Reinventar la nostra professió

Suposem una iniciativa que plantejara objeccions davant de certs plantejaments educatius dels Estats i del “circ” polític i mediàtic que els acompanya. Objecció també, per suposat, a les pressions del “càrtel” editorial i la resta d’elements encaminats a l’estandarització dels aprenentatges. No seria descabdellat sumar-se a aquesta iniciativa. Menys encara, quan bona part del professorat (i de l’alumnat) ja no vol seguir el guió preestablert; I és que ja és difícil de fer quadrar una educació predefinida i homogeneïtzadora amb un món d’infinites possibilitat d’aprenentatge personalitzat.

Entorns personals d’aprenentatge
Els entorns personals d’aprenentatge (PLE, per les seues sigles en anglès de Personal Learning Environment) són sistemes que ajuden els estudiants a prendre el control i gestió del seu propi aprenentatge (WlLSON). El paper del professorat en aquests PLE és el d’ajudar els i les alumnes a:

– Fixar els seus propis objectius d’aprenentatge.

– Gestionar el seu aprenentatge, els continguts i processos.

– Comunicar-se amb altres durant el procés.

– i aconseguir així els objectius proposats.

Tal vegada la idea més important en els PLE siga la de la integració dels aprenentatges formals i informals en una experiència única. Encara que també és destacable l’ús de xarxes socials (que superen àmpliament les barreres institucionals). I, igualment, la utilització de protocols de xarxa (entre parells o Peer-to-Peer, serveis web, sindicació de continguts) per connectar una sèrie de recursos i sistemes dins d’un espai gestionat personalment. Però, aquesta necessitat d’intercanviar informació directa entre dos o més usuaris s’ha esdevingut, precisament, un dels aspectes més polèmics. La causa? L’intercanvi d’arxius subjectes a lleis de copyright. Argument (de no poca mesquindat) àmpliament esgrimit pels detractors d’aquesta mena de propostes…

Tanmateix, hi ha línies més irreverents i pirates que qüestionen directament el paradigma de l’actual broadcast. Són, per exemple, però no sols, projectes educatius inspirats en els principis de l’edupunkisme. Són projectes prenyats de bones idees com la d’utilitzar els circuits educatius convencionals però fer circular per ells els potents corrents edupunk,  d’un enorme potencial motivacional i creatiu. Posarem un exemple: “L’Aprenentatge Invisible” (MORAVEC i COBO ROMANÍ, acadèmics de la Universitat de Minnesota i de la Universitat d’Oxford, respectivament).

I, on està el debat?

Un bloc educat, com saben bé els nostres lectors, fomenta el debat educatiu a la recerca de solucions vàlides, factibles. Cabria preguntar-se on és el debat o l’aspecte a corregir en tot això dels entorns personals d’aprenentatge i l’edupunkisme. Doncs bé, els que posem en pràctica algunes d’aquestes idees hem comprovat que hi ha forta contradicció entre les propostes alliberadores i el marc educatiu en què aquestes tenen lloc. A nosaltres, a l’igual que a les universitats i d’altres institucions, ens passa que les propostes ni ens resulten tan autogestionades, ni estan tan sustentades com voldríem per la iniciativa/inventiva de l’alumnat. És probable que els millors exemples es troben en l’educació no formal o en institucions veritablement alternatives social i pedagògicament parlant. I per això, ens resulten més difícils de documentar.

Precisament durant aquests dies, un grup de treball investiga a Baeza (seu de la Universitat Internacional d’Andalusia) al voltant de la qüestió de reinventar l’escola en el context de la seua pròpia crisi institucional. En realitat, reinventar moltes professions que intermediaven en els fluxes d’informació (professions P, de professors, periodistes, publicistes o imPrenters) hui en dia submides en les seues pròpies crisis. Quelcom, per cert, profundament relacionat amb el desenvolupament dels entorns personals d’aprenentatge, l’edupunkisme, els copyrights i copylefts, etc. Afortunadament, tenim allí els nostres amics i informadors Jordi Orts i Sandra Cuevas. Ja esperem amb avidesa les conclusions, idees i propostes, amb que vindran d’aquest encontre… que sens dubte mereixeran un apunt al nostre bloc.

[Fotografia: a la primera sessió d’informàtica els alumnes desmunten un ordinador (es duran les peces a sa casa); a la següent sessió han de reinstal·lar-les… i aconseguir que l’ordinador funcione!]
.