Articles

Mestres i alumnes (i famílies) units, ara més que mai!

In Fets i raons, Polítiques on gener 8, 2012 by Paco Raga

Després del parèntesi nadalenc reprenem el curs en el punt en què havia quedat: la promesa de noves i intenses retallades; de congelació de sous i salaris ja reduïts; d’augments d’horaris; d’exigències de “productivitat”; tot això adobat amb els retards en els pagaments de les nòmines i l’impagament de les despeses de funcionament més bàsiques com l’aigua, la llum, els telèfons o la connexió a Internet… I revifa el debat, l’assumpte de l’ensenyament públic versus ensenyament privat (concertat). Per què? Probablement, perquè l’expectativa d’uns recursos limitats ens duu pensar en termes de conflicte. No un conflicte conceptual, ni basat en essencialismes al marge de la realitat, sinò un conflicte de base real: quina part del “pastís” ens quedarà per a cadascú?

Un poc de perspectiva sobre el conflicte realista (l’experiment de la Cova dels Lladres)

La teoria de conflicte realista és una teoria dins de la psicologia social que uneix els conceptes de discriminació i estereotip. Aquesta teoria posa en evidència com l’existència de recursos limitats duu al conflicte entre grups, i com això és causa directa de l’aparició d’estereotips i discriminacions d’un grups envers d’altres. El seu desenvolupament inicial es deu a Muzafer i Carolyn Sherif, autors d’un estudi clàssic conegut en la literatura psicològica amb el nom de l’experiment de la Cova dels Lladres. Aquest experiment indagava en els origens (i els efectes) dels prejudicis entre grups.

La investigació, realitzada amb xavals de dotze anys, tenia com a base un campament situat a un parc natural d’Oklahoma (Robers Cave State Park) en el qual es desenvoluparen unes colònies escolars un tant especials. Dos grups, d’onze alumnes cadascun, foren traslladats fins el campament en autobusos diferents. En principi, cada grup desconeixia de l’existència de l’altre. A més, prèviament, s’havia vigilat que no hi hagués amistats travades entre els membres de dintre d’un mateix grup.

L’experiment constava de tres etapes:

1. L’etapa de formació de l’esperit de grup: en la qual triaven nom (“Les serps de cascavell” i “Les àguiles”) i d’altres símbols grupals, i es realitzaven activitats fomentadores de la idea de grup. De manera espontània, als dos o tres dies ja s’havien establert jerarquies socials als dos grups. Aquests, però, encara no havien entrat en contacte.

2. L’etapa de rivalitat: durant la qual cada grup sap de l’existència de l’altre i s’inicien activitats que fomenten l’antagonisme entre ells (campionats esportius, desafiaments, proves i competicions de tota mena…). Es tractava d’activitats mitjançant les quals s’havia de percebre clarament que allò que guanyava un grup, ja fora una copa, un mèrit o un privilegi, ho perdria l’altre. Les friccions no tardaren a desencadenar-se. L’hostilitat va assolir tal magnitud i intensitat que els investigadors pensaren que ja no era segur continuar, i van posar fi a aquesta fase per donar pas a la següent.

3. La fase col·laborativa: en la qual s’introduïen tasques i reptes que requerien la cooperació entre els dos grups. En l’estudi, aquestes tasques són referides com a objectius supraordenats (aquests serien desitjos, assoliments, desafiaments o riscos a superar, que cap de les parts en conflicte no pot resoldre de cap manera per si sola). Cada grup havia de superar els seus prejudicis envers l’altre per poder abordar aquests objectius supraordenats. Per exemple, els xavals van traure un camió d’una embarrancada, acte que demanà l’esforç i la coordinació de tots ells. Aquesta i moltes altres col·laboracions necessàries van provocar l’apaivagament dels comportaments hostils, la desaparició de les rivalitats i la superació dels estereotips a propòsit dels altres. Junt amb això, aparegueren i es consolidaren nous llaços d’amistat entre els membres d’ambdós grups.

Alguna lliçò a traure?

Per a quan acabà l’experiment, els xics d’un i altre equip es relacionaven amb camaraderia i cordialitat, i insistien unànimement en tornar a casa junts en un únic autobús.

L’experiment de la Cova dels Lladres, un dels estudis més citats de psicologia social, demostra com de fàcilment poden formar-se grups oposats per les hostilitats entre ells. Al mateix temps, és un exemple clar de com la resposta a necessitats superordenades duu a la superació dels conflictes intergrupals.

Doncs bé, mestres de la pública i la concertada estem vivint en la nostra peculiar “cova dels lladres”. No el Parc Natural Estatal, a Oklahoma; sinò, literalment: en una cova de lladres (malgastadors de diners públic; contractadors ocults, de pompes i boatos; o directament, presumptes delinqüents que ara mateix responen davant la Justícia). I en aquesta cova dels lladres, podem optar per rivalitzar, per criticar-nos els uns als altres, per alimentar el discurs nosaltres/ells… O bé, podem identificar els objectius supraordenats que tenim a la vista (que no són pocs) i espentar tots a una, coordinant-nos, per a desembarrancar les nostres escoles. Perquè ara no són vint-i-dos xiquets els que estan en joc: el que passe en els propers mesos marcarà el rumb de l’ensenyament (tant públic com concertat) i serà determinant per a tota una generació.

[ Fotografies: diferents instantànies originals corresponents a distintes fases de l’experiment de Robers Cave (els comentaris al peu són meus).]

2 Respostes to “Mestres i alumnes (i famílies) units, ara més que mai!”

  1. Avui penjava al web de l’escola un cartell que reclama per l’escola pública. Com si haguérem de revoltar-nos sense una part de l’escola, han oblidat l’escola concertada, o l’escola privada. Quants en seran d’una part o de l’altra, tant se val. Tots som escola, si entenem la institucuó amb aquell sentit ample, d’horitzó i d’esperit.

    M’ha sorprés tant l’apunt, la investigació d’aquella cova, el paral·lelisme que planteges, amb la nostra cova particular… Els noms dels psicòlegs investigadors, la descripció de cada detall i com van aplegar a concloure la col·laboració.
    Certament, un conflicte aliè, es transforma en un conflicte propi, entre nosaltres, contra l’escola, en el sentit ample, però també ranci. Aportacions com aqueixa d’avui poden obrir els ulls d’alguns ortodoxos, de la cosa pública i de més coses.

    Enhorabona. Gràcies per la lucidesa i la proposta llançada perquè l’escola ens entenga d’una vegada, tota, ampla, de grans horitzons.

    Per molts anys
    [albertdasí]

  2. Manipular a la massa des de la massa és prou més complicat que fer ho des d’un mitjans de comunicació fàcilment controlables.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: