Articles

#SÍALVALENCIÀ

In Escola i Món, Polítiques on Juny 10, 2011 by Paco Raga

El govern autonòmic valencià ha fet l’anunci de la seua intenció de traslocar el nostre Sistema Educatiu, atenent als seus propis criteris. I aquests criteris són, simplement, el producte d’un neoliberalisme curt de mira i perillosament acientífic. Tenen la intenció de finiquitar, per decret, el model educatiu que va sorgir del consens polític representat per la Llei d’ús i ensenyament del valencià: la LUEV. (Un consens, val a dir-ho, dels més grans que mai haja conegut la societat valenciana.) Ens preguntem per què.

Com que una vocació política tal no resulta fàcil de comprendre per a algú que vinga de fora del País Valencià (ni de dins), tractarem d’explicar ací les que ens semblen les dues directrius principals d’aquesta nova fallida del Sistema:

  • Es pretén imposar la línia única, que en la pràctica significa la pèrdua de competència lingüística dels alumnes. No quedarà garantit que un alumne valencià acabe l’ensenyament obligatori dominant les dues llengües cooficials (com demanen la Llei d’ús, la Llei Orgànica d’Educació i l’Estatut d’Autonomia valencià… i el més elemental sentit comú). Açò ens recorda, de ple, el model aplicat a Galícia.

  • Hom planteja un model nocontrastat per a la introducció d’una tercera llengua, sobre el qual no hi tenim cap comprovació ni sabem quins podran ser els seus resultats. No hi cap precedent avaluat a nivell internacional. Això implica assumir el risc d’elevar (encara més) les xifres del fracàs escolar a les aules valencianes,

A la simple lectura d’intencions del Decret ja s’hi veu que destil·la ignorància. Perquè no es té en compte l’opinió dels experts, sinò tan sols determinades consignes ideològiques i polítiques. Igualment s’ignoren els fets: l’escola valenciana té una dilatada experiència en la immersió lingüística. Les escoles pioneres, com la nostra, duen més de 35 anys fent ensenyament en valencià, incorporant exitosament el castellà i encara una o dues llengües estrangeres. Els resultats obtinguts pels alumnes de les línies en valencià, tant en valencià, com en castellà i anglés són incontestables. Els alumnes que fan l’aprenentatge en la línia en valencià assoleixen puntuacions sensiblement superiors a les que obtenen els alumnes que únicament tenen el castellà com a llengua vehicular. I això estant avaluats sota els dubtosos estàndars i criteris de la pròpia Conselleria d’Educació (a través de l’Institut per a l’avaluació de la qualitat dels centres educatius, IVAQE). Per això encara ens sobta més que aquest Decret vinga a desballestar l’ensenyament en valencià, sense avals, per la via impositiva, i contra tota lògica. És molt possible que hi haja més motius encara ocults (no hi trobem cap altra explicació plausible) que conforme vagen fent-se apreciables anirem comentant a unbloceducat. De fet, no descartem motius econòmics (simultàniament d’estalvi per a la Conselleria i de benefici per a algunes empreses educatives privades).

Siga com siga, pels nostres propis principis ideològics ens veiem obligats a mobilitzar-nos activament en contra d’aquest Decret, i en defensa de l’ensenyament en valencià dotat del més ampli consens social. Un ensenyament de qualitat que incorpora la idea (amb la qual coincideixen els experts) de que les llengües minoritzades, en virtut de la seua pròpia vulnerabilitat, han de rebre atenció prioritària. Model aquest, per cert, que s’aplica àmpliament en països com Finlàndia o Canadà, on el plurilingüisme és una realitat.

[ Imatge: un grup d’estudiants, fent Mani-Festa-Acció per reivindicar el seu dret a l’aprenentatge en valencià.]

Una resposta to “#SÍALVALENCIÀ”

  1. No dubtes que la funció clau d’aquesta decisió és econòmica (a més de política, que ve a ser paregut)… la desaparició de les línies en valencià a l’ensenyament públic ja està sent un fet en els instituts de secundària: en les directrius dels inspectors per al curs vinent estan fusionant grups de PEV i PIP per tal que sumen 30 i fins a 35 alumnes. Estalvi de grups, estalvi de professors… Al meu centre es produeix ja aquesta “fusió” al 2n.ESO. El resultat obvi és que les classes es faran en castellà, i la qualitat educativa continuarà baixant…. els pares matriculen cada vegada més els fills en la concertada (majoritàriament religiosa, i amb un sentit “disciplinar” de l’ensenyament) i l’escola pública quedarà (ja ho és en bona mesura) com assistència social per immigrants i marginats.
    Potser, tanmateix, que els càlculs no els isquen tan bé. Certa classe mitjana, urbana i llunyana a la caspa de l’ensenyament religiós espenta des de baix per un ensenyament de qualitat i una societat culta i democràtica. La part més conscient de la societat està cada vegada més indignada. I això tindrà els seus fruits.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: