Articles

Més educació, menys accidents de trànsit

In Escola i Món on Agost 13, 2011 by Paco Raga

Debatíem sobre la seguretat vial, el número de morts i ferits en accidents de carretera, i tot això que cada estiu ens recorda especialment la DGT (Direcció General de Trànsit). Uns eren partidaris de l’enduriment de les sancions, d’altres de la reducció dràstica dels límits de velocitat. Algú acusava l’Estat pel mal estat de certs trams de carretera (els famosos punts negres). Nosaltres ens inclinàrem a pensar que a la base de tot això hi ha l’actitud dels conductors i conductores: si algú respecta certes regles, no el sancionen; si circula a la velocitat adequada, ja li està bé anar a 120 km/h per autovia o a 100 km/h per carretera; si adopta les cauteles necessàries en una via en mal estat o amb mala visibilitat, guanya punts extra de seguretat. Darrere de la major part dels accidents estan les actituds. Però, que hi ha al davant de les actituds? No tenim el més mínim dubte: l’educació rebuda. I, molt en concret, l’educació viària.

Els valors propis de l’educació viària (una particular parcel·la de l’educació cívica, si ho voleu) van molt més enllà que el coneixement de les senyals de trànsit i les sancions que ens amenacen si no les respectem. Són més bé, criteris aportats per la societat, la família o l’escola, per a que cadascú avance cap a l’adquisició d’una consciència vial. La pròpia DGT defineix l’educació viària com a part de l’Educació Social, sent una eficaç base d’actuació ciutadana, atès que tracta de crear hàbits i actituds positives de convivència, de qualitat de vida, qualitat mediambiental i la seguretat vial.

Hi ha coincidència entre els especialistes que, per a què l’educació viària siga una realitat eficaç, cal que estiga present en totes i cadascuna de les fases de formació dels ciutadans, des dels primers anys de vida, pel constant i fort protagonisme del trànsit en la nostra societat. Aquest plantejament fa necessari integrar al llarg de tot el sistema educatiu certs continguts d’educació viària.

Fem un poc de memòria

És de destacar que durant la segona República Espanyola el codi de la circulació (1934) prescrivia l’obligatorietat d’impartir ensenyament sobre normes de circulació i consells de prudència pels centres escolars. Però ja sabem com l’Educació republicana fou escapçada. I com, després, vindrien temps pitjors no sols per a l’educació viària!

Les següents referències a l’educació viària són un conjunt de disposicions (1961) relatives a la seua obligatorietat en els programes escolars. Tanmateix, aquesta normativa només es va posar en marxa excepcionalment. Fins a la aprovació de la Llei General d’Educació (1970), i els seus posteriors desenvolupaments, com ara les orientacions pedagògiques per al desenvolupament de l’educació viària als Cicles inicial, mitjà i Superior de l’EGB (1973), no hi ha un clar canvi. És l’època desarrollista del franquisme i el parc mòbil ha augmentat espectacularment…

La LOGSE (1990) va suposar l’inici de la diferenciació en la pràctica educativa dels conceptes educació i formació viària. Però la legislació no era concreta, i en la pràctica, aquesta “formació” quedà reduïda a classes esporàdiques i a l’acompliment de la Llei, per part de les editorials. I així van anar les coses fins a la introducció de la LOCE (2002) que refermà el caràcter de l’educació viària com un eix transversal del currículum. I això, ja ho sabeu, deixa a la voluntarietat del professorat, al temps disponible, i a la sensibilitat del moment, el major o menor grau d’acompliment.

Algunes idees bàsiques sobre l’educació viària a cada etapa educativa

En el període que comprén l’Etapa Infantil, xiquets i xiquetes fan un ús protegit de les vies públiques (com a vianants o passatgers acompanyats). Per això, en aquesta etapa, són els adults acompanyants els responsables de fomentar, amb el seu propi exemple, les actituds de consciència ciutadana, per contribuir a la creació del sentit vial. És important el desenvolupament d’hàbits psicomotrius relacionats amb la noció espacial. A poc a poc s’ha de fer que els infants coneguen certes normes que regulen l’ordre social. ( Normes que, en aquests moments resulten llunyanes per a elles i ells, ja que es troben en l’etapa de l’egocentrisme i del realisme moral).

Durant l’Educació Primària, l’alumnat va fent un ús poc a poc més autònom de les vies públiques, fonamentalment com a vianant. En molts casos serà, també, passatger en mitjans de transport com ara el cotxe familiar o l’autobús escolar, i en alguns casos, sobretot a partir dels onze anys (DGT), començarà a utilitzar la bicicleta en situacions concretes. Cal introduir normes i consells de precaució elementals.

En l’ESO l’educació viària tendirà a aprofundir en l’estudi de l’entorn i inculcar en els alumnes el sentit de la responsabilitat. En un primer moment referida a la conducció de bicicletes i ciclomotors, per iniciar-los, posteriorment, en l’aprenentatge de les normes i consells relatius a la circulació de vehicles, la seguretat, etc. (Els i les joves d’aquesta etapa són usuaris habituals d’aquests vehicles.)

En resum

Pensem que uns valors cívics i viaris més consolidats (junt amb d’altres, dels quals ja en parlarem, com la proposta slow: viure amb menys presses) farien les carreteres més segures per a tots. Estem parlar d’estalviar-nos disgustos molt seriosos, a canvi d’un poc d’educació. Hem d’ajudar als alumnes a assumir que hi ha uns límits, que necessàriament el semàfor estarà en verd per a uns i roig per a uns altres, que no som Aquiles (i per tant no cal desafiar la mort a cada tram del camí). Que cal posar-se el casc, o passar-se el cinturó. Que és bo que una línia traçada al mig de la carretera delimite quina és la part per la qual circulen els que van en un sentit, i quina per la qual circulen els que vénen en l’altre. Que res de tot això no és cap retallada de la nostra llibertat. Al contrari: són bones idees per ajudar-nos a circular millor, més segurs i fins i tot amb més fluïdesa.

Amb aquest convenciment, us desitgem bon viatge a tots/totes els que us poseu a la carretera. ( Si viatgeu amb infants o joves, aprofiteu per fer un poc “d’educació viària” en la pràctica).


[ Fotografia: de viatge en l’autobús de l’escola.]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: