Articles

David Barba (o la il·lusió per les matemàtiques)

In Ferramentes on Març 27, 2014 by Paco Raga

barba_muntatge

 

Hui hem compartit una agradable i profitosa jornada amb el David Barba. Sabíem d’ell des de fa molts anys, especialment a través del seu DAU (un magistral llibre de matemàtiques que féiem servir a la primària de la nostra escola, fins ben entrats els noranta).

La Direcció del nostre centre el va contactar a un encontre matemàtic a Castelló. I el contacte ha fructificat en diverses formes. Una d’elles la jornada que tot seguit expliquem.

El matí

L’escola respira un aire tranquil. Els alumnes han preparat, amb els mestres, l’encontre i les preguntes que li faran al professor de matemàtiques. Hi ha un cert què, una expectativa (alta, diria jo): ens visita un “peix gros” de la matemàtica. Hui serà amb nosaltres el David Barba.

Se’l veu un home tranquil, i tanmateix d’expressió i gest apassionat. Cabell entrecanós, abundant; i barba, en consonància amb el seu cognom, però més curta del que podries esperar en algú tan savi. I de seguida les traces dels que saben, i saben comunicar. No sols les matemàtiques, les idees o la metodologia d’aquesta disciplina, sinó i per sobre de tot, el goig, l’enorme privilegi que és ser mestre i ensenyar matemàtiques als infants.

Primer atén un fòrum obert amb els alumnes (que, li faran aquelles preguntes prèviament treballades a classe) i després fa una sessió extraordinària de claustre amb el professorat (gairebé tots i totes els docents d’escolagavina hi érem). I respon a preguntes com ara: com ensenyeu vosaltres a fer la resta portant? què feu amb la descomposició factorial? Quan és millor introduir l’àlgebra? I un llarg etcètera…

I amb les seues respostes, David Barba ens rearma ideològicament i ens transmet la calma i la seguretat que anem en bona direcció (coneixem i apliquem moltes de les seues idees, des de fa molt de temps). Però, també ens passeja per novedoses (almenys en el nostre País) i diferents maneres d’afrontar els problemes i situacions que de forma corrent acaren els mestres de mates. Ens ha interessat especialment el seu coneixement sobre les metodologies de treball seguides en uns altres països de l’OCDE, per exemple Holanda. (Tenim vincles amb escoles d’aquest país, com ara el Montessori College de Hengelo, o l’escola d’Oude Pekela, centres amb el quals mantenim profitosos intercanvis escolars.) Tal vegada, aquestes metodologies fresques i desangoixants han dut Holanda a ocupar la quarta posició en el rànquing matemàtic de l’informe PISA (que sí, que és criticable, però més criticable és no ser-ne).

En acabar, l’escola li brinda un bonic regal adobat de música.

Sobretaula

Dinem i fem un café, la conversa distesa. Però el tenim ací i només per unes hores… així que no ens podem permetre una treva. Durant les postres, alguns ja tenen el café a la taula, li demanem per un enigmàtic problema de geometria que ell resol amb taronges. “Quina és l’àrea d’una esfera?” (Al peu d’aquest apunt trobareu la resposta, i el que és més enginyós, com arribes a ella si et dius David Barba). Parlem d’açò i alló. Ens diverteix amb comentaris de la celebració del dia “pi” (el 14 de març), i com els detractors de pi, partidaris de “tau” (tau és 6.28… el doble de pi!) defensen que tot seria més fàcil si els feren cas: per exemple la longitud d’una circumferència no seria més “dos pi erra”; simplement seria “tau per erra”). Llàstima que el dia “tau” (28 de juny) cau fora del calendari escolar.

La vesprada

Després fem una reunió de treball al despatx de Direcció. Direcció, professorat de matemàtiques i de ciències, junts amb el professor Barba, per negociar, per acordar accions conjuntes, per encarrilar una col·laboració a més llarg termini. El nostre objectiu és clar: volem adobar una matemàtica sempre millor (i això que la que estem fent ara com ara ja és de nivell i felicitació). En minuts, David (ara ens explica que parla amb nosaltres considerant que ja estem iniciant equip de treball) apunta cinc o sis idees poderoses, molt a tenir en compte. A més ens relata part de la seua experiència més recent i ens deixa en el camí un munt de referents per estudiar, incloent vincles a pàgines web, applets matemàtics en Javascript, contactes i el seu correu-E amb el compromís d’atendre les nostres consultes si li les fem.

Tot plegat, una hora i mitja de reunió que passa en un sospir, amb pedagogia, amb humor, amb estima pels alumnes, amb una mirada crítica (fins i tot clínica) però serena cap al propi Sistema Educatiu. “Avui són les competències” ens diu “i abans eren els procediments, conceptes i valors. I demà serà no sé quina altra cosa.” I és cert… pensem nosaltres. “Però el que mana són els continguts de l’àrea: nombres, mesura, geometria… Tu dona’ns una fitxa de rutina sobre un contingut i la convertirem en activitats de matemàtica viva, real. I ja decidirem quines activitats farem perquè es desenvolupen més o menys tal o tal altra competència.”

Les nostres conclusions

No ho diu, o no ho explicita ni ho enumera, però ens atrevim a organitzar el seu discurs no escrit en una sèrie de sis bones idees:

  • Aprendre fent unes matemàtiques interessants. (“Una pàgina de sumes, avui en dia, en el segle XXI és inadmissible”.)

  • Proposart reptes, diversió difícil. (“Un company preguntava als alumnes en un examen: plantegeu una inequació que done tal resultat. Un alumne li respongué amb una inequació que donava el resultat demanat… amb números molt més grans dels necessaris. Ara veuràs quina inequació li he posat a la resposta!”)

  • Una matemàtica creativa, fins i tot artística. (“Al final, més que no una descomposició factorial acaben dibuixant un pomell de flors o unes maduixes”.)

  • Respectar els estils d’aprenentage. (“Una alumna solucionà com expressar la meitat de ‘x’, simplement escrivint ‘/’. L’altra meitat seria ‘\’, clar.”)

  • Temptejar, provar, acostar-se a la solució de forma agradable. (“Per què utilitzar 3.14 com a valor de ‘pi’? Per a fer això, useu 3 en molt bona aproximació. Facilitarà moltíssim el càlcul mental i l’obtenció de resultats aproximats.)

  • Ser persones del nostre temps, de la nostra era tecnològica. (Li pregunten: “Com explicaries tu als alumnes com han de fer la divisió de 17653479.23 entre 29?” David Barba trau el mòbil de la butxaca, en disposició d’usar la calculadora.)

Podríem allargar el comentari encara molt més. Però ens limitem per qüestions de format. El gust de boca agradable que ens deixa i el somriure que ens pinta a la cara aquest home ens motoritzen els dits i esperonen els nostres cervells i cors de mestres.

Esteu convidats/convidades

Només tancarem l’apunt dient que el David ha acceptat la proposta de col·laborar a les jornades de l’Escola de mestres que Akoe prepara ja per a l’estiu vinent. Tornarem a parlar d’ell: el David Barba.

Solució: 4 п r2. Demostració: s’agafa la taronja i es talla equatorialment en dues meitats. Fent servir un casquet com a patró, es tracen quatre cercles en un paper. Pelem la taronja i amb les pells anem fent un mosaic per cobrir un per un els quatre cercles. I ho aconseguim! (si la superficie d’un cercle és п r2, la de la pell de la taronja, és a dir una esfera, serà de 4 п r2).

[Imatge: és fàcil generar idees il·lusionants quan estàs amb el David Barba.]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: