Articles

Agraïts, després de l’eacn

In Personalment... on Juliol 19, 2011 by Paco Raga

Ja hi som de nou per ací, després de cloure la 17a edició de l’eacn (escola d’activitats culturals a la naturalesa, de l’escolagavina). Ha estat una setmana intensa, plena, potent i empoderadora. Però no farem ara una descripció de com ha anat. A qui puga interessar-li, el confie a la crònica que més tard o més prompte traurà Jordi Orts al seu 400 colps. Encara que Mara Balestrini, una crack del mobimetratge i, en general, de tot el que significa creació ja ha fet un resum molt personal de com va veure-la/viure-la ella, el dia que s’estigué amb nosaltres. Podeu llegir ací la seua crònica. Però… tampoc no dedicarem aquest apunt a Mara, a qui ja demanàrem permís per fer-ne un d’específic sobre el seu discurs i la seua proposta (tot al seu temps!). Hui volem simplement mostrar-nos agraïts. Agraïts a tots/totes els que, a cegues, es llancen a donar suport a un projecte com el nostre, com la pròpia Mara Balestrini, o l’actor Pep Ricart (qui vingué a fer-nos una molt peculiar màster-class).

Quan fem memòria, ja passades l’acalorada i l’emoció del moment, no deixa d’impressionar-nos que hi haja persones com ells dos. Seus a taula, comparteixes el vi, el pa, i per un temps ets company de viatge d’aquestes persones tan improbables que podrien haver-se’n eixit d’una novel·la.

Poc després (mentre el comú dels mortals faria la migdiada), Mara desplegarà petits universos d’una creativitat fractal, absolutament lliure i a la vegada molt ben calculada. Amb les seues mans, aquesta fada transforma un telèfon mòbil en vareta màgica abans que no te n’adones. I va fent camí, i deixa eixe camí sembrat d’idees, de propostes per a reprendre… però ja en parlarem, de Mara!

Pep Ricart, entre moltes més coses, ens passà una seqüència de “Las vidas de Celia”. En ella, Luís Tosar li trenca la cara. L’actuació dels dos és brutal, descarnada, d’autèntica bèstia interpretativa. He de confesar que per un moment crec que Tosar ha calculat mal la bufetada, que li ha trencat un cap de vena del nas a Pep, i que el que veig és un accident de rodatge que la càmera ha arreplegat fortuïtament (les cares de Tosar i Pep Ricart m’ho arriben a fer creure).

No és ja que la seua aportació (un treball i una tècnica que pagats a preu d’assessor desbancaria econòmicament el projecte eacn), de nivell i amb coneixement de causa siga absolutament generosa, desinteressada. Encara que no sé si aquesta paraula és apropiada per descriure la passió i l’interés que realment posen en joc, ells i tants altres que a l’igual que ells han passat per casa nostra. Només vindre allà, a l’alta Serrania, ja és un mèrit.

Els agraïm a ells, per que estan més recents, en representació del llarg llistat de col·laboradors, ara amics, que han anat venint. En aquella època encara no teníem unbloceducat, però ara sí. No ho farem més llarg: soles volíem dir gràcies!

[Fotografia: pla de la pel·lícula Las vidas de Celia, amb Pep Ricart tapant-se la boca després que Luís Tosar li l’haja partit.]

Una resposta to “Agraïts, després de l’eacn”

  1. Qué emoción! muchas gracias Paco por haberme permitido colaborar con vosotros y por estas palabras. Un abrazo!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: