Articles

Wert, les ampes de la CEAPA i d’altres anti-sistema

In Escola i Món on Octubre 15, 2012 by Paco Raga

Que l’actual ministre d’Educació, Cultura i Esports, no és una figura de consens, ja fa molt que ho hem percebut. Al nostre blog mateix dedicarem un apunt a la revisió de les claus de la seua tòrpida proposta de reforma educativa, contestada fins i tot des de les seues “pròpies files”. Podria haver sigut dialogant, i consultar els investigadors, els professionals, fins i tot assessorar-se dels experts. Però, no. Simplement llançà la seua proposta de reforma d’esquenes a la comunitat educativa. I diguem, en el seu ple sentit: “la comunitat educativa”. Ja que mai abans cap ministre havia aconseguit concitar el rebuig generalitzat d’escoles públiques, concertades, gestors, professorat, treballadors, proveïdors, empreses auxiliars, alumnat, i pares i mares d’alumnes.

Les seues desafortunades declaracions sobre la espanyolització dels alumnes catalans (entenem que no sols d’aquests, sinò també de l’alumnat espanyol) encara resonen pels passadisos ministerials:

“Nuestro interés es españolizar a los alumnos catalanes y que se sientan tan orgullosos de ser españoles como de ser catalanes y que tengan capacidad de tener una vivencia equilibrada de esas dos identidades porque las dos les enriquecen, y en esa línea vamos a continuar”.

Poc importa si la frase va ser expressada directament per ell o reinterpretada amb més o menys matissos, com ara se’n diu. La seua apostura en reafirmar-se (en català: “Estic molt orgullós del que he dit”), ja és un certificat d’autenticitat. L’andanada de crítiques que li ha caigut al damunt per aquestes polèmiques declaracions l’ha dut a escoltar fins i tot alguna cosa pareguda al famós “Por qué no te callas”, de boca del Rei. Quina no serà la preocupació que suscita aquest ministre, amb les seues soflames nacional-sindicalistes, que fa evocar els fantasmes del passat fins i tot als que decididament habiten en ell!

La voluntat (preconstitucional, sens dubte) expressada per Wert, no ha sigut ni de bon tros el més desafortunat de la seua gestió (si hom pot qualificar-la així, ja que les enormes limitacions en la capacitat de maniobra li han restat tota possibilitat d’actuar, fins i tot a favor de les seues pròpies premises).

De fet, la convocatòria d’una vaga de pares/mares, pràcticament simultània en el temps a les declaracions d’intencions espanyolitzadores, però independent d’aquestes, evidencia el profund malestar que el ministeri de Wert està causant. La Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares (CEAPA) no ha vist més remei que fer una crida a la vaga general educativa, per primera vegada en la història de l’Estat Espanyol. El ministre els ha tildat d’elements radicals, extremistes i anti-sistema. Però, els responsables de la convocatòria qualifiquen la situació com “d’autentica desesperació” (José Luís Pazos, portaveu de CEAPA i la Plataforma Estatal per l’Ensenyança Pública). Les raons d’aquest malestar són múltiples i adopten gran variabilitat de formes a cada centre escolar. Hi ha des de les famílies que ja no tenen diners per al menjador de l’escola fins a l’augment desorbitat de les taxes educatives (especialment aquell al que s’han vist abocades les Universitats, que no han conegut un inici de curs gens tranquil, per aquesta raó). Els casos més desesperants són aquells dels alumnes que no tenen ni tan sols escola a la qual anar. La política de supressió de professorat i escoles deixa massa “víctimes” innocents, com per a passar-la per alt… Les 12.000 associacions de pares i mares que s’agrupen en el si de la CEAPA ja no demanen la rectificació o la correcció de les polítiques esbiaxades: reclamen directament el cesament de Wert.

Nosaltres ja ens vam adonar del caràcter involucionista, preconstitucional o fins i tot (com hem escoltat a diversos fòrums de debat) neo-franquista de les propostes de l’actual ministre. Però el context general socio-econòmic pareix afavorir el qüestionament del model autonòmic, en favor d’un model centralista. D’altra banda, cada vegada llegim més (i això és senyal que es publica més) sobre el qüestionament pedagògic del constructivistme: un dels pilars teòrico-pràctics del nostre actual sistema educatiu. En aquest context, la retirada de competències educatives a les autonomies (o el fet de passar per damunt d’elles) no semblaria descabdellada. I, igualment, sonaria raonable enderrocar el constructivisme en pos de la recuperació d’uns altres cànons educatius. I, tanmateix, una altra cosa (la retirada de competències i la proposta de contra-reforma educativa) són dues raons generals més adduïdes en contra de les polítiques de Wert. Paradoxal, si més no. Com paradoxal és l’impossible maridatge entre una intervenció política educativa de tall estatalista (la que es pretén) amb una ideologia neoliberal (la que s’està desenvolupant).

La vaga general convocada per Ampes i alumnes de secundàries i Universitats durà, per primer cop, a una aturada integral en ensenyament. Wert podrà mesurar, llavors, les seues forces i el recolçament polític amb que encara compta.


[ Fotografia: simpàtica instantània del ministre durant una sessió de control al Parlament Espanyol.]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: