Articles

Freinet, un dia qualsevol…

In Escola i Món on Mai 17, 2011 by Paco Raga

En el sempre saludable nosaltrescompetents podreu trobar (entre mil tresors més) una presentació anomenada “TIC-TAC: formes d’ensenyar i maneres d’aprendre” que va pujar l’Anna Basterra. Al tall d’aquesta presentació, en el fòrum de debat encetàrem un fil de conversa en el qual Maria, una ensenyant declaradament optimista (i amb motius segons què diu) plantejava la següent qüestió: què haurien fet Vigotsky o Freinet si hagueren tingut un ordinador i Internet?

Ja m’havia agradat molt aquella presentació (l’autora és Carmen González, a la qual des d’ací felicitem per aquest treball i pel seu bloc). Tant que em vaig capficar a revisar algunes idees constructivistes, animat, a més, pel fet que a la nostra escola l’Albert Dasí anava reintroduint les “invariants” de Freinet en el debat sobre l’avaluació.

Les troballes fetes no tenen desperdici, partint de la hipòtesi epistemològica que els individus elaborem els nostres coneixements a partir d’altres coneixements anteriors (digueu-li constructivisme). És d’entendre que, des del punt de vista del constructivisme social, la base de tot coneixement estiga en la relació social. El coneixement, vist des d’aquesta perspectiva, no és producte de la individualitat sinó de la interdependència (Gergen, 1989). Si traslladem aquestes idees a l’ensenyament, el procés d’aprenentatge es torna social. En aquesta interacció social els alumnes s’esdevenen protagonistes actius i conscients. Quant al professorat, es transforma en un facilitador de recursos, un mediador que vigila pel bon funcionament (crea vincles i relacions fluïdes); un possibilitador de contextos en els quals els alumnes puguen fer vertaders (auto)aprenentatges.

Quan Freinet parlava de l’alumne protagonista del seu aprenentatge no es limitava a l’alumne individual, llançat a la lliure exploració del saber (mitjançant la lliure expressió d’idees, textos o dibuixos…). Els i les alumnes s’interconnectaven a partir d’intercanvis escolars, correspondència, periodisme escolar, impremtes… (Les millors tecnologies materials i analògiques de què hom disposava.) Val pensar que hui en dia no seria diferent, i que les actuals tecnologies encara facilitarien més tota aquesta activitat. (Ara podrien ser webs, wikis, blocs, etc.) Per això costa creure que algú invoque la vertadera renovació pedagògica al marge de les tecnologies del nostre temps.

Una revisió de les bases de la pedagogia freinetiana i, de seguida, ens vénen al cap mil exemples per a l’era digital que no exclouen, sinó que integren, d’altres produccions materials i analògiques:

  • Centres d’interés: els punts de partida de l’aprenentatge dels infants són els seus interessos i la seva curiositat natural.

  • Pedagogia del treball: alumnes encoratjats a aprendre, creant productes i proveint serveis (correlaciona alt amb l’actual tendència prosumer).

  • El mètode natural: aprenentatge en contextos reals, a partir d’experiència real.

  • Investigació: feina basada en treball en equip i en el mètode assaig-error (en la qual les tecnologies proporcionen potents eines de treball).

  • Aprenentatge cooperatiu: alumnes col·laborant entre si durant aquest procés de producció (actualment tenen cabuda molts formats, com les wikis).

  • El mètode natural: aprenentatge en contextos reals, a partir d’experiència real.

  • Democràcia: els infants aprenen a assumir responsabilitats en la seua pròpia feina i la del grup, practicant estratègies d’organització democràtica.

Comprovem com de perfectament s’alinien les principals idees de Freinet (ell pensava la pedagogia, sobretot, en termes d’organització de la feina i de cooperació) amb molts dels canvis ocorreguts en la nostra societat.

[Imatges d’un dia qualsevol a l’escolagavina. En sentit de lectura: observació al microscopi feta per alumnes de TMI (treball monogràfic d’investigació); explorant el món vegetal en classe de naturals; inventant una xarxa social en informàtica; dibuix del natural al pati.]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: