Articles

Carme Miquel: cròniques d’amor per l’Horta i no per la terra morta

In Uncategorized on febrer 11, 2015 by Paco Raga

Carme_Miquel

Hui gaudim de la companyia de l’escriptora Carme Miquel. La seua visita és una de les activitats programades al voltant del tema central del nostre projecte escolar d’enguany: l’Horta.

Carme se situa en peu, de cara als alumnes. La seua narrativa tranquil·la va envoltant-los i els transporta a tots i totes fins a la Punta (València), el territori on ocorren els fets que novel·litza al seu llibre “Mataren el verd”. Aquest llibre és una crònica novel·lada d’una descàrrega de violència sense precedents contra els habitants de la Punta, els llauradors i veïns de tota la vida i aquells altres de nous (joves que tornàven al camp, col·lectius que havien fet d’alguna casa deshabitada el seu casal okupa…).

Aquells malaurats fets, en la pràctica més cruels i selectius que el més calculat bombardeig, costaren la quasi liquidació d’un important enclau de l’Horta, al Sud de la ciutat… Just abans que, ja tard, s’iniciaren les actuacions cautelars qüestionant la legalitat dels enderrocaments i es dictaren les ordres judicials per paralitzar-los. Uns fets que ompliren d’indignació als propietaris dels munts d’escombreries, fustes escanyades i teules trencades en què havien estat convertides les seues cases, en saber que res tot allò no havia d’haver passat.

Una nova embestida està preparant-se (el nou PGOU de València): una maquinària destructiva tan innecessària com inhumana, que recorda massa aquella altra de la que parla la novel·la de la Miquel. I això, per desgràcia, posa de plena actualitat “Mataren el verd” ja que aquest llibre documenta la memòria d’uns fets que no hauríem de consentir que es tornaren a repetir.

En base a aquells fets reals, Carme Miquel fa que Maia (un dels personatges ficticis, però amb base real, que viu al seu relat) inicie l’escriptura d’una bitàcora. Maia, a través del seu diari, Júlia, amb les seues cartes i d’altres protagonistes de la novel·la van desgranant la seua visió de tot plegat. Cadascuna des de la seua perspectiva més o menys optimista, o melangiosa.

Molts documents gràfics mostren el final d’aquella història (per exemple, el reeixit documental “Tornallom” explica, si fa no fa, els dos últims anys de La Punta). La Carme Miquel, però, inicia el temps narratiu una dècada abans dels fets. Fa així un llarg recorregut per agafar perspectiva i mostrar no sols com es pergué aquella batalla sinò, a més, què es perdia en ella. Segons que ens explica va escriure intensament durant dos anys, després de fer un rigorós treball de documentació que (açò ho afegim nosaltres) imprimeix un caire notablement realista, quasibé periodístic, als diferents relats que composen la novel·la.

Als alumnes els sembla molt interessant un aspecte formal sobre l’edició i difusió del seu llibre: els mecanismes del micromecenatge posats en joc. Carme comparteix amb ells la seua peculiar experiència en el món del crowfunding a través d’Internet.

Hi ha temps per a la lectura. La Carme llig, enmig de l’atent silenci dels escolars, alguns fragments del seu llibre. Igual explica quelcom de mitologia com fa una descripció de la varietat de plantes ornamentals i d’ombra que també hi ha a l’Horta. (Que també estan als nostres paisatges i formen part de la cosmovisió de valencians i valencianes.) I així, sense necessitat d’ordinador, ni de canó, ni de connexió a Internet, sols amb el seu llibre a les mans, amb la calidesa de la veu i el ritme cadenciós de la lectura, ens projecta nítidament la imatge de parres de raïm, de moreres… cau el Sol o corre l’aire i mou les fulles de les palmeres.

Escoltant-la vola el temps. Sona la campana, i prenem consciència que la sessió toca a la seua fi. Lentament despertem de l’ensomniació. Carme, sense preses, acaba la lectura del darrer fragment seleccionat. Ha sonat la campana, sí, però els alumnes (aquells que sovint, de forma pauloviana, associen aquest so amb una forta necessitat de moure’s, d’alçar-se, de parlar, d’eixir al pati…) segueixen asseguts. Ningú no mou. Encara hi ha un temps per a l’avaluació i l’agraïment per part dels alumnes, més enllà del llarg aplaudiment a la convidada. Per uns moments tots hem estat teletransportats a la Punta i a aquells dies convulsos per a refermar-nos en una convicció: no volem que això torne a repetir-se.

[Imatge: Carme Miquel en acció a una classe de secundària de l’escolagavina.]

Articles

CRIDA PER L’ESCOLA QUE VOLEM

In Uncategorized on gener 21, 2015 by Paco Raga

crida21f_escolavalenciana_carta

ADJUNTEM NOTA DE PREMSA I CARTELL. PER A DECLARACIONS CONTACTEU AMB EL GABINET DE COMUNICACIÓ D’ESCOLA VALENCIANA: 659 865 944

Vicent Moreno, president de l’entitat: “La ciutadania d’arreu del País Valencià té l’oportunitat de mostrar a València quin és el model de l’escola que volem perquè els partits polítics en prenguen nota de cara a les eleccions de maig”. 

ESCOLA VALENCIANA CONVOCA LA SOCIETAT EL 21 DE FEBRER A UNA CRIDA PER L’ESCOLA QUE VOLEM

 Escola Valenciana presenta una campanya social de dignificació de l’educació pública valenciana que té diversos eixos: d’una banda la presentació del document pedagògic “Model de l’escola que volem”; i de l’altra el suport social a aquest document perquè el pròxim govern de la Generalitat Valenciana faça els canvis pertinents en matèria educativa després dels intensos atacs als quals s’està sotmetent l’ensenyament públic, en valencià i de qualitat per part del govern Fabra.

Full de ruta per l’escola que volem

El full de ruta de l’entitat marca l’agenda educativa política fins a la primavera. En aquest sentit, Escola Valenciana farà públic el pròxim 7 de febrer el document “Model de l’escola que volem” em un acte acadèmic a la Universitat de València. El 21 de febrer la societat valenciana té l’oportunitat de participar a la cercavila festiva “Crida per l’escola que volem” i del 28 de març fins al 6 de juny se celebraran dihuit Trobades d’Escoles en Valencià comarcals que serviran per a desgranar les peticions polítiques concretes als futurs governants en matèria educativa.

Aquesta campanya social de dignificació de l’educació pública valenciana s’emmarca en un lema global que és el de les Trobades 2015: L’escola que volem. Aquest lema té significats ben contundents:L’escola que volem en referència a l’escola que ens estimem. L’escola que volem referida al model d’escola en valencià que la nostra entitat presentarà a principis de febrer. L’escola que volemcom a sinònim de desig de canvi, allò al que cal que estiguen atents els partits polítics de cara a les eleccions de maig de 2015.

21F: Crida per l’escola que volem

El 21 de febrer els carrers de València es vestiran de muixerangues, gegants i cabets,  grups de danses, botafocs, campaners, tabals i dolçaines, xarangues i batukades de tot el País Valencià. Seran mostres de cultura popular de les comarques valencianes que acompanyaran les persones, entitats i col·lectius que participen en la ‘Crida per l’escola que volem’, organitzada per Escola Valenciana.

“El motiu per a mobilitzar la societat en aquesta cercavila festiva és visualitzar el teixit social i cívic que conformen les comunitats educatives d’arreu del País Valencià, les persones que treballen de valent per intentar garantir la millor educació possible a l’alumnat valencià. El seu suport al model de l’escola que volem és la millor garantia perquè el pròxim govern de la Generalitat Valenciana prenga bona nota de les necessitats educatives que tenim”, ha explicat el president d’Escola Valenciana.

La “Crida per l’escola que volem” és l’avantsala a la celebració de les Trobades 2015, les festes lúdiques i reivindicatives que apleguen a més de 200.000 alumnes, mares, pares i docents al llarg de les nostres comarques durant la primavera.

--
-- Amanda Gascó Richart Comunicació Escola Valenciana comunicacio@fev.org 659 865 944 - 96 347 27 83 www.escolavalenciana.org

Articles

2014: Resum de l’any (calendari gràfic)

In Uncategorized on Desembre 29, 2014 by Paco Raga

Un any més, fem memòria (esquemàticament) del que ens ha deparat l’any educatiu. Fets i raons que ens semblen suficientmente rellevants, tant com podran ser-ho unes altres. Però és el que tenen les seleccions.

Aquestes són només 12 fotos fixes que no poden recollir tota la llargada dels processos que rememoren. Podríem haver fet qualsevol altra tria, però aquesta ha estat la definitiva.

01 GENER

deue

L’any s’inicia amb retallades en educació que assoliran els 7300 mil·lions d’euros a l’Estat español. Estalvi o preu a pagar?

02 FEBRER

febrer_escola_infantil

En favor de les escoletes públiques. (Imatge: protesta pel tancament de 151 línies en valencià a l’educació infantil.)

03 MARÇ

cremona_març

Tots som Cremona! (Imatge: tancaments de protesta al centre de mateix nom.)

04 ABRIL

Los-sindicatos-de-la-enseñanza-concertada-marchan-contra-los-recortes-en-Valencia

Rebuig de la concertada al decret de retallades de Conselleria. (Concentració sindical unitària.)

05 MAIG

colegios-elda

El debat per la jornada contínua crea profundes divisions entre els pares/mares afectats. (Eixida a les dues a un centre d’Elda.)

06 JUNY

pare català

El TSJV obliga a reobrir la línia en valencià del col·legi Pare Català. (Imatge: concentració amb pares/mares i alumnes del Pare Català.)

07 JULIIOL

deute catalunya

Les comunitats autònomes hauran d’endeutar-se per 3 anys per poder pagar la LOMQE. (Imatge: evolució del volum d’endeutament de les comunitats autònomes entre el 95 i el 2010, any de l’esclafit de la crisi.)

08 AGOST

Sant Joan de Ribera Burjassot

La situació de xabolisme educatiu no millorarà el curs 2014-2015. (Imatge: el Joan de Ribera, a Burjassot, aprecieu els barracots al descampat de l’esquerra).

09 SETEMBRE

calor

La decisió d’avançar l’inici del curs, el setembre més calorós de la història recent, provocà la rebel·lió en les aules/Rebel·lió en les “saunes”. (Imatge: temperatures a València a setembre; a l’aula, sense aire condicionat, uns pocs graus menys!)

10 OCTUBRE

malala

El premi Nobel a la jove Malala Yousafzai significa el reconeixement de l’educació com a motor de futur.

11 NOVEMBRE

villena

Commoció mundial en saber el destí final dels dels estudiants desapareguts al setembre en Mèxic. (Acte solidari a càrrec de l’alumnat de l’I.E.S Isabel de Villena, València.)

12 DESEMBRE

wert_lomqe

Wert completa la seua llei educativa en solitari, amb el rebuig de la societat i l’oposició.

Necessàriament 2015 ha de ser millor: BON ANY!

Articles

Raons per aprendre del Sistema Educatiu Finlandés (II)

In Uncategorized on Desembre 25, 2014 by Paco Raga

escritura_finlandia

Acabà el claustre i, com de normal, alguns ens quedàrem comentant les impressions i idees generades després del debat. “Diuen que, a Finlàndia, deixen d’ensenyar a escriure a mà, en saps alguna cosa?” em van preguntar. No, no en sabia res. La notícia semblava del tot incomprensible: que l’escola finlandesa, una de les millors institucions del Món, renunciava a l’escriptura cal·ligràfica en favor dels teclats tàctils de les tablets? “És un canvi de paradigma…”, fou la possible explicació.

Ens sobtaren dues coses. La primera, la notícia en sí. Ensenyar a escriure en tablets és molt important, en la societat present i més en la futura; però, abandonar l’escriptura manual en favor de la mecanografia? Qwerty versus ma-me-mi… Això no acabava de quadrar-nos. La segona, que en cap dels fòrums i blogs, cap dels rastrejos sistemàtics de la web que fem, cap dels contactes dels quals ens nodrim, ningú no en sabia del cas.

Amb els dies i un cert tràfec i navegos per documentar-nos, poc a poc vam poder reconstruir quin seria l’origen de la notícia, i quina la reinterpretació que hauria originat aquesta “falsa informació” o “falsa alarma” (no hi trobem una traducció fàcil de l’anglés hoax, allò del “bulo” dels castellans). Les idees que vàrem recollir foren aquestes:

  • Que actualment conviuen a les escoles finlandeses dos sistemes cal·ligràfics, la cal·ligrafia simplificada i la “d’imprempta”.

  • Que a Finlàndia introduiran la cal·ligrafia “manual” (simplificada) als plans d’estudis, com a optativa.

  • Que, a més, als nous plans d’estudis la mecanografia (readaptada als temps i teclats moderns) serà matèria obligada ja des del primer curs.

  • Que la reforma educativa que incorpora aquest canvis ha estat ben estudiada durant els darrers tres anys per un diversificat grup d’experts en connexió amb un gran equip l’Institut Nacional d’Educació Finlandés; i ha comptat amb un ampli consens en els aspectes més polèmics i la unanimitat absoluta en uns altres (entre més, això de la mecanografia).

És comprensible que Finlàndia, el referent PISA al continent europeu, i un dels millors sistemes educatius del món refine els seus currículums i els mantinga en consonància amb el món i els temps que corren. També és comprensible que la “notícia” del suposat abandonament de l’escriptura expressiva a mà correra com la pòlvora, amplificada pels canals d’Internet primer i els grans mitjans de comunicació (com la BBC britànica) després.

L’escriptura amb lletra d’imprempta (la típica per reomplir formularis: majúscula de pal, o sans serif) conviurà des del primer curs amb la mecanografia. La cal·ligrafia simplificada continuarà sent l’opció (de preferència) ja que, segons els propis responsables de la programació educativa al país nòrdic, fomenta el treball de qualitat, en les seues vessants més personals, expressives i, fins i tot, artístiques. Així doncs, pregunta contestada.

[Imatge: teclat internacional/finlandés versus cal·ligrafia manual, una falsa controvèrsia. ]

Articles

«L’OBSESSIÓ PER L’ANGLÈS ÉS UN PARANY QUE OFEGA LA CREATIVITAT» (Carme Junyent per a Vilaweb)

In Uncategorized on Octubre 9, 2014 by Paco Raga

Entresaca de l’entrevista publicada al diari electrònic vilaweb (molt interessant)

Què en penseu que la universitat valori tant la publicació de treballs de recerca en anglès i no tingui en compte els aspectes docents?

—Jo no sóc la persona més adequada per parlar d’això… En la mesura que puc faig boicot al sistema, tot i que no m’ho puc permetre gaire perquè hi ha persones que depenen de mi. No comparteixo gens aquest sistema d’avaluació. Crec que per aconseguir uns resultats es renuncia a moltes coses i bàsicament al coneixement. Perquè ens reconeguin internacionalment hem de funcionar seguint unes pautes determinades. Si ho fas en anglès ja renuncies a la creativitat per buscar aquest reconeixement. Aquest funcionament no el comparteixo en absolut. No ens perjudica només a nosaltres: és una situació que Europa pagarà molt cara. Es renuncia a tot allò que podem aportar. Això que dic no és un discurs popular i a mi em poden atribuir que, com que jo no tinc bons resultats, és la manera de justificar-me.

La universitat hauria de ser més crítica, hauria d’estirar més?

—Hi ha moltes coses que ens interpel·len i crec que la universitat té l’obligació de donar resposta a problemes immediats. Si aquestes respostes no segueixen els cànons determinats no te les valoren i si no les fas en anglès menys. Jo, quan vaig tornar [d’ampliar estudis a la Universitat de Califòrnia], ho vaig fer amb la idea de treballar en català. Em vaig preguntar què podia aportar a l’africanística general i vaig veure que era aquí on feia falta el coneixement sobre llengües africanes. Si aquesta investigació l’escric en català no me la valoren, però a mi m’és igual. La meva obligació és aportar coneixement a aquesta societat que ho necessita. De totes maneres, puc dir en defensa meva que, havent treballat sempre en català, m’han traduït a vuit o nou llengües i, pel que fa a la internacionalització, ens han convidat a universitats de tot el món. Crec que si tens alguna cosa a aportar ja t’ho reconeixen.

No esteu gaire d’acord amb la importància que es dóna a l’anglès.

—Jo sempre dic als meus alumnes: ‘L’anglès s’ha de saber, però no s’ha de fer servir.’ Ens han posat un parany i s’ofega la creativitat de les criatures posant-los anglès a P4, quan és prou clar que no serveix de res o gairebé de res. Ens passa a tots els nivells: tothom s’ha obsessionat amb l’anglès. Però no tenim cap raó per a sotmetre’ns-hi si fem la nostra aportació al coneixement des de la nostra llengua i la nostra manera de fer. Ara ens convé que els amos de l’imperi ens facin copets a l’esquena. A mi em costa molt d’entendre que ens pleguem tan alegrement a aquesta imposició. Sempre poso un exemple: amb el pla Bolonya un Umberto Eco no seria possible, perquè el que ens demanen és renunciar al pensament original i seguir els dictats de l’imperi. I em sap greu de fer servir aquest llenguatge tan pamfletari, però em provoca això. Renunciem a la nostra creativitat, a les nostres aportacions perquè ens aplaudeixin els que tallen el bacallà, i això implica la submissió. No puc entendre que la ‘modernor’ catalana i la ‘progressia’ local s’hagin llançat amb tanta alegria a alimentar aquesta llengua. Quan, de fet, seria molt més revolucionari fer-ho en amazic.

[Imatge: Carme Junyent entrevistada a vilaweb, unes aportacions molt a tenir en compte en l’actual moment socio-polític.]

Articles

Carme Barba: I+D (il·lusió més dedicació)

In Uncategorized on Setembre 17, 2014 by Paco Raga

Sobirana del webquest, innovadora atemporal i sobretot mestra de mestres, la Carme va dir i reiterar que com més retallaren els actuals governs en I+D més posarem els mestres en il·lusió i dedicació (que és un altre camp I+D). Va dir, tant com va poder, què ens depararà la Llei Wert (o contra-reforma educativa). Va dir-ho fins que va poder. La Carme Barba ha faltat, però ens deixa un munt d’idees i propostes, i el seu exemple.

Il·lustrem aquesta abraçada amb un vídeo que ens va recomanar i que fa temps teniem pensat difondre. Paga la pena remirar-se’l i redifondre’l, per que tots ens mantenim actius i en guàrdia davant la nova i antipedagògica Llei.

Carme Barba, per sempre!

Articles

TMI: saber, saber fer, fer i fer saber

In Ferramentes on Juliol 3, 2014 by Paco Raga

RAL_pigment

El títol d’aquesta entrada inclou una de les més celebrades máximes científiques. Se sintetitzen en ella les quatre idees rectores del treball de tot investigador/investigadora.

  • Saber: aprendre’s de l’objecte d’estudi amb tanta dimensió o tant de detall com resulte necessari (o possible).

  • Saber fer: interioritzar les metodologies d’estudi; utilitzar les eines (algunes vegades simples instruments de mesura, unes altres sofisticats algoritmes computacionals).

  • Fer: executar les tasques d’investigació en la pràctica; recollir les dades de camp o laboratori; tractar aquestes dades (agrupar-les, ponderar-les, segmentar-les…) i analitzar-les.

  • Fer saber: organitzar les conclusions de la investigació i comunicar-les, divulgar-les, sotmetre-les al judici d’altri (com a mínim al dels nostres iguals -revisió per parells, en diuen-, abans de presentar-les a un públic generalista).

Doncs bé, poques assignatures de l’actual currículum poden cobrir tots aquests elements de la investigació tan bé com ho fa el TREBALL MONOGRÀFIC D’INVESTIGACIÓ (TMI) de 4t d’ESO. Aquesta assignatura optativa ofereix als estudiants la possibilitat de posar en joc nombroses habilitats investigadores, fomentant el desenvolupament de totes les competències curriculars.

Per que el treball resulte fructífer, cal atendre, però, unes premises bàsiques.

La primera, i principal, és que el TMI aborde un tema sobre el qual l’alumnat puga realment realitzar una investigació pràctica. Cal descartar temes tan apassionants com “Els forats negres”, o intrigants com “Jack l’esbudellador: la meua ressolució del cas”. Evitarem doncs aquells temes en els quals l’únic que pot fer l’alumne és llegir i copiar, amb millor o pitjor fortuna, això que ha llegit.

La segona premisa fa referència a la concrecció del tema a un nivell real, ni esotèric ni de tesi doctoral. Treballs com “L’aigua” careixen de sentit; treballs com “El que costa una reforma: el cas de la casa del poble dels meus iaios” no responen a un interés general (i fins i tot contravenen els principis de la recerca activa de l’alumne, qui limitarà les seues fonts a una: l’esmentat projecte de reforma).

La tercera és la referida al temps: hem de ser molt realistes respecte a aquest assumpte. El treball ha de poder desenvolupar-se en un temps breu (de l’ordre d’un trimestre acadèmic, comptant amb les possibles vacances i dies lliures). No podem observar el creixement d’un exemplar d’arbre des de la llavor fins la seua maduresa sexual, ni l’evolució dels meandres d’un riu.

Aclarides aquestes i d’altres idees disruptores de la bona marxa de la investigació, els alumnes han de triar un tema que realment els interesse. Aquesta és la clau de l’èxit. Han de ser capaços d’explicar perquè el tema escollit els interessa tant i, més enllà de les dèries personals i intransferibles, perquè el tema podria resultar d’un interés general. Aquesta explicació ha de quedar recollida per escrit, ja que passarà a formar part de la introducció en la memòria del TMI.

Acalarits el tema, la seua importància i interés, l’estudiant inicia una primera recerca bibliogràfica. No totes les fonts consultades seran igualment vàlides. Però, aquelles fonts de les quals “bega” el TMI hauran de passar a engrossar la bibliografia. I, per suposat, les citacions en el text i la bibliografia al final de la memòria hauran d’atendre’s a certa normativa (això inclou aquells continguts procedents d’Internet, actualment predominants).

Per dur endavant la seua tasca, els joves investigadors/investigadores necessitaran certes eines (a voltes simples eines de laboratori) i la suficient destresa en el seu maneig. Fins i tot, en alguns casos hauran de construir les seues pròpies “eines”. Aquestes poden variar, des de la confecció d’una enquesta al disseny d’un sistema de mapejat específic (per exemple, per ubicar físicament en quines zones del pati i a què juguen, preferentment, els alumnes d’infantil). Tot el que necessitaran per a la seua investigació, i les metodologies que aplicaran pera l’obtenció de dades quedarà recollit al corresponent apartat de material i mètodes.

Per suposat que la seua investigació, com totes, ho és sobre algun fet o fenòmen ja conegut. Per això és imprescindible que a les memòries dels TMI s’hi incloga un apartat dedicat a explicar els fonaments teòrics de la investigació. L’alumne/alumna, esdevingut investigador/investigadora ha d’entendre perfectament què està fent i amb quina finalitat.

Quan tot això anterior ha quedat assolit, és el moment de passar a la fase pràctica de la investigació. Aquella que aportarà dades concretes sobre el fet o fenòmen estudiat. Dades que hauran de rebre l’adequat tractament gràfic i/o estadístic; que hauran de ser expressades en unitats apropiades i d’una forma comprensible per a qualsevol lector. Aquestes dades o conjunt de dades, s’hauran d’explicar en el corresponant apartat de resultats.

Posteriorment, els resultats seran analitzats. L’analisi detallada, fins i tot la conversió mitjançant l’algoritme adequat, permetrà que l’alumnat arribe a redactar les seues pròpies conclusions.

Per suposat, el TMI quedarà ben trabat si en l’armassó de la memòria s’inclou: una portada amb el títol i les dades d’identificació de l’autor/autora; un apartat d’annexos (que molt bé poden il·lustrar el treball realitzat); i un índex per que la consulta del document resulte més senzilla. Fins i tot alguns alumnes arriben a la conclusió de que necessiten incloure glossaris de termes tècnics, o índex alfabètics d’espècies, per posar-ne un parell d’exemples.

Tot plegat, podria semblar que així s’aconsegueix plenament l’objectiu del TMI, però encara queda un aspecte tan important o més que el de desenvolupar la investigació i redactar la monografia: comunicar-la públicament. Aquest és el contingut central de l’assignatura durant el tercer trimestre del curs.

Nosaltres optem per fer les presentacions en Open Oficce Impress (programari gratuït i de lliure accés). Però, i açò és fonamental, abans de començar a elaborar la presentació en suport digital passem per una “fase de treball analògic” sobre paper, completament personal i artesanal. En aquesta fase, definim quantes diapositives (poques) composaran la nostra presentació. Generalment, entre 7 i 9 diapositives són més que suficients:

  • la portada, amb el títol del TMI i el nom de l’autor/autora

  • una diapositiva (o dues) que òbriga la gana de saber sobre el tema escollit

  • un altre parell, si és necessari, sobre els materials i metodologies utilitzats

  • una amb els resultats, molt gràfica, senzilla d’interpretar

  • una amb la conclusió/conclusions: clara i concisa

  • una que il·lustre per què el tema ens atreu, ens interessa, ens importa… i perquè podria ser igualment interessant, o útil, o important, per a l’auditori

  • una última, per tancar i agrair a l’auditori l’atenció prestada

Proveïts de fulls en blanc, els alumnes esbosen per una cara el que es mostrarà a la diapositiva. La banda de darrere del full, dividida per dues rectes en quatre parts, servirà eper redactar l’anomenat mapa d’empaties (aquesta és una poderosa eina que retorna el protagonisme al qui fa la presentació i no exclusivament a allò que mostra a la pantalla).

En el mapa d’empaties de cada diapositiva escriuran què cal DIR (allò que el públic els escoltarà dir); què han de FER (quins seran els seus gestos, accions o moviments); què tractaran de fer PENSAR al públic (si volen que es concetren en una dada, o en les possibles aplicacions del treball a molts altres camps d’activitat); i com volen fer-los SENTIR (divertits, seriosos, tristos, enfadats, indignats, il·lusionats…). Si el mapa d’empaties de cada diapositiva ha estat confeccionat de forma coherent, hi haurà prou amb seguir-lo a l’hora de preparar la presentació.

Pel que fa a la projecció, incluorà el desenvolupament acurat d’allò esboçat a cada un dels fulls corresponents a les diapositives. El tipus de lletra i la mida utilitzada (sempre un cos de font gran) obligaran a limitar la quantitat de paraules. Ací, la màxima ha de ser que la paraula es convertesca en icona, i la frase en paraula. Per altra banda, la transició entre diapositives ha de ser fluïda, sense artificis ni elements distractors. La presentació ha de ser elegant, clara i concisa. Si durant la seua exposició pública l’alumne acompanya la presentació amb les paraules, línies de pensament, accions i emocions que va anotar al mapa d’empaties, la seua connexió amb l’auditori serà més que segura.

Les habilitats posades en joc per l’alumnat entronquen de ple en els presupòssits del pla Bolònia, on cada vegada més els alumnes han de ser capaços de generar els seus propis continguts. En la nostra opinió, l’assignatura de TMI és l’optativa més optativa de totes i, en certa manera, la més avançada de les assignatures que contempla el currículum de l’ESO. Per tot açò i més ens declarem obertament uns entusiastes del TMI.

[Imatges: a la dreta, fent proves de memoria amb laberints; a l’esquerra, identificant pigments naturals amb codis RAL asimilables.]