El NO a la revàlida: construint democràcia educativa des de la base

Els companys de l’IES Isabel de Villena publiquen en el seu blog una proclama que més que en contra de la revàilda és una crida a la sensatesa. Per això li donem difusió tot seguit. Feu la lectura, paga la pena.

TEXT:

Alumnat de diversos instituts valencians, reunits en assemblees, han convocat per al pròxim divendres, 15.30h., una concentració contra la revàlida a la Delegació de Govern.

Els estudiants de l’IES Isabel de Villena, reunits en assemblea el passat divendres 30 de setembre, decidiren donar suport a aquesta protesta.

D’altra banda, la Comissió Pedagògica, el Claustre de professorat i el Consell Escolar del nostre institut vàren enviar el següent text a Conselleria d’Educació, mostrant la nostra indignació per l’actual situació:

SR.DIRECTOR GENERAL DE POLÍTICA EDUCATIVA,

La comunitat educativa de l’IES Isabel de Villena vol manifestar mitjançant aquest escrit la seua preocupació i inquietud davant la situació generada per la implantació de la LOMCE i en concret pel que respecta a la prova de revàlida prevista per la llei per a 2n. de Batxillerat. La Comissió de Coordinació Pedagògica, el Claustre de professorat i el Consell Escolar han fet constar en acta en successives reunions el seu malestar i la decisió de dirigir aquest escrit a la Conselleria d’Educació, entenent que, començat el curs ja hauríem de disposar d’informació al voltant d’eixes proves, tant pel que afecta al desenvolupament de les matèries i la seua avaluació, com per la prova mateixa, que com és sabut suposa la possibilitat d’accés a estudis superiors per part del nostre alumnat.

Davant de pares i mares i del propi alumnat resulta difícil explicar per part del professorat que no sabem, a dia d’avui, ni les matèries que formaran part de la prova, ni el format, ni els continguts, ni com ni qui l’avaluarà. Tradicionalment la Universitat ha convocat el professorat de cada matèria, i a hores d’ara no sabem si algú ens convocarà per rebre informació. A més a més, els departaments estan acabant d’elaborar les programacions que han de lliurar-se i aprovar-se en la PGA. Ens agradaria elaborar programacions el més adaptades a allò que es preveu per a la prova (especialment en algunes matèries, com ara Història de la Filosofia, Castellà o Valencià el contingut i/o la metodologia de les quals han canviat substancialment amb la nova norma).

Davant aquesta situació, demanem la supressió d’aquesta prova de revàlida, que no disposa del consens polític ni l’acceptació per part de la comunitat educativa. Sabem que la resposta d’altres comunitats ha sigut de rebuig a la prova, i no sabem quina és la posició de la nostra Conselleria. En tot cas, si la revàlida acaba fent-se, demanem amb absoluta urgència informació respecte a la seua forma d’implantació, així com de la seua estructura i del contingut de les proves.

Aprofitem per saludar-lo ben cordialment,

Signat, Catalina Machado, presidenta del Consell Escolar de l’IES Isabel de Villena (València)

UNA ABRAÇADA D’ACOMIADAMENT

(Carta de Luiso Cervellera, UCEV)

Mare meua, pensava que no acabaria mai!

Quin any!!

Ja sé que per a moltes encara no acaba i que, fins i tot, empalmarà amb el següent però…

Encara així, vull donar-vos un apretó abans de les vacances.

Iniciàrem el curs a l’expectativa del nou govern del Botànic i, malgrat tot, seguim albergant l’esperança d’un sistema més modern, més obert, més just… (i més fàcil).

En gran mesura moltes de les cuites segueixen sent el resultat de la manca de recursos per atendre les necessitats del nostre alumnat i les seves famílies, de la manca de visió per establir un sistema transparent que permeta una col·laboració activa més enllà de titularitats, que genere confiança en el quefer diari de les persones que ens hi dediquem fent-nos créixer amb il·lusió i il·lusions, compartint el repte d’eixe món millor del que tant parlem.

En tot cas, nosaltres a la nostra, que no és altra que atendre els nostres projectes farcint-los de la pràctica experta i atrevida que sap mirar més enllà de l’avui per llançar els nostres, “segurs i valents”, a eixe nou futur per fer.

Les paraules no sempre són fàcils, de vegades sí, però no és tant què diem i com, sinó què fem i per què, “obres son amors, i no bones raons”.

Doncs això és, precisament el que ens demane, les obres, eixa activitat conjunta com a Unió que situés el cooperativisme d’ensenyament al cim més alt de la nostra geografia educativa, on tots i totes el vegen, reconeixent-lo com a referent singular.

Ens demane, com a membres de la UCEV, que mirem a un costat i a un altre i sapiguem qui són les nostres companyes de viatge, i les aprenguem per guanyar plegades eixe futur que desitgem.

Què no hem fet…?

Què ens ha mancat…?

On rau la clau…?

Estem plegant, soc conscient, però… necessitem eixe pensament de valor, eixe impuls de demà, eixa queixa transformada en compromís…

El vostre compromís…

El nostre…

El teu…

El meu…

Una abraçada.

Luiso. 

“Compromesos amb l’educació pública”

Reblog des del blog Ulisses 20

Publicat el 8 de juny de 2016

 Ens ha agradat tant aquest manifest que no ens hem pogut estar de donar-li difussió. Aclaridor, compromés i enfocat a la visió unitària i no escindida, aquest aritcle que ens arribà de la mà de dos amics, havia de tenir ressó en unbloceducat.

Article de Lluís Cervellera, president de la Unió de Cooperatives d’ensenyament valencianes (UCEV)

“La deriva del debat sobre l’educació a casa nostra es planteja (no sabem si d’una manera interessada) sobre una dialèctica que ha acabat per enfrontar escola pública i escola concertada. Aquest enfocament, més enllà de les seues motivacions, té el problema de traçar les línies mestres del debat educatiu sobre pressupòsits que no permeten plantejar-lo d’una manera integral i constructiva.
L’educació és un servei públic bàsic i el sistema educatiu ha de vetlar per la seua qualitat i per garantir a tothom la igualtat d’oportunitats en l’exercici d’aquest dret. Aquests principis generals no han de quedar difuminats, ni molt menys obviats, pel fet que aquest sistema incloga dues xarxes d’escoles, la pública i la concertada, que, entre altres moltes coses, comparteixen de ser finançades amb fons públics (tot i que de forma diferencial en quantitat i qualitat) i la comesa que se’ns transmès de treballar per un servei públic de qualitat.
Per nosaltres, aquestes circumstàncies, comunes per a les dues xarxes, lliguen fermament l’escola amb la societat, i molt especialment amb la seua part més vulnerable. El somni de l’escola social i l’escola transformadora és més que una meta més o menys utòpica: és un autèntic corol·lari dels principis que fonamenten aquest ensenyament públic que se’ns ha encomanat actualitzar en cada barri, en cada poble, en cada comarca.
Si plantegem el debat educatiu sobre aquestes línies mestres, la qüestió de la titularitat de cada centre s’ha de contextualitzar en el marc del seu projecte educatiu i en com es materialitza aquest compromís amb la societat. Nosaltres, el cooperativisme educatiu, hem mostrat les nostres cartes públicament i reiterada. Ens reconeixem com a agents d’ensenyament públic, d’acord a uns principis que podríem resumir en un decàleg: 1.- Exercici igualitari del dret a l’educació; 2.- Escola inclusiva; 3.- Participació democràtica; 4.- Vinculació amb l’entorn i arrelament a la comunitat; 5.- Plurilingüisme construït sobre la centralitat del valencià; 6. Compromís ètic del treballador de l’ensenyament i acció social de l’escola; 7. Innovació educativa; 8. Qualitat educativa; 9. Desenvolupament professional i formació del professorat; i 10.- Educació laica. Des d’aquests plantejaments construïm una determinada manera d’entendre què és l’ensenyament públic, desitjant que es perceba com una proposta per al diàleg, una aportació, creiem que necessària i pertinent, al debat educatiu actual. Ni que només siga per plantejar aquest debat d’una manera més integral i més constructiva.
Som del parer que a partir d’ací, evidentment, ens trobarem coincidint plenament amb reivindicacions de la xarxa concertada, de la qual formem part i des de la qual actuem. Molt possiblement la qüestió del finançament siga la primera d’aquestes coincidències. Parlem-ne doncs amb la confiança de les raons que poden justificar les reclamacions del sector, però sense oblidar l’origen públic del finançament de la concertada i la responsabilitat d’assegurar un servei públic de qualitat.
I som del parer que també a partir del reconeixement de la tasca de cada interlocutor, podrem entaular un diàleg amb l’Administració educativa en què trobarem coincidències i, naturalment, punts de discrepància, fins i tot insalvables. Crec que no n’hem de tindre por. Ens juguem molt: ni més ni menys que la millora conjunta del servei públic educatiu, desideràtum i objectiu irrenunciable de tot el nostre sistema educatiu amb el qual el cooperativisme educatiu es troba profundament compromès.”

Akoe ens convida a celebrar el seu Xè aniversari amb Francesco Tonucci: 27 d’abril

Pres d’Akoe.org:

 

Et convidem a celebrar el nostre Xè aniversari amb Francesco Tonucci: 27 d’abrilPosted on 23 març 2016AKOE Educació va nèixer fa deu anys i volem celebrar aquest esdeveniment amb tu. Per això volem convidar-te a l’acte que farem el dimecres, 27 d’abril, a les 19 h. al Palau de les Arts Reina Sofía, a València.Per gaudir d’aquest moment ens acompanyarà el mestre i pedagog Francesco Tonucci amb la seua conferència “L’única reforma necessària i urgent: un bon mestre per a cada xiqueta i xiquet“. Aprofitem per agrair-li públicament a FRATO aquest detall que ens ha fet arribar.L’aforament és limitat, per això us caldrà fer la inscripció però, de moment, pots difondre aquesta informació a les persones que consideres oportunes.Si vols més informació, el nostre telèfon de contacte és 96.126.64.00 (de 9 a 14 h.) o al correu informacio@akoe.org.

Origen: Et convidem a celebrar el nostre Xè aniversari amb Francesco Tonucci: 27 d’abril

Reglament de Règim Intern per a un curs més feliç (alumnes)

S’inaugura un temps nou

REUNIÓ DE PRESENTACIÓ DEL NOU EQUIP DE DIRECCIÓ DE LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ I DE LES SEUES LÍNIES BÀSIQUES DE TREBALL.

IES Benlliure, 15 de juliol de 2015.

1.- Presentació del nou equip de direcció de la Conselleria d’Educació present a la reunió:

 Conseller: Vicent Marzà

 Secretari Autonòmic d’Educació: Miguel Soler

 Director General de Política Educativa: Jaume Fullana

 Director General de Política Lingüística: Rubén Trenzano.

 Director General de Centres i Personal Docent: Ximo Carrión.

 Directora General de FP: Marina Sánchez (es disculpa la seua absència).

 També està present a la reunió el nou Director dels Serveis Territorials d’Educació de València, Santiago Estañán.

2.- Plantejament de línies bàsiques de treball de la nova Conselleria. (Conseller)

Es destaca la importància que pretenen que tinguen el diàleg i el debat sobre supòsits pedagògics. Entenen que l’educació ha de ser un motor de transformació davant l’exclusió social.

Els eixos generals de la seua actuació seran els següents:

 Recuperació del professorat perdut durant els darrers cursos i de les aules que han estat suprimides. Per fer-ho possible, plantegen la necessitat de reduir ràtios.

 Millora de la participació educativa: nova llei de consells escolars.

 Nou model de formació del professorat.

 Reducció de la càrrega burocràtica als centres i a les aules. Això suposarà que haja de millorar la coordinació interna al si de l’Administració (inspecció, direccions generals, direccions territorials…)

 Elaboració d’una llei valenciana d’educació sobre la base del debat pedagògic.

 Posicionament absolutament contrari a l’aplicació de la LOMQUE, la qual hauria de ser derogada. S’aprofitarà el marge competencial amb què compta la Conselleria per reduir la incidència dels seus efectes més negatius. Els límits d’actuació per assolir-ho seran evitar l’acusació de prevaricació per part dels responsables polítics i no generar un caos organitzatiu al començament del nou curs.

 Nou decret d’escolarització.

 Dotar de més autonomia de funcionament als centres.

 Obrir un debat social i pedagògic sobre el plurilingüisme i els diferents programes lingüístics existents, considerant prioritàriament la seua eficàcia pel que fa a l’aprenentatge de les llengües.

 Impuls de la formació professional.

3. També ha exposat algunes de les primeres actuacions que el nou equip ha engegat en aquestes setmanes:

 Reunions amb tots els sectors de la comunitat educativa.

 Reunions amb els equips directius de tots els centres educatius valencians.

 Canvi de les dates de l’inici de curs.

 Encetar l’estudi per establir les dates de la convocatòria extraordinària de exàmens de l’ESO. S’avança que es valorarà la conveniència de fer-los al juny o al setembre sobre dades concretes en relació amb els resultats que s’han obtingut en un cas i en l’altre. La qüestió quedarà resolta durant el 1r trimestre del curs.

3.- Avanç de modificacions a tindre en compte per a la planificació del nou curs. (Miguel Soler).

Aquestes propostes van en la línia de dotar de més autonomia de funcionament als centres.

A Primària:

 Posar a l’abast dels centres d’Infantil i Primària la possibilitat d’ampliar les classes de 45 a 60 minuts si ho consideren. Els centres que vulguen mantindre les sessions de 45 minuts podran fer-ho. Aquesta mesura és també una recomanació, atesos els resultats negatius de les sessions de 45 minuts del curs passat.

 Autonomia per garantir la coordinació pedagògica interna i el funcionament dels equips corresponents de la manera que millor responga a les necessitats dels centres, trencant amb la rigidesa del decret curricular de la LOMQUE que eliminava el cicles i restringia el funcionament de les comissions de coordinació pedagògica en centres petits.

 Reduir les proves diagnòstiques a les establides per la LOMQUE. L’anterior Administració educativa les havia ampliades. Es considera que aquestes proves no detecten els problemes reals per a facilitar les eines necessàries de millora de la qualitat educativa dels centres.

A l’ESO:

 Xoc contra el fracàs escolar a Secundària. Els programes de millora de l’aprenentatge i el rendiment (PEMAR) detallats a la LOMQUE per a l’alumnat amb dificultats d’aprenentatge no tenen continuïtat en 4t d’ESO. S’està estudiant la concreció dels programes necessaris per al curs 2016-2017 en 4t d’ESO i que aquest alumnat no perda el tractament educatiu específic.

 Com a proposta a estudiar, posada en marxa de programes d’escolarització combinada per a alumnes amb risc d’abandó del sistema educatiu. Aquests programes establiran la coordinació entre l’escolarització obligatòria i altres recursos externs com a ara els tallers d’inserció laboral.

Al Batxillerat:

 Ampliació horària de les assignatures troncals específiques de 1r de Batxillerat per a garantir una millor base de coneixement d’àrees fonamentals i que l’alumnat tinga una bona preparació per al seu accés a l’educació superior. Es proposa que les assignatures troncals s’incrementen en una hora lectiva a la setmana i es passe de 3 a 4 hores setmanals. No afecta a la matriculació de l’alumnat ni de forma genèrica a les plantilles dels centres.

4.- (Algunes) qüestions plantejades pels assistents i respostes de l’equip de direcció de la Conselleria.

 No es plantegen canvis immediats per al pròxim curs a la FP.

 Incorporar actuacions de mediació familiar en coordinació amb l’escola en barris socialment desafavorits.

 Repensar el funcionament dels contractes programa i de les actuacions adreçades a l’alumnat nouvingut, com ara l’Aula PASE, que si bé han resultat prou eficaces cal reflexionar sobre el seu funcionament. S’està treballant sobre un nou model de contracte programa. (Jaume Fullana)

 L’escola pública és el “pal de paller” del sistema educatiu i la concertada haurà d’arribar allà on la pública no ho fa. (Conseller).

5.- Tancament de l’acte i anunci de futures actuacions.

El Conseller anuncia que, pel que fa a la nova normativa que regularà determinats aspectes de l’inici del curs (com ara la que donarà opció a programar sessions de 60 munits a Primària), es faran arribar als centres de manera imminent (divendres o dilluns) unes instruccions prèvies a la publicació formal d’aquesta normativa (probablement al setembre) perquè els centres puguen conèixer-les i considerar-les amb antelació.

Desnonant la investigació, la didàctica, la ciència: el cas de l’Institut d’Història de la Medicina i la ciència López Piñero de València (per J.R. Bertomeu)

Un dels nostres més estimats amics, José Ramon Bertomeu (en la foto) ens fa arribar una carta que explica de primera mà com s’està perpetrant una nova desfeta: el desnonament d’un Institut d’investigació científica. Els procediments i actuacions que es descriuen a continuació ens provoquen una repulsa pareguda a la de veure cremar llibres en una pira o la de veure destrossar i enderrocar qualsevol patrimoni d’un museu. Això dóna una mida del despropòsit denunciat.

Servesca aquesta entrada com a mostra de suport al nostre amic i tot l’equip de l’IHMC, per a donar difusió al seu missatge i per convidar tothom a propagar-lo i donar a conéixer el cas.

——–

Amics i amigues,

El recent tancament del centre “López Piñero” ha produït un dany col·lateral terrible amb la divisió de la seva biblioteca. De forma absurda i sense cap justificació ni possibilitat de negociació, la comissió liquidadora ha decretat el desmembrament de la biblioteca amb uns criteris que suposen malbaratar aquest bé de domini públic amb tant de valor per a la recerca i l’ensenyament de totes les persones que treballen a la història, sociologia i didàctica de les ciències. I tot això a un moment on estem estudiant la refundació d’aquesta institució. La divisió de la col·lecció sense criteris acadèmics dona com a resultat previsible una pèrdua de valor patrimonial i científic per a les dues institucions. La divisió de les sèries de revistes per un any qualsevol (2000 en aquest cas) només podia produir dues col·leccions incompletes, un malbaratament irracional de patrimoni bibliogràfic adquirit amb fons públics i que estava a disposició del públic.  Estem rebent el suport de molts centres acadèmics que han rebut amb escàndol i incredulitat la notícia descrita al text que adjunte. Per favor, doneu-li la màxima circulació possible i tractem de fer tot el que pugam per aturar aquest despropòsit. Quede a la vostra disposició per més detalls.

Salutacions ben cordials
José R. Bertomeu

DESNONAMENT DE LA BIBLIOTECA DE L’INSTITUT  D’HISTÒRIA DE LA MEDICINA  I DE LA CIÈNCIA “LÓPEZ PIÑERO” DE VALÈNCIA

Els pitjors presagis respecte al destí de la biblioteca de l’institut d’història de la medicina i de la ciència “López Piñero” han estat confirmats ahir. Com sabeu, la biblioteca de l’IHMC és una de les més completes dedicades a la història de la ciència, de la medicina i de la tecnologia. Amb més de 10,000 monografies i desenes de revistes especialitzades. Algunes sèries de revistes s’inicien a principis del segle XX i es mantenien sense interrupció fins a l’actualitat. Ja sabeu que moltes d’aquestes revistes i llibres, de contingut molt especialitzat, no són fàcils de trobar a altres biblioteques del nostre entorn . Per això, la biblioteca desenvolupa una activitat de préstec  als investigadors d’altres institucions i acull habitualment a investigadors de diferents països.

Al mes de maig de 2014, el CSIC va denunciar el conveni de col·laboració amb la Universitat de València i s’iniciaren els tràmits per tal de clausurar l’Institut “López Piñero”. Es va crear una comissió liquidadora per a repartir els materials comuns. Ni els investigadors del centre ni el personal bibliotecari varen estar convidats a participar-hi malgrat les seves peticions reiterades.

Al mes de gener de 2015, la comissió liquidadora de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència “´López Piñero”, per petició dels representats del CSIC, va demanar la partició de la biblioteca del centre.

L’acord de la comissió obliga, a més d’extraure un bon grapat de llibres,  a trencar la col·lecció de revistes per l’any 2000: per a cada revista, la primera part, la més antiga, romandrà a València, la segona, desprès de l’any 2000, serà transportada a Madrid. Aquesta divisió bibliogràfica per criteris tan absurdes, té encara menys trellat a l’època de la reproductibilitat electrònica de les revistes (bona part de les revistes dividides estan a l’abast en format electrònic). Els investigadors de l’Institut López Piñero han fet propostes per tal d’evitar aquesta partició absurda que crearà dos col·leccions incompletes i, aleshores, sense valor, amb el resultat d’un malbaratament de recursos públics, ja molt minvats, per a la investigació dins de la nostra àrea. No era difícil trobar una solució menys perjudicial o, fins i tot, avantatjosa per a totes les parts i per al patrimoni bibliogràfic públic. Hi havia moltes possibilitats alternatives, però les nostres propostes no han estat ni escoltades ni debatudes.

El dia 2 de març de 2015 pel matí, al mateix temps que la direcció de l’IHMC presentava la seva dimissió, tots els números de revistes com Ambix, Isis, Social History of Medicine, Arbor, etc. de l’any 2000 endavant, han estat separats de la resta de la biblioteca e introduïts en caixes per al seu transport a Madrid.

Qualsevol mostra de suport per a evitar aquest nou despropòsit serà molt important.  Podeu enviar-me les vostres idees i mostres de suport al meu email o a qualsevol altre membre de l’IHMC. Espere que encara siga possible desfer aquest desgavell.

Moltes gràcies i salutacions

José Ramón Bertomeu

TF: + 00 34 963926241 / 963864164 

http://www.uv.es/bertomeu

http://www.uoa.gr/step : STEP – Science and Technology in the European Periphery.

Carme Miquel: cròniques d’amor per l’Horta i no per la terra morta

Hui gaudim de la companyia de l’escriptora Carme Miquel. La seua visita és una de les activitats programades al voltant del tema central del nostre projecte escolar d’enguany: l’Horta.

Carme se situa en peu, de cara als alumnes. La seua narrativa tranquil·la va envoltant-los i els transporta a tots i totes fins a la Punta (València), el territori on ocorren els fets que novel·litza al seu llibre “Mataren el verd”. Aquest llibre és una crònica novel·lada d’una descàrrega de violència sense precedents contra els habitants de la Punta, els llauradors i veïns de tota la vida i aquells altres de nous (joves que tornàven al camp, col·lectius que havien fet d’alguna casa deshabitada el seu casal okupa…).

Aquells malaurats fets, en la pràctica més cruels i selectius que el més calculat bombardeig, costaren la quasi liquidació d’un important enclau de l’Horta, al Sud de la ciutat… Just abans que, ja tard, s’iniciaren les actuacions cautelars qüestionant la legalitat dels enderrocaments i es dictaren les ordres judicials per paralitzar-los. Uns fets que ompliren d’indignació als propietaris dels munts d’escombreries, fustes escanyades i teules trencades en què havien estat convertides les seues cases, en saber que res tot allò no havia d’haver passat.

Una nova embestida està preparant-se (el nou PGOU de València): una maquinària destructiva tan innecessària com inhumana, que recorda massa aquella altra de la que parla la novel·la de la Miquel. I això, per desgràcia, posa de plena actualitat “Mataren el verd” ja que aquest llibre documenta la memòria d’uns fets que no hauríem de consentir que es tornaren a repetir.

En base a aquells fets reals, Carme Miquel fa que Maia (un dels personatges ficticis, però amb base real, que viu al seu relat) inicie l’escriptura d’una bitàcora. Maia, a través del seu diari, Júlia, amb les seues cartes i d’altres protagonistes de la novel·la van desgranant la seua visió de tot plegat. Cadascuna des de la seua perspectiva més o menys optimista, o melangiosa.

Molts documents gràfics mostren el final d’aquella història (per exemple, el reeixit documental “Tornallom” explica, si fa no fa, els dos últims anys de La Punta). La Carme Miquel, però, inicia el temps narratiu una dècada abans dels fets. Fa així un llarg recorregut per agafar perspectiva i mostrar no sols com es pergué aquella batalla sinò, a més, què es perdia en ella. Segons que ens explica va escriure intensament durant dos anys, després de fer un rigorós treball de documentació que (açò ho afegim nosaltres) imprimeix un caire notablement realista, quasibé periodístic, als diferents relats que composen la novel·la.

Als alumnes els sembla molt interessant un aspecte formal sobre l’edició i difusió del seu llibre: els mecanismes del micromecenatge posats en joc. Carme comparteix amb ells la seua peculiar experiència en el món del crowfunding a través d’Internet.

Hi ha temps per a la lectura. La Carme llig, enmig de l’atent silenci dels escolars, alguns fragments del seu llibre. Igual explica quelcom de mitologia com fa una descripció de la varietat de plantes ornamentals i d’ombra que també hi ha a l’Horta. (Que també estan als nostres paisatges i formen part de la cosmovisió de valencians i valencianes.) I així, sense necessitat d’ordinador, ni de canó, ni de connexió a Internet, sols amb el seu llibre a les mans, amb la calidesa de la veu i el ritme cadenciós de la lectura, ens projecta nítidament la imatge de parres de raïm, de moreres… cau el Sol o corre l’aire i mou les fulles de les palmeres.

Escoltant-la vola el temps. Sona la campana, i prenem consciència que la sessió toca a la seua fi. Lentament despertem de l’ensomniació. Carme, sense preses, acaba la lectura del darrer fragment seleccionat. Ha sonat la campana, sí, però els alumnes (aquells que sovint, de forma pauloviana, associen aquest so amb una forta necessitat de moure’s, d’alçar-se, de parlar, d’eixir al pati…) segueixen asseguts. Ningú no mou. Encara hi ha un temps per a l’avaluació i l’agraïment per part dels alumnes, més enllà del llarg aplaudiment a la convidada. Per uns moments tots hem estat teletransportats a la Punta i a aquells dies convulsos per a refermar-nos en una convicció: no volem que això torne a repetir-se.

[Imatge: Carme Miquel en acció a una classe de secundària de l’escolagavina.]

CRIDA PER L’ESCOLA QUE VOLEM

ADJUNTEM NOTA DE PREMSA I CARTELL. PER A DECLARACIONS CONTACTEU AMB EL GABINET DE COMUNICACIÓ D’ESCOLA VALENCIANA: 659 865 944

Vicent Moreno, president de l’entitat: “La ciutadania d’arreu del País Valencià té l’oportunitat de mostrar a València quin és el model de l’escola que volem perquè els partits polítics en prenguen nota de cara a les eleccions de maig”. 

ESCOLA VALENCIANA CONVOCA LA SOCIETAT EL 21 DE FEBRER A UNA CRIDA PER L’ESCOLA QUE VOLEM

 Escola Valenciana presenta una campanya social de dignificació de l’educació pública valenciana que té diversos eixos: d’una banda la presentació del document pedagògic “Model de l’escola que volem”; i de l’altra el suport social a aquest document perquè el pròxim govern de la Generalitat Valenciana faça els canvis pertinents en matèria educativa després dels intensos atacs als quals s’està sotmetent l’ensenyament públic, en valencià i de qualitat per part del govern Fabra.

Full de ruta per l’escola que volem

El full de ruta de l’entitat marca l’agenda educativa política fins a la primavera. En aquest sentit, Escola Valenciana farà públic el pròxim 7 de febrer el document “Model de l’escola que volem” em un acte acadèmic a la Universitat de València. El 21 de febrer la societat valenciana té l’oportunitat de participar a la cercavila festiva “Crida per l’escola que volem” i del 28 de març fins al 6 de juny se celebraran dihuit Trobades d’Escoles en Valencià comarcals que serviran per a desgranar les peticions polítiques concretes als futurs governants en matèria educativa.

Aquesta campanya social de dignificació de l’educació pública valenciana s’emmarca en un lema global que és el de les Trobades 2015: L’escola que volem. Aquest lema té significats ben contundents:L’escola que volem en referència a l’escola que ens estimem. L’escola que volem referida al model d’escola en valencià que la nostra entitat presentarà a principis de febrer. L’escola que volemcom a sinònim de desig de canvi, allò al que cal que estiguen atents els partits polítics de cara a les eleccions de maig de 2015.

21F: Crida per l’escola que volem

El 21 de febrer els carrers de València es vestiran de muixerangues, gegants i cabets,  grups de danses, botafocs, campaners, tabals i dolçaines, xarangues i batukades de tot el País Valencià. Seran mostres de cultura popular de les comarques valencianes que acompanyaran les persones, entitats i col·lectius que participen en la ‘Crida per l’escola que volem’, organitzada per Escola Valenciana.

“El motiu per a mobilitzar la societat en aquesta cercavila festiva és visualitzar el teixit social i cívic que conformen les comunitats educatives d’arreu del País Valencià, les persones que treballen de valent per intentar garantir la millor educació possible a l’alumnat valencià. El seu suport al model de l’escola que volem és la millor garantia perquè el pròxim govern de la Generalitat Valenciana prenga bona nota de les necessitats educatives que tenim”, ha explicat el president d’Escola Valenciana.

La “Crida per l’escola que volem” és l’avantsala a la celebració de les Trobades 2015, les festes lúdiques i reivindicatives que apleguen a més de 200.000 alumnes, mares, pares i docents al llarg de les nostres comarques durant la primavera.

--

-- Amanda Gascó Richart Comunicació Escola Valenciana comunicacio@fev.org 659 865 944 - 96 347 27 83 www.escolavalenciana.org

2014: Resum de l’any (calendari gràfic)

Un any més, fem memòria (esquemàticament) del que ens ha deparat l’any educatiu. Fets i raons que ens semblen suficientmente rellevants, tant com podran ser-ho unes altres. Però és el que tenen les seleccions.

Aquestes són només 12 fotos fixes que no poden recollir tota la llargada dels processos que rememoren. Podríem haver fet qualsevol altra tria, però aquesta ha estat la definitiva.

01 GENER

L’any s’inicia amb retallades en educació que assoliran els 7300 mil·lions d’euros a l’Estat español. Estalvi o preu a pagar?

02 FEBRER

En favor de les escoletes públiques. (Imatge: protesta pel tancament de 151 línies en valencià a l’educació infantil.)

03 MARÇ

Tots som Cremona! (Imatge: tancaments de protesta al centre de mateix nom.)

04 ABRIL

Rebuig de la concertada al decret de retallades de Conselleria. (Concentració sindical unitària.)

05 MAIG

El debat per la jornada contínua crea profundes divisions entre els pares/mares afectats. (Eixida a les dues a un centre d’Elda.)

06 JUNY

El TSJV obliga a reobrir la línia en valencià del col·legi Pare Català. (Imatge: concentració amb pares/mares i alumnes del Pare Català.)

07 JULIIOL

Les comunitats autònomes hauran d’endeutar-se per 3 anys per poder pagar la LOMQE. (Imatge: evolució del volum d’endeutament de les comunitats autònomes entre el 95 i el 2010, any de l’esclafit de la crisi.)

08 AGOST

La situació de xabolisme educatiu no millorarà el curs 2014-2015. (Imatge: el Joan de Ribera, a Burjassot, aprecieu els barracots al descampat de l’esquerra).

09 SETEMBRE

La decisió d’avançar l’inici del curs, el setembre més calorós de la història recent, provocà la rebel·lió en les aules/Rebel·lió en les “saunes”. (Imatge: temperatures a València a setembre; a l’aula, sense aire condicionat, uns pocs graus menys!)

10 OCTUBRE

El premi Nobel a la jove Malala Yousafzai significa el reconeixement de l’educació com a motor de futur.

11 NOVEMBRE

Commoció mundial en saber el destí final dels dels estudiants desapareguts al setembre en Mèxic. (Acte solidari a càrrec de l’alumnat de l’I.E.S Isabel de Villena, València.)

12 DESEMBRE

Wert completa la seua llei educativa en solitari, amb el rebuig de la societat i l’oposició.

—

Necessàriament 2015 ha de ser millor: BON ANY!