Articles

Metodologies GTD

In Uncategorized on Mai 1, 2012 by Paco Raga

El treball dels mestres acompleix perfectament la Llei de Parkinson (una de les fatídiques Lleis de Murphy): el treball s’expandeix fins ocupar tot el temps disponible. És invasiu. Encara no hem acabat de fer la memòria d’una activitat, l’avaluació d’un grup, o la presentació d’un nou projecte i ja anem enfeinats amb la planificació de la següent activitat, o el programa del pròxim intercanvi. És una feina que demana molt de tots i cadascun de nosaltres. I no tot el món està sempre en condicions de treballar d’aquestes maneres, a aquests ritmes… moltes vegades sota pressió (un termini de presentació, una data assenyalada, etc).

Tanmateix, per als que ens estimem la nostra professió, és irrenunciable dur endavant totes eixes i moltes altres feines. Les raons i motius per que siga així són aclaparadores. Però, per a qui no en trobe cap més sentit al seu quefer, en últim termini sempre estan ells i elles: els nostres alumnes (i les seues famílies). És per a aquesta gent, que treballem. I és pensant en el seu futur, que volem fer un ensenyament actual, enriquidor i vigorós. Això demana arromanegar-se i posar-se a fer feina. I de nou es tanca el cercle viciós, amb l’acompliment perfecte de la Llei de Parkinson.

No obstant, els mestres podríem adoptar una altra perspectiva. Massa hem ajornat l’entrada en el nostre món de molts dels conceptes surgits al món de la empresa intel·ligent, que cerca l’eficàcia  cada vegada a menor esforç. Un d’aquests conceptes és la “filosofia” GTD (per les seues sigles en angles: Getting Thinks Done; per ací ho han traduit per quelcom així com Organitzar-se amb eficàcia).  Des que David Allen, pare de la idea, proposara les ferramentes i procediments per eixir endavant amb les metodologies GTD,  moltes comunitats especialitzades les han anat incorporant: informàtics; tecnòlegs; blocaires; comunicadors; creatius… I és ben curiós, ja que la metodologia GTD no està centrada, en absolut, en aspectes relacionats amb aquests àmbits del fer humà. Perquè, doncs, la GTD ha irromput amb tanta força en eixos microcosmos? Per a Allen, la resposta està clara: són professionals que han de fer moltes hores i dedicar enormes esforços al seu treball. Per això, no els importa dedicar encara un esforç suplementari dedicat a dissenyar eines o procediments que els estalvien feina; que els ajuden, paradoxalment, a treballar menys!

En la pràctica, es tracta de maximitzar els resultats minimitzant els recursos utilitzats. Així, per exemple, els programadors, poden invertir un temps en posar a punt un mòdul de programari que els evite una gran quantitat de feina. Algú podrà, llavors, objectar que la GTD és una metodologia per a  mandrosos! Sí i no. Encara que, si fos així, què? L’esforç per l’esforç no suma mèrits a aquell que el fa, i en canvi, sí li resta eficàcia (digueu-li productivitat, si preferiu el llenguatge economicista). I no sols li resta punts de rendiment per això: a més, la “RAM mental” (prenem de nou la idea d’Allen) va saturant-se poc a poc a causa d’una ingent quantitat d’assumptes no-closos.

GTD és un procés de recerca i posada a punt de models de gestió per a tot allò que podem trobar-nos en el nostre dia a dia. És una neteja (amb sistema); una ordenació (posar cada cosa en el lloc que li correspon, que de vegades serà el contenidor de les deixalles); una avaluació, a la recerca del que estem fent bé i del que podríem millorar; és una reorganització (material, personal, de prioritats…). GTD és, sobretot, assolir un rendiment molt major aconseguint simultàniament una notable rebaixada de la nostra cota d’estrés. I això es pot aconseguir desenvolupant un conjunt d’hàbits que, a cadascú li exigiran més o menys compromís o constància, però que li retornaran temps personal i cordura. Quelcom que en els nostres dies és com un pessic de felicitat.

Un dels aspectes més interessants d’aquesta filosofia és la superació de paradigmes actualment en decliu (que serien molt vàlids en el passat, sens dubte, però que hui per hui lastren molts possibles avanços professionals). En el context actual del professorat, les tasques que es demanen se superposen unes a altres, s’interpenetren, s’amunteguen, s’interrompen i es reprenen, o contínuament canvien de posició en l’escala de prioritats (perquè fluctuen en importància, o en urgència). No és possible preveure totes les contigències possibles. I no hauríem de tractar de fer-ho (predir tots els escenaris d’actuació imaginables) sinò d’adaptar-nos de la forma més òptima possible a cada nova circumstància, amb independència de quina siga aquesta.

I això no s’aconsegueix amb cap dispositiu concret. Molt del programari que ja utilitzem ens permetria crear les nostres pròpies ferramentes, perfectament aliniades amb les metodologies GTD. Però també resultarien útils els facilitadors “analògics”. Igual que aprendre a crear fulls de càlcul pot estalviar milers de tedioses operacions calculadora en mà, imprimir-se una llista de feines del dia pot ajudar-nos a valorar millor allò que hem fet, allò que no i el perquè. Per suposat que ja hi ha eines informàtiques construïdes des de i per a les metodologies GTD (per exemple, assistents com FacileThings). I, és clar que gestionar l’activitat professional resulta més fàcil amb elles. Però, com ja hem apuntat en altres ocasions, no es tracta tant de tecnologies com de metodologies: la llibreta moleskine, ben manejada, pot convertir-se en una poderosíssima eina GTD.

[Imatge: arbre, o neurona, de nuclis de relacions (pres de GTD tools.com un gran repertori web d’eines GTD que paga la pena explorar).]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: