Articles

Estarem a l’eacn d’estiu

In Personalment... on Juliol 10, 2011 by Paco Raga

Dilluns 11 comencem una nova edició de l’escola d’activitats culturals a la naturaless (eacn) de l’escolagavina. I ja en van 17. No és fàcil descriure com és aquesta activitat, ja que hi estem molt implicats emocionalment. Sols podem dir que, per a nosaltres, representa una bancada d’experimentació inesgotable des que Jordi Orts i jo mateix la crearem a partir d’unes condicions mínimes, amb l’ajut d’un grapat d’alumnes altament motivats i amb no poc romanticisme. Amb el transcurs del temps, guanyàrem a Sandra. L’eacn ha esdevingut motor d’interessants iniciatives, escola de cinema de les bones, cantera d’il·lusions i dura pista de prova per a uns altres. L’eacn es la gran aventura de l’adolescència. Un salt sense xarxa cap endavant, amb optimisme. És una forma genial de fer escola.

No cal dir que l’esbarjo del jovent valencià és gairebé una utopia. Llevat de les poques propostes que en fan algunes entitats cíviques, ni l’Administració ni la iniciativa privada no semblen interessades en aquest “segment” d’oferta. Els joves amb inquietuds culturals han de gestionar els seus propis projectes com bonament poden. La manca d’ajuda i d’orientació inicial duu amb freqüència a seguir clixés o estereotips. Surten petites formacions musicals que canten en anglés o s’hi fan fanzines en castellà o s’hi dibuixen pintades en spanglish o qualsevol altra língua franca. Poc de valencià en la producció autogestionada dels joves i dels adolescents valencians.

Partint d’aquesta situació lingüística i social inicials, i atés que una part del nostre alumnat és en eixe punt, en eixe nivell d’inquietud cultural, naix la proposta de desenvolupar aquesta iniciativa. De fet, l’eacn té, com un tret fonamental, l’ús de la nostra llengua no només com a vehicle de comunicació de les produccions realitzades, sinó també com a eina de treball en el procés d’elaboració. Des de les cartes de presentació a les famílies, fins els crèdits finals de les pel·lícules.

Objectius proposats

Sota l’excusa de fer-los participar en el procés de realització de curtmetratges senzills, els alumnes reben certa formació teòrica i pràctica sobre cinematografia. Tot per poder acomplir bé amb la comesa específica –actuació, càmera, direcció… –dins del seu propi projecte. Això obliga a la redacció, la lectura, a l’anàlisi i a l’estudi dels guions, la filmació i l’edició amb mitjans similars a aquells dels quals podran disfrutar en les seues futures produccions. Tot ben amarat de la terminologia específica, de forma que aprenen a fer cinema, a ser realitzadors, sí, però aprenen també a ser bones i bons espectadors. Això marcarà un què més tard, quan desenvolupen altres projectes, ja que assoliran una nova visió del cinema.

A més –si ens fa el pes– el resultat del treball pot mostrar-se en els festivals i en els certàmens corresponents a la seua categoria. Això els aporta una certa repercussió mediàtica. Un factor molt interessant que s’ha de tenir en compte de cara a fer present la nostra llengua en els fòrums culturals en què pren part la joventut -els quals val a dir que són escassos-. Però almenys demostrem que no sols i no tota la cultura juvenil valenciana és en castellà, anglés o linguafranca. Fem l’eacn des d’aquest posicionament.

ASSOLIMENTS (bones pràctiques que impliquen)

Com que l’objectiu és ambiciós, ha d’haver-hi bona cosa de gent disposada a fer feina, i aquesta ha d’estar ben repartida. Evidentment, sense organització –un detallat pla de treball que indique qui fa què en cada moment– no seria possible. Per això, com que l’eacn obliga a treballar en equip, de forma organitzada però dinàmica, és també una interessant escola de relacions humanes.

Per si amb això no n’hi hagués prou, tan bon punt comencen els rodatges comencen els problemes. Un focus es fon, l’actriu principal no troba una de les arracades –i això podria causar una errada de racord–, una càmera pixela els clips gravats… Són problemes reals i se’ls hi ha de fer front! La imaginació dels alumnes s’expandeix fins a límits insospitats quan es tracta de superar tota aquesta classe de situacions. Sense proposar-nos-ho, els posemen situacions problemàtiques en les quals sols els hi val allò de “buscar-se la vida”. Així, la nostra escola d’activitats culturals a la naturalesa marca una fita de maduresa en el camí cap a la seua autonomia personal.

El contacte amb la natura o amb entorns de gran interés històric –fins i tot a zones declarades com a BIC[*]–, i el tipus d’activitats desenvolupades fan que literalment els alumnes visquen en un Parc Cultural mentre són a l’eacn. Amarats dels valors de conservació patrimonial i de defensa de la natura, valoren els deterioraments causats per altri o mantenen una actitud de protecció i cura de l’espai on són.

L’activitat compta amb el guiatge de professors molt implicats. La convivència i el frec a frec més directe, ja que els professors són components dels equips de treball, permeten una observació de primera mà. També la implicació de l’alumnat és altíssima, i ja abans de participar-hi, els alumnes han de defensar la seua candidatura explicant-nos què vindran a fer i amb quina intenció. Així ens expliquen els seus projectes i com ells o elles amb la seua aportació són de necessaris per poder dur-los a terme. 

Però, tal volta l’aconseguiment més destacable siga el que resulta de la interacció de tots aquests anteriors. En acabar l’eacn sempre avaluem junt amb els alumnes allò aconseguit: què i com. Açò ens retorna una informació essencial sobre el grau d’acompliment de les seues i de les nostres expectatives inicials. Hem comprovat que no hi ha incomptabilitat entre aconseguir nivells altíssims de satisfació de l’alumnat alhora que uns resultats formatius i vivencials radicalment diferents i ben superiors als habituals. És més, hem vist a com una cosa duu a l’altra. 

[Fotografia: un alumne fa un salt amb “l’ala voladora” a l’eacn d’estiu. Tota una metàfora de la llibertat.]


[*] Béns d’Interés Cultural, com ara el centre històric de Xelva (La Serrania de Túria, València). Aquesta localitat on s’han organitzat algunes edicions de l’EACN compta amb un barri àrab (s.VIII), una aljama jueva (s.XI) o un raval morisc (s.XIII) que mantenen intacte el traçat urbà.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: