Treballs com “L’aigua” careixen de sentit; treballs com “El que costa una reforma: el cas de la casa del poble dels meus iaios” no responen a un interés general (i fins i tot contravenen els principis de la recerca activa de l’alumne, qui limitarà les seues fonts a una: l’esmentat projecte de reforma).

La tercera és la referida al temps: hem de ser molt realistes respecte a aquest assumpte. El treball ha de poder desenvolupar-se en un temps breu (de l’ordre d’un trimestre acadèmic, comptant amb les possibles vacances i dies lliures). No podem observar el creixement d’un exemplar d’arbre des de la llavor fins la seua maduresa sexual, ni l’evolució dels meandres d’un riu.

Aclarides aquestes i d’altres idees disruptores de la bona marxa de la investigació, els alumnes han de triar un tema que realment els interesse. Aquesta és la clau de l’èxit. Han de ser capaços d’explicar perquè el tema escollit els interessa tant i, més enllà de les dèries personals i intransferibles, perquè el tema podria resultar d’un interés general. Aquesta explicació ha de quedar recollida per escrit, ja que passarà a formar part de la introducció en la memòria del TMI.

Acalarits el tema, la seua importància i interés, l’estudiant inicia una primera recerca bibliogràfica. No totes les fonts consultades seran igualment vàlides. Però, aquelles fonts de les quals “bega” el TMI hauran de passar a engrossar la bibliografia. I, per suposat, les citacions en el text i la bibliografia al final de la memòria hauran d’atendre’s a certa normativa (això inclou aquells continguts procedents d’Internet, actualment predominants).

Per dur endavant la seua tasca, els joves investigadors/investigadores necessitaran certes eines (a voltes simples eines de laboratori) i la suficient destresa en el seu maneig. Fins i tot, en alguns casos hauran de construir les seues pròpies “eines”. Aquestes poden variar, des de la confecció d’una enquesta al disseny d’un sistema de mapejat específic (per exemple, per ubicar físicament en quines zones del pati i a què juguen, preferentment, els alumnes d’infantil). Tot el que necessitaran per a la seua investigació, i les metodologies que aplicaran pera l’obtenció de dades quedarà recollit al corresponent apartat de material i mètodes.

Per suposat que la seua investigació, com totes, ho és sobre algun fet o fenòmen ja conegut. Per això és imprescindible que a les memòries dels TMI s’hi incloga un apartat dedicat a explicar els fonaments teòrics de la investigació. L’alumne/alumna, esdevingut investigador/investigadora ha d’entendre perfectament què està fent i amb quina finalitat.

Quan tot això anterior ha quedat assolit, és el moment de passar a la fase pràctica de la investigació. Aquella que aportarà dades concretes sobre el fet o fenòmen estudiat. Dades que hauran de rebre l’adequat tractament gràfic i/o estadístic; que hauran de ser expressades en unitats apropiades i d’una forma comprensible per a qualsevol lector. Aquestes dades o conjunt de dades, s’hauran d’explicar en el corresponant apartat de resultats.

Posteriorment, els resultats seran analitzats. L’analisi detallada, fins i tot la conversió mitjançant l’algoritme adequat, permetrà que l’alumnat arribe a redactar les seues pròpies conclusions.

Per suposat, el TMI quedarà ben trabat si en l’armassó de la memòria s’inclou: una portada amb el títol i les dades d’identificació de l’autor/autora; un apartat d’annexos (que molt bé poden il·lustrar el treball realitzat); i un índex per que la consulta del document resulte més senzilla. Fins i tot alguns alumnes arriben a la conclusió de que necessiten incloure glossaris de termes tècnics, o índex alfabètics d’espècies, per posar-ne un parell d’exemples.

Tot plegat, podria semblar que així s’aconsegueix plenament l’objectiu del TMI, però encara queda un aspecte tan important o més que el de desenvolupar la investigació i redactar la monografia: comunicar-la públicament. Aquest és el contingut central de l’assignatura durant el tercer trimestre del curs.

Nosaltres optem per fer les presentacions en Open Oficce Impress (programari gratuït i de lliure accés). Però, i açò és fonamental, abans de començar a elaborar la presentació en suport digital passem per una “fase de treball analògic” sobre paper, completament personal i artesanal. En aquesta fase, definim quantes diapositives (poques) composaran la nostra presentació. Generalment, entre 7 i 9 diapositives són més que suficients:

  • la portada, amb el títol del TMI i el nom de l’autor/autora

  • una diapositiva (o dues) que òbriga la gana de saber sobre el tema escollit

  • un altre parell, si és necessari, sobre els materials i metodologies utilitzats

  • una amb els resultats, molt gràfica, senzilla d’interpretar

  • una amb la conclusió/conclusions: clara i concisa

  • una que il·lustre per què el tema ens atreu, ens interessa, ens importa… i perquè podria ser igualment interessant, o útil, o important, per a l’auditori

  • una última, per tancar i agrair a l’auditori l’atenció prestada

Proveïts de fulls en blanc, els alumnes esbosen per una cara el que es mostrarà a la diapositiva. La banda de darrere del full, dividida per dues rectes en quatre parts, servirà eper redactar l’anomenat mapa d’empaties (aquesta és una poderosa eina que retorna el protagonisme al qui fa la presentació i no exclusivament a allò que mostra a la pantalla).

En el mapa d’empaties de cada diapositiva escriuran què cal DIR (allò que el públic els escoltarà dir); què han de FER (quins seran els seus gestos, accions o moviments); què tractaran de fer PENSAR al públic (si volen que es concetren en una dada, o en les possibles aplicacions del treball a molts altres camps d’activitat); i com volen fer-los SENTIR (divertits, seriosos, tristos, enfadats, indignats, il·lusionats…). Si el mapa d’empaties de cada diapositiva ha estat confeccionat de forma coherent, hi haurà prou amb seguir-lo a l’hora de preparar la presentació.

Pel que fa a la projecció, incluorà el desenvolupament acurat d’allò esboçat a cada un dels fulls corresponents a les diapositives. El tipus de lletra i la mida utilitzada (sempre un cos de font gran) obligaran a limitar la quantitat de paraules. Ací, la màxima ha de ser que la paraula es convertesca en icona, i la frase en paraula. Per altra banda, la transició entre diapositives ha de ser fluïda, sense artificis ni elements distractors. La presentació ha de ser elegant, clara i concisa. Si durant la seua exposició pública l’alumne acompanya la presentació amb les paraules, línies de pensament, accions i emocions que va anotar al mapa d’empaties, la seua connexió amb l’auditori serà més que segura.

Les habilitats posades en joc per l’alumnat entronquen de ple en els presupòssits del pla Bolònia, on cada vegada més els alumnes han de ser capaços de generar els seus propis continguts. En la nostra opinió, l’assignatura de TMI és l’optativa més optativa de totes i, en certa manera, la més avançada de les assignatures que contempla el currículum de l’ESO. Per tot açò i més ens declarem obertament uns entusiastes del TMI.

[Imatges: a la dreta, fent proves de memoria amb laberints; a l’esquerra, identificant pigments naturals amb codis RAL asimilables.]

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: