Articles

Indigneu-vos! (Hessel aplicat a l’escola)

In Escola i Món on Abril 27, 2011 by Paco Raga

Al seu magnífic Indigneu-vos! Stéphane Hessel ens crida l’atenció amb el desig que ens alcem sobre l’apatia i la resignació. I s’adreça particularment a la joventut actual, que pareix haver acceptat més que cap altra aquest discurs d’innacció autojustificada: “què podem fer nosaltres?”; “no serviria de res”… Però, i l’escola? Té alguna responsabilitat?

  • per haver-nos ensenyat a ser submissos

  • per no haver posat l’èmfasi en la construcció d’una societat crítica

Mentre les economies marxaven, quan hi havia l’optimisme dels mercats, l’hedonisme (en forma de consum exacerbat) guanyava adeptes. I així anà passant el temps, l’escola, la vida, a la vegada que la societat, anaven desestructurant-se. Des de l’escola (encara que no sols des de l’escola) no podíem pal·liar el problema. Hem excusat que no hi havia “receptes” de valor i aplicació universals (i no pretenem dir el contrari, ací). Mentrestant, aquesta por a “receptar” tractaments contra la paral·lisi social ens acostava a un estat patològic. Els símptomes se’ns fan ara evidents: una societat civil poc i mal organitzada; un model d’economia tan fallit com inqüestionable; un horitzó professional amb més aviat poques perspectives; l’escepticisme (tan saludable) va passant a transformar-se gradualment en pessimisme, especialment entre els joves.

Per la part d’indignació que ens pertoca, els mestres tenim molta feina, i molt important, a fer. La primera és trencar amb aquest discurs d’impotència assumida, constantment retroalimentat amb consignes d’impotència assumida. Si el nostre magisteri vol procurar bons aprenentatges per als alumnes és, en definitiva, per empoderar-los de forma que puguen fer-se càrrec de la seua pròpia vida. Això implica tenir capacitat per a la transformació responsable de la seua realitat, si aquesta no els satisfà. Perquè aquesta mena d’aprenentatges puguen produir-se, han de donar-se quatre condicions (Biggs, 2005): una base de coneixements ben estructurada, un context motivacional adequat, activitat per part de l’estudiant i la interacció amb els altres.

I ací és on es tanca el cercle. Perquè a la base de les quatre condicions que determinen els bons aprenentatges hi ha l’anàlisi crítica, la motivació, el protagonisme personal i la capacitat d’organitzar-nos en col·lectivitat. En resum, les bases per a una societat políticament més saludable. Per això, no ens avergonyeix dir-ho, aquesta petita guia per al bon aprenentatge pot ser una bona guia per a l’acció.

  • Abandonem els mètodes dogmàtics, similars als que nosaltres mateixos vam conéixer (patir) de menuts. Amb ells sols ens imposaven el punt de vista dels professors (les seues observacions) sense discussions. Ens feren créixer sota la suposició que aquell era el saber vertader i que a nosaltres sols ens quedava atendre i absorbir els coneixements que ens oferien.

  • Ens decantem per un mètode heurístic (del grec εὑρίσκειν= trobar per un mateix; terme d’arrel compartida amb eureka). Perquè volem, decididament, incitar els alumnes a comprendre’ns abans de fixar idees. Haurem de justificar-nos, davant seu; i, probablement, moltes de les propostes que els presentem seran debatudes i qüestionades. No ens preocupa, ja que el debat (per si mateix) aporta valor a la nostra activitat docent.

  • Fem un ensenyament vertaderament socialitzador (sense descuidar el respecte cap a les individualitats). Perquè la feina (especialment en el món real) sempre es desenvoluparà en grup. Com l’acció política, sempre serà social i comunitària. Per aquesta raò, incentivem l’aprenentatge cooperatiu. Perquè permet als alumnes desenvolupar la consciència de grup, el sentit de pertinença, la participació i l’habilitat per interactuar amb els altres per dur a terme accions coordinades de cara a assolir objetius col·lectius.

Possiblement, l’única forma d’aconseguir aprenentatges de qualitat siga enfrontar els alumnes a situacions en les quals hagen d’aplicar els nous coneixements per solucionar problemes realistes, prendre decisions i aprendre de forma autònoma, reflexiva i crítica. Segurament, l’única forma de recuperar una societat capaç d’indignar-se, d’organitzar-se, de mobilitzar-se i de transformar el món, passa per l’escola.

Mestres, assumiu el repte: indigneu-vos!

Comentaris tancats a Indigneu-vos! (Hessel aplicat a l’escola)

%d bloggers like this: