Articles

EACN estiu 2012: com ser Xavi Castillo

In Uncategorized on Juliol 17, 2012 by Paco Raga

Acaba una nova edició de l’escola d’activitats culturals a la naturalesa (eacn) de l’escolagavina. Seria de rebut que férem una valoració del que ha suposat l’experiència, tant des del punt de vista vivencial (per a nosaltres, com a professors; per a l’alumnat participant; per a d’altres professionals implicats…) com tècnic i pedagògic. I aquesta valoració es farà (esperem amb ànsia el moment). Però no ací: us remetem al bloc 400 colps. Nosaltres dedicarem aquest apunt a explicar somerament l’experiència eacn-2012 per a que les famílies dels alumnes participants i tot aquell que vulga, puga llegir una breu bitàcora d’aquesta edició. Això sí: aprofitem per agrair, de nou, la seua contribució a totes les persones que ens han ajudat a dur-la a terme.

eacn d’estiu 2012

Enguany celebràvem la 19a edició, amb una proposta ben complexa. Escriguérem una adaptació lliure del guió del film Being John Malkovich (per a la distribució va ser traduït “Com ser John Malkovich”), la qual anomenàrem Com ser Xavi Castillo. Òbviament ja havíem fet els contactes previs amb el propi implicat, l’actor Xavi Castillo (Cia. Pot de Plom Teatre), qui de seguida va encoratjar-nos a tirar endavant, a expenses de que quadràrem les agendes (sobretot la seua agenda d’actuacions, que anava ben carregada). La proposta era rodar Com ser Xavi Castillo.

Quadern de notes (dia a dia)

El dilluns ens posarem en marxa cap a la Casa Mora (La Benacacira, Xelva) que s’ha consolidat com el nostre quartell general. En aquest teatre d’operacions desenvolupàrem una pràctica de filmació a partir d’una seqüència extreta de la pel·lícula “Manhattan”. Això comportà l’estudi dels guions, l’anàlisi de la seqüència per decidir els enquadraments; la fotografia; la il·luminació… i, com no, el rodatge i la posterior edició dels clips capturats (per a la qual comptarem amb la col·laboració de la nostra companya Sandra Cuevas).

Dimarts, amb aquest bagatge a les seues esquenes, els i les alumnes havien d’encarar la filmació de les escenes del nostre curtmetratge “Com ser Xavi Castillo” en les quals apareixia ell, fent d’ell mateix o dels seus personatges (la fallera major, Juan Carlos I, Fabra, l’Alcaldesa, el Rei Moro d’Alcoi…). Els moments i les escenes que aquest còmic ens va regalar són de veritat impagables. L’experiència no podria haver estat més agradable, positiva i productiva!

El dimecres, com ho venim fent regularment des de les primeres edicions (amb alguna excepció comptada), recorreguérem la senda circular PRV-92 entre Xelva i Calles. Aquest recorregut ens duu a fer una passejada per la història (des de la Torrecilla àrab del segle XI fins l’aqüeducte romà de la Penya Tallada, del segle I d.C.) per la natura i per la cultura, per a desembocar en el ludisme pur i dur a la piscina de Calles. A cavall entre l’amistat i el compromis, el nostre company Vicent Calabuig vingué per donar-nos recolzament logístic amb un vehicle de suport. S’ha de dir que ajuts com el seu són imprescindibles per fer factible la participació d’alumnes amb alguna dificultat motòrica (com era el cas d’una alumna, en aquesta edició). Després, ja quan la calor començava a amainar, iniciàrem la tornada a Xelva, amb el desafiament de la pujada des de Calles, una rampa pedregosa que en un moment determinat desesperaria a més d’un senderista. Però, per l’energia que es mobilitza, la pujada serviria d’entrenament per a proves com l’Ironman. I amb eixe humor i eixa força, encara hi hagué alumnes que feren tota la costera amunt d’una correguda. La recompensa fou una remullada ben fresca, un gelat i un bany de bromera en arribar a casa, un poc abans del sopar del pas de l’equador. Perquè l’eacn és (un poc) com un creuer per terra ferma: amb una casa gran que ofereix múltiples atractius per als participants a les diferents plantes i terrases. Aquella nit, l’humor dels acudits, anècdotes i contarelles va apoderar-se de l’ambient fins que vam decidir que era hora d’anar-se’n al llit.

Dijous fou un dia intens de treball, esguitat de preparatius (muntatge de decorats en els diversos sets de rodatge; repassades de guions d’última hora; il·luminació; vestuaris, etc.). Calia filmar la major part de les seqüències en les que ja no intervenia Xavi Castillo en carn i os. El punt fort del dia consistia en la visita de dos entusiastes de la comunicació, Ingrid i Vicent, mebres del col·lectiu Mel de romer. La seua joventut, lluny de posar en guàrdia el nostre alumnat (al cap i a la fi, alumnat de l’ESO), va servir-los per salvar barreres comunicacionals i generacionals i connectar encara millor del que a priori qualsevol hagués pensat. A partir de reflexions senzilles, però potents, aquests comunicadors anaven tramant un argumentari no tan senzill, que conduïa inexorablement cap al debat sobre quin seria el model de periodisme per a la societat en què ens hem convertit. Sobretot després de la irrupció dels nous mitjans i nous canals (com YouTube, twiter, etc.). Periodisme alternatiu? Periodisme ciutadà? Tot plegat, una lliçò perfecta, presentada sense subterfugis, des de la humiltat i la pròpia experiència. Una lliçò agraïda i càlidament aplaudida per l’alumnat.

El divendres, fonamentalment, fou un dia lúdic. Ens preparàrem per marxar a contracorrent per dins del riu de Xelva. Aquest és el principal afluent del Túria (Riu Blanc, li diuen per allà) a nivell de la Comarca de la Serrania. Sorpén pel seu cabal d’estiu, més propi d’un riu de la vessant atlàntica que d’un riu mediterrani. Tants metres cúbics d’aigua en contra nostra en garantien la diversió i l’esforç físic més fresc per a un dia de fort ponent (38 ºC, fora del riu). El recorregut del riu s’inicià en l’àrea recreativa de Molino Puerto, caminant fins la Playeta, petita platja fluvial del Xelva. Des d’ací començàrem la remuntada durant dues hores fins arribar a un antic assut anomenat la Presa d’Olinches. Després tornàrem pel sender local de la Ruta de l’Aigua. El cansament, però, no ens va impedir de navegar amb flotadors, fer salts des de les roques més altes, i encara jugar com a infants durant el recorregut de tornada. Ja a la Casa Mora, descans reconstituent, dutxes tonificants… I la preparació per al sopar-festa de l’equip: una torrada amb bona carn de vedella de la Serrania. La resta de la nit s’emboira entre la música, el ball i el misteri de les històries de por quan ja no és hora ni de músiques ni de balls.

L’últim dia, dissabte, el dedicàrem a descansar. Per suposat que quedaven serrells de rodatge per fer, i feines de neteja i manteniment. Però encara hi hagué temps per prendre el Sol al solàrium i fer alguns tractaments de balneari com la dutxa de xorro o la fangteràpia. Sobta veure com aquestes propostes, sempre més associades a persones majors, tenen tan bona acollida entre el jovent. Tal vegada tingués a veure el fet que la rebentada física era important… La cloenda, com sempre, amb un passe de vídeos i diapositives per mostrar als pares i mares un resum del treball fet durant la setmana. Després, un sopar de cloenda i el retorn a la realitat. Fi.

 [Imatge: horari gràfic amb alg]unes instantànies del dia a dia en l’eacn d’estiu 2012.]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: