Articles

Educació neorrealista i educació virtual

In Polítiques on Juny 15, 2011 by Paco Raga

Per estalviar possibles malentesos i desencants sobre el contingut i intencions d’aquest comentari, començarem per aclarir de què no tracta. Ni quan escrivim “educació neorrealista” ens referim a cap nou corrent pedagògic, ni amb “educació virtual” ens referirem, hui, a l’educació a través de suports telemàtics que no requereixen la presència física de l’alumnat o del professorat. No. Si bé el títol d’aquest article podrà semblar fantasiós, és, per desgràcia, d’un contingut ben prosàic.

El cinema neorrealista retractava els més desafavorits, sovint entre exteriors runosos i interiors desconxats. Amb freqüència els personatges que apareixien eren simples persones reals (no actors professionals) que mostraven cruament davant la càmera una situació econòmica i moral no sols frustrant, sinò desesperançada. L’educació, si la mirem amb una òptica mínimament crítica, se’ns mostra tal qual: neorrealista. Els desafavorits no són xiquets i joves de la posguerra, sinò de la post-crisi. Poseu-los de fons els exteriors runosos d’uns edificis vertaderament necessitats d’intervenció. O simplement les faveles de barracots que, per prolongar-se en el temps ja es fan indignes (al CEIP Rosa Serrano, de Paiporta van 5 anys, per exemple). Entreu a uns Centres amb interiors de caure la cara (els pares i mares de l’ampa del C.P. Lluís Vives han demanat que els deixen pintar el Centre, o al menys pagar de la seua butxaca a algú que ho faça…). A aquest panorama moral i material ens referim amb el terme “educació neorrealista”.

I què hi ha de l’educació virtual? A què ve fer-ne esment? En les darreres setmanes el discurs polític, apalancat en uns determinats resultats electorals, ens ha anat revetlant els canvis que se’ns venen al damunt. A poc a poc anem recollint dades, com la que ens aportava nostre amic i informador de confiança, Vicent Ballester (professor en l’IES Sorolla, de València) en el seu comentari a l’apunt #síalvalencià. Finalment, tot és qüestió de finances… Regles de tres fàcils d’aplicar: més alumnes per classe (ràtio 1/35), menys grups-classe; menys grups-classe, menys professorat. L’estalvi en plantilles és brutal. Si haguérem de posar-hi un preu no sabríem. El que sí sabem és qui el pagarà, eixe preu. Per començar els alumnes. Després els interins i no molt lluny d’ells la resta del professorat. I no ens referim sols a que veuran deteriorar-se les condicions objectives en les quals realitzen el seu treball, sinò a que alguns veuran en perill les seues pròpies places com a docents. ( El cas de la FP, a risc de quedar-nos curts, podria deixar en out 800 places, sols al territori valencià.) Així les coses, tot allò de la qualitat educativa, dels plans urgents de millora… és pura entelèquia. És a eixa proposta política a la que hem denominat, no tan impròpiament, “educació virtual”.

Perquè l’educació real és una altra cosa. És la que tenen davant de sí professorat i alumnat dia a dia (sense calefacció als dies d’hivern i sense ventilador als de ponent). És la de la incertesa de no saber què passarà amb les reduccions i reubicacions de plantilla. És la que acull uns alumnes reals, amb problemes reals, que demanen cada cop més esforços d’atenció per part d’aquests professors… que cada cop en són menys.

L’educació merescuda és molt distinta de la neorrealista. L’educació virtual és un impossible que sols funciona correctament al cap de qui l’haja dissenyat. En combinar totes dues, se’ns revetla un horitzó distòpic que no pot deixar-nos indiferents. Més que mai necessitem crear una poderosa aliança amb l’alumnat i els seus pares i mares. Parleu-los del neorrealisme i la virtualitat, us fem el prec. I després, de l’educació que mereixen (que mereixem tots) i de l’educació real. Gràcies.

[Captura de Google EarthTM: recreació virtual 3-D de l’IES Sorolla (València)]

Una resposta to “Educació neorrealista i educació virtual”

  1. […] el nostre apunt “Educació Neorrealista i Educació Virtual” ja assenyalàvem la tendència observada al País Valencià. Hui ens traslladem a Madrid per […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: