Articles

Les illes, un model a imitar.

In Uncategorized on Setembre 24, 2013 by Paco Raga Etiquetat:

rebels de Maó_1 d'agost

Preparant un material d’avaluació rellegim un document que l’Òscar Prat Vallés (membre de l’equip directiu de l’I.E.S. Sa Blanca Dona, Eivissa) ha compartit amb nosaltres pel google drive. L’Òscar, com els seus companys, tenen el deler de treballar en favor dels xiquets i xiquetes, dels alumnes, i de tota la seua comunitat, amb tanta exquisitesa com la professió ho permet. I ara, com els docents de totes les illes, els del seu centre estan de vaga indefinida. No ens podem estar d’indignar-nos quan escoltem en una tertúlia que els professors de Balears han pres els xiquets d’hostatges. És tosc, groller, vertaderament cutre, contraposar la indubtable professionalitat dels ensenyants de Balears a l’exabrupta política educativa de brotxa grossa que ara, amb arrogància, els acorrala i agredeix.

El del TIL (tractament integrat de les llengües) és un decret polèmic. D’això no hi ha dubte. Congestiona la societat balear i posa en qüestió l’aprenentatge d’uns 36.000 infants i el treball dels seus 15.000 professors. Tan polèmic com il·legal. La Justícia ordenava mantenir el model d’ensenyament actual (immersió lingüística parcial en català). Però, el Govern de José Ramón Bauzá (PP) sortejava aquesta decisió judicial mitjançant una decidida acció encaminada a imposar l’ensenyament trilíngüe en escoles i instituts. “Lo hacemos para que los niños mejoren sus competencias” argumentaren per eixir-se’n amb la seua. Una acció que no s’ha aturat per fer una més que necessària reflexió i que no ha entrat en diàlegs ni negociacions. Un colp feridor contra la societat, assestat com la més pura expressió d’hegemonia política. Una ferida infectada de menyspreu per l’ensenyament/aprenentatge de la nostra llengua… per l’ensenyament/aprenentatge mateix. Una acció clarament política i antisocial enmarcada en un context de retalls presupostaris i excusada en suposades millores eficientistes i rematada per concertacions amb centre privats de titularitat ultracatòlica.

No s’han anat, els de Bauzá, amb finures: s’han endut per davant un Conseller d’Educació, i uns quants inspectors d’ensenyament i directors de centres públics. La protesta que hui en dia es viu a les illes era la crònica d’una mort anunciada: el tema estava candent en tots els fòrums de debat educatiu possibles, durant tot l’estiu. Però, el Tribunal Superior de Justícia de Baleares anuncià que atenia les demandes  dels sindicats UGT (inicialment desmarcat de la protesta) i STEI (Sindicat de Treballadors de l’Ensenyança de les Illes Balears). Es va obrir una escletxa per on entrà la llum de la cordura. A falta d’uns pocs dies per al començament del nou curs, el TSJ Balear suspenia cautelarment la implantació del model trilingüe. Qüestions importants relatives a l’annex de la Llei, el calendari d’aplicació, la manca de consulta i negociació i el no haver passat el prescriptiu procés d’exposició pública, duien als jutges a posar en qüestió el model TIL.

Unes hores després, el Govern Balear tirava endavant per decret Llei. Adoptant aquesta mesura d’excepció s’estalviaven el debat parlamentari i aconseguien l’entrada en vigor immediata (amb la simple publicació en el butlletí oficial electrònic). Una Llei blindada, no impugnable davant tribunals ordinaris, sinò tan sols en el Constitucional i sempre comptant amb la signatura de cinquanta parlamentaris nacionals, per poder fer-ho. Tota una aclaració, per a qui encara tingués el dubte, de què entenen ells per “democràcia”. Però, heus ací que els projectes educatius del curs 2013-2014, posem per cas els dels set instituts de la xarxa escolar de Menorca, s’havien redactat a partir de l’article 20 del TIL. S’aconseguia, amb això, mantenir el nombre d’assignatures impartides en català. La reacció irada de l’Administració autonòmica no s’ha fet esperar: qui no va dimitir va ser destituït, i no sols del càrrec ocupat en la directiva, sinò del seu treball com a mestre. Encara que eixe pleit acabarà amb el temps per donar la raò als que la tenen de dret: els equips directius dels centres expedientats.

Deixarem de banda, per ara, la temptació de fer una comparativa entre els diferents models lingüístics que s’apliquen a l’Estat espanyol. No són l’assumpte d’aquest apunt. Amb aquesta entrada volem, sobretot, aliniar-nos amb els docents de les illes, amb els alumnes i les seues famílies. Ajudar a entendre com ha anat, un poc, la cosa. Com l’arrolladora majoria absoluta en totes les instàncies autonòmiques (en aquest cas les Balears) s’ha transformat en una duresa institucional per a la qual costa trobar precedents com no siga en el període tardo-franquista. I volem, sobretot, fer una abraçada a tots/totes els que ens han retornat l’esperança en que una altra educació és possible; que unes altres maneres són necessàries. Persones com l’Òscar Prat, professors, pares i alumnes com tu i com jo, que han fet un esforç difícilment sostenible per mantenir-se ferms en les seues convicccions. Persones que un dia es varen plantar i digueren “ja n’hi ha prou!”.

[Imatge: els “rebels de Maó” eren rebuts entre aplaudiments l’1 d’agost.]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: