Articles

A propòsit del calendari escolar i la durada de les vacances

In Escola i Món, Fets i raons, Polítiques on Juliol 6, 2011 by Paco Raga

Sovint apareix certa preocupació sobre la pèrdua d’aprenentatges a causa del trencament de ritme que suposen les vacances (oblits, necessitat de començar el nou curs repassant, pèrdua d’hàbits, etc.). Deixem ara de banda l’assumpte dels deures d’estiu (per al qual preparem un apunt específic) per centrar-nos en la qüestió de quantes vacances haurien de tenir els alumnes.

Tres solucions per a l’estiu/tres enfocaments sotmesos a debat:

Els calendaris escolars eren congruents amb els calendaris locals (festivitats, feines agrícoles, etc.). En un món sense calefacció ni aire condicionat i amb el 85% de la població dedicada a la agricultura, el calendari escolar de 9 mesos era més que convenient (en 1955 encara un 40% de la població valenciana treballava en el sector agrícola). Hui en dia, amb un 3% dedicat a les tasques agrícoles i amb condicions més confortables, les llargues vacances d’estiu causen una creixent preocupació especialment entre les famílies treballadores i les dels alumnes en risc de fracàs escolar. I, cada curs, torna el debat sobre quina seria la durada més adequada per a l’any acadèmic…

És evident que en el transfons d’aquest debat hi ha la difícil conciliació de la vida familiar i laboral dels pares i mares dels alumnes. ( Que no disposen de dos mesos i mig de vacances, com els seus fills/filles.) Però també hi ha la complicada solució de compromís entre les diferents vessants del treball dels docents, ja que aquests últims han de conciliar la seua tasca lectiva (açò és, amb alumnes) amb les feines d’organització i planificació d’eixa mateixa tasca. Aquests treballs es realitzen durant tot l’any, però el gros de la preparació acostuma a fer-se en els dies laborables no-lectius que brinden les vacances. A banda, se sol aprofitar l’estiu per a la necessària formació continuada (tota classe de cursos per mantenir-se actualitzats a nivell professional).

Per tot plegat, pensem que aquest no és un debat ociós. Així que ens agradaria aportar alguns elements per tal d’enriquir-lo, a la recerca de solucions vàlides, ja que s’han proposat tres possibles remeis i els tres són objecte de controvèrsia:

  • L’ampliació de l’any escolar (any escolar extés, mesura sol·licitada, per exemple, per associacions de pares com la CEAPA). La majoria d’arguments en favor invoquen la comparativa internacional per verificar una major durada de l’any acadèmic en uns altres països. Contrasten prou, els nostres 175/180 dies lectius front els 240 del Japó.

  • Les escoles d’estiu, cada vegada amb més implantació, major demanda i més diversitat d’oferta. Aquest enfocament ha provat la seua validesa en la pràctica. Però caldria matissar. Una síntesi de la investigació de Cooper et al. (2000) revetla que aquells programes d’estiu que se centren en la recuperació, cursos breus (o accelerats) o aprenentatge enriquit, sí tenen un impacte positiu en els coneixements i habilitats dels participants.

  • La modificació del calendari escolar, amb independència de la durada total del curs. Aquesta proposta implicaria cicles lectius/vacacionals més curts (i no unes llargues vacances de dos mesos i mig en estiu), i per tant una menor pèrdua d’aprenentatge a l’estiu.

Per començar, ens preguntem si l’allargada del curs seria, per si sola, una mesura efectiva. Un estudi de l’ANE (la nordamericana Associació Nacional d’Educació) qüestionava si el temps addicional a l’escola només conduïa els estudiants a una fatiga addicional. No oblidem que un augment de 5 o 6 dies lectius a l’any, representa un increment del 3% en l’horari escolar. Molts autors sostenen que, a menys que s’acompanye de canvis en l’estratègia d’ensenyament i els plans d’estudi, el temps d’afegit és desaprofitat (Karweit). S’ha suggerit (Hazleton i col·laboradors) que, per produir canvis apreciables, caldrien 35 dies addicionals o més. En quantificar el preu d’aquesta opció, surt el dubte de si no hi haurà millors “alternatives d’inversió”, si és en la qualitat educativa en el que pensem…

Quant a les escoles d’estiu, s’ha comprovat que aconsegueixen un millor efecte quan els programes són relativament curts (o afegeixen valors lúdics diferencials, com ara jocs, tallers, etc.) i es procura un ensenyament més individualitzat. No és sorprenent que un curs d’estiu per afiançar idiomes produesca resultats més destacables que el curs ordinari. Tanmateix, les escoles d’estiu demanen dels pares un esforç econòmic extra, si bé és cert que els beneficis són apreciables en alumnes de tots els nivells (essent més destacables en els primers cursos de la primària i, en general, en la secundària).

La pèrdua d’aprenentatge durant l’estiu és un dels arguments esgrimits per modificar (que no allargar) el calendari escolar, de cara a fragmentar, per repartir-los millor, els períodes de vacances. Els defensors d’aquesta alternativa opinen que, a major durada dels períodes vacacionals, major deteriorament de l’aprenentatge. Per contra, els seus detractors argumenten que un número més gran d’interrupcions o pauses vacacionals (de menor durada, això sí), s’esdevindria quelcom tan disrruptiu que suposaria, per si sol, un entrebanc educatiu de conseqüències difícils de calcular. Els estudis empírics al respecte (Cooper i col·laboradors) no han estat capaços de traure conclusions de pes. Sols en els casos en què, junt amb el calendari modificat, varen introduir-se noves programacions hi hagué millores sensibles. Aquestes millores eren aclaparadores quan pares i mares col·laboraven, junt al professorat, en el disseny de programes adaptats als calendaris modificats.

Conclusió
Allargar uns quants dies l’any escolar és una intervenció qüestionable. I un augment substancial en la durada del curs, sempre que no s’acompanye de modificacions en el pla d’estudis podria tenir un impacte negatiu en els aprenentatges. A més, si aquest augment anés a càrrec de la plantilla d’un Centre, comprometria la capacitat organitzativa dels professors i els equips en què s’hi integren. S’entrebancarien la planificació i el disseny curricular, i la formació i actualització professional dels docents. Per tant, l’allargament del curs conté defectes de disseny que, al nostre parer, fan d’aquesta opció una mala temptativa. D’altra banda, hi ha moltes variables que poden influir en l’efecte de les modificacions de calendari que encara no s’han provat.

És molt possible que amb una bona combinació de les tres solucions aportades s’hi feren notables guanys. Però, a com ara, els programes d’estiu són les intervencions més efectives de cara a la recuperació acadèmica, l’enriquiment o acceleració… Malauradament es basen en la voluntat de pares i mares i/o en les seues possibilitats econòmiques. Potser fora sobre aquest últim factor on l’administració educativa hauria d’intervindre decididament, permetent l’accés de tothom a l’oferta educativa d’estiu. Tal vegada caldrà que les escoles i les famílies dissenyen conjuntament la millor solució específica.

[Imatge: un grup d’alumnes de l’escola d’activitats culturals a la naturalesa (eacn) de l’escolagavina durant un descans a la platja fluvial de Xelva, La Serrania]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: