Articles

VAGA GENERAL 14-N: l’escola era un desert; València era un clamor!

In Uncategorized on Novembre 14, 2012 by Paco Raga

El dia després de la vaga general, quan encara no hi ha les grans valoracions ni les declaracions polítiques són sinceres, volem mostrar el nostre rotund suport a l’acció social, la mobilització i la proposta (que no únicament la protesta) de camins alternatius. En breu prepararem un apunt sobre drets, educació i vagues; aconseguiments i pèrdues amb aquesta classe de mesures de protesta (en la línia que ja ho hem fet amb unes altres).

El nostre company Hèctor X. Salvo ens envia el manifest presentat a l’escolagavina durant els actes de debat i reflexió previs a la vaga general. L’adjuntem pel que puga tenir d’inspirador per a d’altres escoles o col·lectius.

MANIFEST DE VAGA GENERAL DEL 14 DE NOVEMBRE DEL 2012 – escolagavina

Imagineu un món en què totes les persones tinguen dret a un treball i un sou dignes. Imagineu un món on les persones tinguen dret a una educació universal gratuïta i de qualitat.

Imagineu, però no cal que feu grans esforços: aquest és el món. En aquesta realitat nostra, tenim el reconeixement dels drets, per bé que els nostres poders públics es neguen a fer-los efectius i, fins i tot, s’inventen lleis que els limiten o els anul·len.

Un de cada quatre valencians en edat de treballar no té treball; més de dues-centes mil famílies valencianes tenen tots els seus membres a l’atur; el 52% dels joves valencians no té treball… i les xifres podrien continuar. Però el criteri quantitatiu no és aplicable: una sola pèrdua d’un lloc de treball o un sol desnonament són, per se, tragèdies individuals. Que hi haja moltes més persones en aquesta situació no li lleva un bri de dramatisme a la vivència personal.

És el propi sistema qui utilitza el gran nombre de casos de persones desocupades per a limitar els drets: oferiment de sous indignes i augment de la pressió sobre els treballadors marquen el camí de retorn a condicions de pseudo-esclavatge. Qui no té res no pot renunciar a un contracte, encara que no respecte els mínims exigibles. Com hi ha un gran mercat de “treballadors barats”, els ocupats accepten de bon grat expedients de regulació d’ocupació, rebaixes de sous, empitjorament de condicions de treball, pèrdues de qualitat de vida… Tot això és simultani a la generació de grans fortunes fruit de l’especulació, el frau fiscal, la desconsideració per les persones, la vulneració dels drets humans…

Només faltaria que els corresponsables de tal seguit de catàstrofes socials reberen un premi: la política neoconservadora (i/o neofeixista) guanya eleccions, la gran empresa i les grans fortunes acumulen un frau fiscal de més de 80000 milions d’euros anuals, la banca rep ajudes per a continuar aquest desgavell de prebendes milionàries als seus dirigents, de rescats a les entitats que no deixen d’ofegar persones…

La cirereta del pastís és als retalls continus a l’ensenyament i la sanitat públics, al desballestament del sistema públic de beques, l’aturada radical d’inversió en investigació i desenvolupament, l’increment de l’IVA a l’àmbit de la cultura…

Els governs ens culpen d’haver viscut per damunt de les nostres possibilitats pel fet d’haver garantit, grosso modo, els drets humans de la majoria. “Urdangarin”, “Camps”, “Costa”, “Fabra”, “Orange Market”, “Rodrigo Rato i José Luis Olivas”, “la CAM”, “el banc de València”, “Aznar, Endesa, el consell d’estat i Georgetown University”, “Eduardo Zaplana i telefónica”, “Fabra”, “Ecclestone i la fórmula 1”, “Rita i l’America’s Cup” i molts més que no cal esmentar. La gent normal, per damunt de les seues possibilitats?

I l’escola, què se’n fa, de tot això? És clar que una vaga general no és la solució per se. Acceptat. Calen més accions, cal renovar els mètodes. L’escolagavina ha decidit assumir que calen noves vies, sense renunciar al que suposa la convocatòria unitària europea de mobilitzacions del 14 de novembre del 2012.

El col·lectiu de treballadors d’escolagavina va decidir secundar la vaga general. Així mateix, va acordar obrir un espai de debat i aportació de noves idees, noves vies, noves propostes per lluitar contra tot el seguit d’atemptats als drets de les persones que es produeix amb la simple justificació d’ajustar-se als designis dels mercats.

L’escolagavina s’ha convertit en un espai de reflexió. Els nostres alumnes raonen sobre la situació, aporten idees, aprenen, comparteixen iniciatives. La nova llei i les retallades en ensenyament pretenen la uniformització, la despersonalització, la massificació de l’educació de les classes mitjana i baixa. En breu, la seua deseducació.

L’escolagavina aposta per obrir vies a l’educació individualitzada, al respecte a la diferència, a la diversificació de mètodes i a la millora contínua de la qualitat educativa. A l’escolagavina, fem pensar els nostres alumnes, alguns dels quals proposen solucions a la crisi: “Que es lleven els diners dels qui en tenen molts i els donen als qui no en tenen suficients.” Sembla mentida que alumnes d’escolagavina dominen intuïtivament allò que tota una colla de grans pensadors del sistema no saben o no volen saber. L’escolagavina proposa la participació a la vaga general de manera activa: evitem acudir als centres de treball, evitem el consum i participem a les mobilitzacions de la vesprada. L’equip d’escolagavina insistirà, a les aules, en la necessitat d’aunar el cap i el cor, el sentiment i la raó; en la necessitat de fer força perquè aquest món esdevinga aquell que imaginem, però de debò.

[Imatge: aspecte del carrer Xàtiva de València, la vesprada del 14-N]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: