Articles

Un altre “Conte de Nadal” (inspirat en Dickens)

In Polítiques, Uncategorized on Desembre 23, 2011 by Paco Raga

Alejandro fulleja amb desinterés els documents que la seua secretària acaba de posar-li sobre la taula. Pot signar-los o no. Si ho fa, una partida de cent-mil euros eixirà dels fons presupostaris i servirà per pagar un espot publicitari protagonitzat per cinc famosos esportistes (una lloa a com de bé llueix l’esport a la Comunitat Valenciana). Si no ho fa, rebrà molestes telefonades, pressions i, potser, el seu superior el force per a que acabe signant. És vint-i-dos de desembre. Vol acabar i anar-se’n a fer les compres de Nadal per a la seua família: té una esposa meravellosa i dues xiquetes precioses. Així que signa, i automàticament la maquinària de les prioritats redistribueix les assignacions econòmiques.

/ … /

Maria Isabel va caminant lentament cap a casa. La gelor li glaça el cor, malgrat que el canvi climàtic està provocant l’hivern més calent de la dècada: aquests Nadals no hi haurà paga extra. Va pensant com farà per arribar a tot. Ja fa temps que el seu sou no puja tant com ho estan fent els preus (el menjar, la roba de les xiquetes, l’ortodòncia de la major, la factura de la llum, les reparacions del cotxe…). De fet, ja fa temps que el seu sou, simplement, no puja. Però té sort: té un sou!

/… /

Una estranya sensació soporífera s’apodera d’Alejandro i entre les boires de la soneguera se li apareix un espectre:

Sóc el fantasma dels Nadals passats.- Li diu. -Acompanya’m.

Alejandro, bocabadat, se sent transportar per l’aire a través de l’espai i el temps. De sobte es veu mirant a través d’una finestra. Hi ha una família fent els preparatius de la Nit de Nadal. Són Maria Isabel, les seues filles i el seu marit. Riuen, feliços. Maria Isabel no té gran cosa, però el poc que té ho compartirà gustosa amb la seua germana i la seua mare (el pare ja va morir), el seu cunyat i el menut (el major soparà en casa dels pares de la seua núvia; sort, “dos menús que m’estalvie” ha pensat Maria Isabel).

De sobte un vent arrebatador tira d’Alejandro i el fa girar en un vòrtex fosc i desdibuixat. Quan torna a fer-se la llum, està a sa casa, assegut a taula. És el dinar del del dia de Nadal. Són pare se’l mira amb severitat i l’espeta:

Espere, pel teu bé, que estigues ben net.- Agafa un tros d’ibèric i se’l duu a la boca.

Pare, què dius? De què em parles?

De què et parle? Et volen empaperar per imbècil, fill meu; per imbècil. I allà tu si t’arrossegues pel fang, però que hi ha del nostre bon nom? I de les xiquetes?

De sobte una terrible sospita s’obri pas en el pensament d’Alejandro.

Quin dia és hui?

Vint-i-cinc de desembre de dos-mil dotze.- No és la veu de son pare la que li contesta.

Qui ets tu?

Sóc el fantasma dels propers Nadals.

Què està passant ací?

No res d’especial, açò és el futur. Te’n recordes Maria Isabel?

No la conec, jo, a eixa senyora.

Doncs, el seu marit caigué malalt. Per suposat, amb les noves lleis fou fàcil d’acomiadar-lo. Maria Isabel no tenia assegurança privada i no tenia d’on pagar el tractament. No podia, ella sola, amb tot. Deixà de pagar al dia. El banc executà la hipoteca. La seua mare, que l’havia avalat amb les escriptures del seu pis, ja està deshauciada: demà la faran fora.

I a mi què? Jo no tinc la culpa. Ves i explica-li-ho al banquer!

Això és cert. Saps? els banquers són intocables. Ja han fet les lleis per a que no puga passar-los res… Però tu: tu ets un desgraciat. Els banquers ja han fet lleis per castigar duríssimament els polítics corruptes i incompetents.

Però perquè? Si ells són tan culpables o més! – Protesta Alejandro.

Potser, però l’odi i el resentiment de centenars de milers de persones és molt difícil de controlar. I els policies diuen que si a ells no els paguen, els manifestants no cobren… Fa falta un culpable. Tampoc cal que siga un polític d’alts vols. Els infeliços com tu sou ideals.

Què em passarà?

– Oh! Poca cosa. Aniràs a judici. Et condemnaran a pagar una forta multa i t’inhabilitaran. Perdràs aquesta casa i la teua esposa es divorciarà de tu. Per cert, pràcticament no veuràs a les teues filles, perquè el jutge ni tan sols considerarà la teua demanda de custòdia.

Però si jo sols feia el que ells  em deien! No sóc responsable. En realitat no prenia cap decisió important.

No, però, tu i molts altres prenguereu tantes i tantes males decisions, que ara el sumatori és terrible. I algú haurà de pagar, perquè el carrer està que bull i tota eixa mala maror no és bona per a la nostra cotització en els mercats… Mai no et preguntares a qui li estaves llevant els diners i a qui li’ls estaves donant? Tampoc no t’aturares a pensar perquè havies de signar tu, i no ningú altre? Pobre

Alejandro desperta, amarat de suor. Un sopor estrany fa que li coste obrir els ulls. Està sol al despatx. Tot ha estat un malson. Això és: un malson. Es frega els ulls i recorre la seua taula amb la mirada. Ahí estan els papers. Encara no els ha signat. Pot fer dues coses, signar-los o no…

BON NADAL A TOTS I TOTES

[Imatge: amb una classe política competent, lliure de corrupció i evitadora de despeses fàtues i supèrflues, la crisi seria menys crisi. Però, a quins valors són lleials els nostres polítics?]

Una resposta to “Un altre “Conte de Nadal” (inspirat en Dickens)”

  1. s una casa gran, feta per paletes del segle XVIII, de formes dolces, amb un gran pati interior graciós i desdibuixat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: