Articles

Susana Rey a la 18ª edició de l’EACN

In Uncategorized on Març 15, 2012 by Paco Raga

Cinema Sostenible a Xelva [per Susana Rey]

Xelva és un conglomerat històric (Musulmans, Àrabs i Cristians) en un entorn privilegiat, que espera esglaonada la mirada escrutadora de qui vulga aventurar-se en el seu laberint.

A primera hora del matí del passat divendres, “aterrava” a l’interior d’aquest poble de València, disposada a fer un taller audiovisual a una quinzena d’alumnes de secundària convertits per quatre dies en aprenents de realitzadors.

Havia estat convidada per Jordi Orts en el marc de l’Escola d’Activitats Culturals a la Naturalesa (EACN), després de presentar un dels meus treballs, Cousas do Kulechov, a L’Escola Gavina.

El contacte, com no? via web, by Laura Santacruz.

Entrant a La Casa de Paco, cinc plantes apuntalades per 1000 anys d’història, vaig percebre de seguida que allò era per damunt de tot Una experiència de convivència i intercanvi en unes jornades les quals segurament quedarien gravades en les retines d’uns xics i xiques els quals gaudien de la inconscient fortuna d’estar allí.

EXPOSICIÓ

Per què no aquestes experiències també a l’escola pública?
Mentre Paco i Sònia catxarreaven a la cuina, aquell bulliciós grup va enfundar, no sense mandra, el guitarres i ukeleles i, com per art de màgia, en qüestió de segons ja s’havien transformat en atents interlocutors els quals qüestionaven punts i/o aportaven idees.

“Macroecologia Fílmica”, “Caràcter Planetari” o “Sostenibilitat”, no són termes davant els quals es desencoratgen aquests adolescents acostumats a “navegar” entre tot tipus de marejades semàntiques a cop de ratolí. I jo no sóc de les que es ho pose fàcil només per ser tan joves; al contrari, des de la certesa de la seva inexperiència, els situe com a projectes de ciutadans responsables i conscients i crec que ells responen a la confiança amb l’esforç d’estar a l’alçada.

Així, els vaig parlar d’allò que, sota el meu punt de vista, serien les tres serien les idees clau d’allò SOSTENIBLE com quelcom capaç de:
– CREAR RIQUESA CULTURAL I SOCIAL PER A TOTS DE FORMA EQUITATIVA.

– APROFITAR ELS RECURSOS DEL CONTEXT DES DE L’EQUILIBRI I EL RESPECTE.

– MAXIMITZAR MITJANS MODESTS PER ACONSEGUIR RESULTATS DE GRAN INTERÉS PER AL GRUP.

Expandint un poc la idea d’allò sostenible a l’audiovisual, els vaig llançar algunes preguntes:

És l’injustament anomenat cinema “pobre”, “indie”, de baixos recursos, el cinema amb pocs mitjans tècnics i humans, un cinema sostenible? És un cinema ecològic? És el mateix ser ecològic que sostenible? Etc.

Els vaig plantejar com La verbologia de mercat desplega indiscriminadament termes amables i políticament correctes que semblen sinònims, i de com jo havia preferit aplicar-los el sentit crític i marcar-ne la diferència.

D’ací sorgia el títol d’aquest taller:

Fent honor a les capacitats del públic vaig desplegar l’eix de les meues reflexions a partir del qual desenvolupar la jornada:


vaig advertir que aquella divisió i aquella terminologia no eren una convenció ni un consens, sinó una teoria pròpia; una visió particular de l’assumpte de la qual qualsevol podia dissentir.

Recolzant-me en propostes audiovisuals de diversos autors i en el meu propi treball creatiu (no necessàriament ecològic però si sostenible), es desenvolupà la part teòrica del taller. Per a quan arribàrem al final de les projeccions, ja estàvem tots situats en els avantatges de la “Microecologia Fílmica” i El “Cinema Sostenible” que en definitiva és el que venim fent molts des de sempre i el que posaríem en pràctica aquella vesprada.

GUIONS I STORY

Quinze dies abans, li havia lliurat a Jordi quatre guions (SOS, Gadgets, La Llet, Il·lumina’t), per a que anaren escalfant Motors i, encara que no havien aprofundit molt en la pre-producció (és de sobres sabut que l’arribada de “la primavera valenciana” altera les sangs noves…), l’energia i l’entusiasme que desplegaven va permetre que els mòbils d’últim model d’aquells adolescents captaren la realitat de les mini-històries proposades en un temps rècord i amb demostrada resolució.

PRE-PRODUCCIÓ

Mentre a la casa es rodava sense parar i es reorganitzaven les tasques, jo havia eixit a gravar un “mini-making” d’un dels grups (SOS) les localitzacions del qual eren totes exteriors. I com si la meteorologia respectara els plànols, la pluja va presentar-se a l’últim i entonaren la fi de rodatge.

RODATGE

Queia la nit i ja estàvem tots de tornada. Ara tan sols ens quedava entrar en calor i rasguejar un altre poc la guitarra. Mario, un dels alumnes amb els quals havia compartit la vesprada, no va dubtar a mostrar-me les seues composicions “blueseras” i les seues estupendes lletres.

Així, encara embadalida per la puresa creativa de l’adolescència, vaig travessar oliveres i tarongers de camí a casa, segura que el futur de l’educació passa per repensar-se i expandir-se més enllà dels murs de l’escola.

Susana Rey, març de 2012

(NOTA de l’editor: per llegir l’article original feu clic ací.)

[Imatge de capçalera: la polifacètica Susana Rey, darrera col·laboradora de l’eacn (escola d’activitats culturals a la naturalesa).]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: