Articles

Acció tutorial i competències bàsiques

In Ferramentes, Personalment... on Juny 2, 2011 by Paco Raga

Si hi ha un espai en què les competències bàsiques tenen bona cabuda és en l’acció tutorial. És moment per aprendre a aprendre, a ser autònoms, a conviure, a resoldre conflictes, a actuar amb criteri propi… L’afecte, l’empatia, el rigor, la comunicació, el vincle, la coordinació són elements bàsics perquè els tutors i les tutores duguem endavant la nostra tasca. L’espai de la tutoria ix fora de l’aula, perquè allà hi ha la convivència també, amb els conflictes i els bons moments. Tot fa créixer. La vida fora de l’escola també té tots aquests ingredients. Per això mateix l’acció tutorial ha d’estar viva, ha de ser implicada, activa, atenta, coherent.

Des que un xiquet o xiqueta entra a l’escola amb 3 anys fins que fa sisé de primària, passen nou anys en què hi ha sempre la figura i el paper del mestre. És cert que, a mesura que ha crescut, hi ha hagut els especialistes, que van introduint altres referents, altres models, altres maneres de fer. Quan eixe alumne arriba a l’eso, el nombre de mestres encara creix més; i això just en el moment en què hi ha l’eclosió de l’adolescència, dels canvis, dels dubtes..; en definitiva, un salt important en el creixement físic, emocional, social i afectiu d’aquestes personetes que comencen una nova etapa educativa. Just en aquest moment, el tutor té un paper fonamental i la seua tasca abasta molts àmbits, com el del mestre d’infantil o de primària, no hi ha cap dubte (els alumnes, les famílies, els altres tutors, el Departament d’Orientació, els companys d’etapa, els de l’etapa anterior –i, fins i tot, sovint és important mirar cap a l’etapa infantil); i novament, com comentàvem fa uns dies, la mirada esdevé una peça clau perquè la tasca del tutor siga profitosa. Perquè l’adolescència –eixa etapa en què es troben els nostres alumnes- és producte d’un context, com explica Jaume Funes[1], i la conformen altres mirades, com ara les dels mestres.

No cal dir que és important que la nostra mirada siga positiva i activa, pròxima, amb ganes de conéixer, d’educar, d’ensenyar i d’aprendre. També hi ha la mirada de les famílies, sovint preocupada perquè veuen que el futur dels seus fills és incert; discrepant perquè l’adolescent no segueix el camí marcat; irritada perquè aquest jove mostra autosuficiència; conflictiva i dominant… I, com és evident, hi ha també la mirada de l’alumne mateix, la que projecta d’ell mateix i dels iguals, la dels mestres, la dels pares, de l’escola i del món que l’envolta. I el tutor ha d’aprendre a mirar i a escoltar, ha d’intentar incorporar totes aquestes mirades per atendre l’alumne. Al remat, viure i conviure, aprenent a aprendre, a fer, a ser. (Empar M.)


[1] Conferència Propuestas para observar y comprender el mundo de los adolescentes. O de cómo mirarlos sin convertirlos en un problema.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: